Nus borromeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nus borromeu.

Es diu nus borromeu o nus Borromini al constituït per tres cercles enllaçats de tal manera que, en separar-ne un qualsevol dels tres, s'alliberen els altres dos. És a dir, cap cercle passa per dins d'un altre (com farien dues baules d'una cadena), però el conjunt no es pot separar sense trencar un dels cercles. Estrictament parlant és un enllaç i no un nus.

Per aquesta característica resulta interessant per a la topologia combinatòria i per a la Teoria de nusos. La denominació té origen en la família nobiliària italiana de cognom Borromini va adoptar els tres cercles units en un nus com a principal emblema heràldic del seu blasó.

Sol representar-com tres cercles o anells (flexibles no rígids) parcialment entrellaçats que s'intersequen de tal manera que en separar un dels anells queden lliures els altres dos, és a dir els anells no estan enllaçats per parells. Les superfícies que descriuen aquests anells formen una zona central d'intersecció, tal com si es tractés d'un diagrama de Venn.

En psicoanàlisi, a partir de l'ensenyament de Lacan s'utilitza el nus borromeu per graficar la relació entre els tres registres psíquics característics de l'ésser parlant: el registre del Real, el registre de l'Imaginari i el registre del Simbòlic, articulats al voltant de l'objecte a, «objecte causa del desig». Es tracta d'un desenvolupament complex que es presenta en el seminari 23 de Jacques Lacan (1975-1976).


Representat amb tres llaços circulars d'iguals dimensions ha estat utilitzat per la cristiandat -igual que el triangle equilàter- com al·legoria de la Santíssima Trinitat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nus borromeu Modifica l'enllaç a Wikidata

Nota[modifica | modifica el codi]