Nuxálk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nuxálk
Nuxálk
Altres denominacions: bella coola
Parlat a: Canadà
Regió: Colúmbia Britànica.
Parlants: 20[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: Salish
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 sal
ISO 639-3 blc
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

La llengua nuxálk (també anomenada bella coola) és una llengua salish parlada als voltants de la ciutat de Bella Coola, a la Colúmbia Britànica (Canadà), per 20 o 30 parlants, tots ells d'edat avançada, de la tribu nuxálks.

Malgrat que el nombre de parlants amb uns mínims coneixements de nuxalk no ha fet més que minvar, l'idioma és per primer cop ensenyat al sistema escolar provincial i a Acwsalcta ("lloc d'aprenentatge"), l'escola de la Nuxálk Nation. Si hom arriba a l'11é curs s'atansa la qualificació de bilingüe per tal d'entrar a les principals universitats de la Colúmbia Britànica.

Sons[modifica | modifica el codi]

Consonants[modifica | modifica el codi]

Les 28 consonants del nuxálk:

  Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glottal
  central lateral   palatal·litat labial·litzat pla labial·litzat  
Oclusiva aspirada     kʲʰ kʷʰ qʷʰ ʔ
ejectiva     kʼʲ kʼʷ qʼʷ  
Africada aspirada   ʦʰ              
ejectiva   ʦʼ tɬʼ            
Fricativa     s ɬ   χ χʷ (h)
Sonora   m n l j   w      

Vocals[modifica | modifica el codi]

  Frontal Central Trasera
Alta i   u
Baixa   a  

Síl·labes[modifica | modifica el codi]

El concepte mateix de síl·laba és discutit per la llengua nuxálk pel fet de permetre tot un seguit de consonants sense l'aparició de cap vocal o consonant sonora. És aquest un tret compartit per les llengües salish. Així, tenim els següents mots que contenen només consonants:

xłp̓x̣ʷłtłpłłskʷc̓
[xɬpʼχʷɬtʰɬpʰɬːskʷʰʦʼ]
Ell/a havia tingut una planta "bunchberry".
    (Nater 1984, citat en Bagemihl 1991: 16)

D'altres exemples són:

  • [pʰs] Forma, motle
  • [pʼs] Girar
  • [pʼχʷɬtʰ] Bunchberry
  • [qʼtʰ] Anar a la costa
  • [qʷʰtʰ] Tort
  • [skʷʰpʰ] Saliva
  • [spʰs] Vent del nord-est
  • [sʦʼqʰ] Engreixar un animal
  • [sʦʼqʰʦʰtʰx] Això és el greix del meu animal escampat
  • [sxs] Segell de greix
  • [ʦʰkʰtʰskʷʰʦʰ] Ell/a va arribar
  • [tʰʦʰ] Xiquet
  • [tʰɬ] Fort
  • [tɬʼpʰ] Tallar amb tisores

Els lingüistes no estan d'acord en com comptar les síl·labes d'aquestes paraules, en què constitueix el nucli de la síl·laba i, fins i tot, si el concepte de síl·laba és aplicable al nuxálk.

Alguns separen les síl·labes d'acord a les consonants oclusives que les separarien, mentre d'altres les congrien. Per exemple, en un començament /tɬ/ "Fort" sembla ser una sola síl·laba amb /ɬ/ com a nucli. Però [tʰʦʰ] "Xiquet" (fonèmicament /tʦ/) pot ser considerat com a format per una o dues síl·labes (/t.ʦ/). Si hom n'hi veu només una, llavors /ʦ/ seria un nucli inusual, amb /t/ com a síl·laba inicial; si, en canvi, hom n'hi veu dos, tant /t/ com /ʦ/ en serien els nuclis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ethnologue

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bruce Bagemihl. «Syllable structure in Bella Coola». Proceedings of the New England Linguistics Society, 21, 1991, pàg. 16-30.
  • Bruce Bagemihl. «Syllable structure in Bella Coola». Linguistic Inquiry, 22, 1991, pàg. 589-646.
  • Bruce Bagemihl (1998). Maximality in Bella Coola (Nuxalk). In E. Czaykowska-Higgins & M. D. Kinkade (Eds.), Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives (pp. 71-98). Berlin: Mouton de Gruyter.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders. «Lexical suffix copying in Bella Coola». Glossa, 7, 1973, pàg. 231-252.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders. «Bella Coola nominal deixis». Language, 51, 1975, pàg. 845-858.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders. «Bella Coola deictic roots». International Journal of American Linguistics, 42, 1976, pàg. 319-330.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders (1978). Bella Coola syntax. In E.-D. Cook & J. Kaye (Eds.), Linguistic studies of native Canada (pp. 37-66). Vancouver: University of British Columbia.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders. «Bella Coola phonology». Lingua, 49, 1979, pàg. 169-187.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders (1980). Bella Coola texts. British Columbia Provincial Museum heritage record (No. 10). Victoria: British Columbia Provincial Museum. ISBN 0-7718-8206-8.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders (1997). A grammar of Bella Coola. University of Montana occasional papers in linguistics (No. 13). Missoula, MT: University of Montana. ISBN 1-8797-6313-3.
  • Forrest, Linda. (1994). The de-transitive clause in Bella Coola: Passive vs inverse. In T. Givón (Ed.), Voice and inversion (pp. 147-168). Amsterdam: Benjamins.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Montler, Timothy. (2004-2005). (Handouts on Salishan language family).
  • Nater, Hank F. (1977). Stem list of the Bella Coola language. Lisse: Peter de Ridder.
  • Nater, Hank F. (1984). The Bella Coola language. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 92). Ottawa: National Museums of Canada.
  • Nater, Hank F. (1990). A concise Nuxalk-English dictionary. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 115). Hull, Quebec: Canadian Museum of Civilization. ISBN 0-6601-0798-8.
  • Newman, Stanley. (1947). Bella Coola I: Phonology. International Journal of American Linguistics, 13, 129-134.
  • Newman, Stanley. (1969). Bella Coola grammatical processes and form classes. International Journal of American Linguistics, 35, 175-179.
  • Newman, Stanley. (1969). Bella Coola paradigms. International Journal of American Linguistics, 37, 299-306.
  • Newman, Stanley. (1971). Bella Coola reduplication. International Journal of American Linguistics, 37, 34-38.
  • Newman, Stanley. (1974). Language retention and diffusion in Bella Coola. Language in Society, 3, 201-214.
  • Newman, Stanley. (1976). Salish and Bella Coola prefixes. International Journal of American Linguistics, 42, 228-242.
  • Newman, Stanley. (1989). Lexical morphemes in Bella Coola. In M. R. Key & H. Hoenigswald (Eds.), General and Amerindian ethnolinguistics: In remembrance of Stanley Newman (pp. 289-301). Contributions to the sociology of language (No. 55). Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 0-8992-5519-1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]