Nus borromeu
Es diu nus borromeu o nus Borromini al constituït per tres cercles enllaçats de tal manera que, en separar-ne un qualsevol dels tres, s'alliberen els altres dos. Però estrictament parlant és un enllaç.
Per aquesta característica resulta interessant per a la topologia combinatòria i per a la Teoria de nusos. La denominació té origen en la família nobiliària italiana de cognom Borromini va adoptar els tres cercles units en un nus com a principal emblema heràldic del seu blasó.
Sol representar-com tres cercles o anells (flexibles no rígids) parcialment entrellaçats que s'intersequen de tal manera que en separar un dels anells queden lliures els altres dos, és a dir els anells no estan enllaçats per parells. Les superfícies que descriuen aquests anells formen una zona central d'intersecció, tal com si es tractés d'un diagrama de Venn.
En psicoanàlisi, a partir de l'ensenyament de Lacan s'utilitza el nus borromeu per graficar la relació entre els tres registres psíquics característics de l'ésser parlant: el registre del Real, el registre de l'Imaginari i el registre del Simbòlic, articulats al voltant de l'objecte a, «objecte causa del desig». Es tracta d'un desenvolupament complex que es presenta en el seminari 23 de Jacques Lacan (1975-1976).
Representat amb tres llaços circulars d'iguals dimensions ha estat utilitzat per la cristiandat -igual que el triangle equilàter- com al·legoria de la Santíssima Trinitat.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nus borromeu  |
- http://katlas.math.toronto.edu/wiki/L6a4 (en anglès)
- http://www.Lituraterre.org (Grup psicoanalític europeu d'estudi sobre: les causes del illetrisme)
