Nurhaci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nurhaci com a Khan

Nurhaci (xinès:努爾哈赤; pinyin: Nǔ'ěrhāchì) (13 de setembre de 155930 de setembre de 1626) va néixer dins del clan Gioro de la tribu del riu Suksuhu de les muntanyes Changbai, en l'actual frontera entre Corea del Nord i la Xina. Segons les cròniques xineses, es va formar com a soldat en un fortificació en Fushun, on va aprendre xinès

El 1582 el seu pare i el seu avi van ser morts per un cap jürchen rival que lluitava sota les ordres d'un general xinès. Nurhaci va ser nomenat cap del seu clan i, de mica en mica, es va anar imposant sobre totes les tribus dels jürchen. Per cimentar el seu poder va actuar sovint com a aliat dels Ming i el 15921593 va oferir fins i tot els seus exèrcits per combatre contra la invasió de Corea per part de Tokugawa Hideyoshi. El 1593, a la batalla de Gure, va derrotar l'aliança de les altres tribus jürchen: Yehe, Hada, Ula, Hoifa, Khorchin, Sibe, Guwalca, Jušeri i Neyen. El seu poder va despertar les inquietuds dels seus veïns Ming i Yi.

Nurhaci va aconseguir unificar les diverses tribus dotant-les d'una organització militar i administratives: el sistema de les banderes (qi) Es distingien per colors: groc, vermell, blau i blanc, quatre de llises i quatre de ribetejades; que eren simultàniament unitats militars i administratives. Interiorment estaven organitzades en divisions i companyies i eren lliurades als generals manxús en propietat. Cada bandera havia de proporcionar la cavalleria i les tropes que calien per a les campanyes militars i eren responsables de tots el processos civils i militars i administratius que sorgissin al seu territori.

El 1599 va ordenar a dos dels seus traductors, Erdeni Bagshi i Gagai Jarguchi, que creessin una escriptura pròpia pel manxú per a substituir la jürchen que havien estat emprant fins aleshores. Ells ho van fer partint del alfabet mongol. La nova l'escriptura manxú seria un element diferenciador visible entre els manxús i la resta de l'imperi; tots els documents confidencials s'escriurien emprant-la i compartiria oficialitat amb el xinès, mongol, uigur i tibetà.

El 1606, els mongols li van donar el títol de Kundulun Khan i el 1616 es va nomenar a si mateix Khan i va fundar la dinastia dels Jin Posteriors per tal de lligar amb els Jin Anteriors, la dinastia jürchen que havia governat la Xina en el segle XII. La necessitat de distribuir constantment riqueses en forma de regals el empènyer a atacar el Liaoning, on la pressió demogràfica i militar dels Ming li resultava cada cop més amenaçant.

En 1618 va fer redactar un document que es deia les Set Grans Vexacions en el que proclamava els motius pels que es revoltava contra els governants de la dinastia Ming. El 1618 va conquerir Fushun i el 1621 va aconseguir prendre Shenyang, una pròspera ciutat comercial xinesa sobre la vall del riu Liao, que va rebatejar Mukden, on va establir la seva capital i on es va fer construir un palau.

Les relacions amb els seus nous súbdits, majoritàriament xinesos, no van ser fàcils: si bé des del primer moment Nurhaci va incorporar a la nova cort els supervivents de la burocràcia imperial de Shenyang, imprescindibles tant per a conduir les relacions amb les corts Ming i Yi com per a portar el registres, la pressió econòmica que suposava la instal·lació de tota una població jürchen al Lianoning, i que els xinesos havien d'alimentar i allotjar, va provocar un seguir de rebel·lions.

El 28 de setembre de 1626 els Ming el van derrotar a la batalla de Ningyuan (actual Xingcheng, província de Liaoning). Nurhaci va ser ferit per un canó portuguès i va morir dos dies després, el 30 de setembre. La seva tomba es pot trobar a la seva capital de Shenyang. Li va succeir son fill Huang-Taiji.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nurhaci