Ny-Ålesund

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 78° 55′ 02″ N, 11° 55′ 13″ E / 78.917136°N,11.920166°E / 78.917136; 11.920166

Ny-Alesund
Mapa de Svalbard. Ny-Ålesund és a nord-oest de Spitzberg.

Ny-Ålesund (Nova-Ålesund en noruec, abans Brandal City[1]) és una localitat de l'illa de Spitzberg, a l'arxipèlag de Svalbard, a Noruega. És un dels llocs habitats més al nord del món, està situada a la península de Brøgger sobre la riba sud de Kongsfjorden.

La població varia entre 30 i 150 habitants, majoritàriament científics.[2] Fundada el 1916 pr la societat minera Kings Bay Kull Compani AS, Ny-Ålesund que abans tenia la seva seu a Ålesund. El 1962 cesà en la seva activitat després de l'explosió a una mina on moriren 21 miners. Ny-Ålesund és el punt de partida de moltes expedicions a l'Àrtic, entre elles la de Roald Amundsen, Lincoln Ellsworth i d'Umberto Nobile el 1926.

El 1966, s'hi construí un centre internacional de recerca sobre l'Àrtic i de seguiment del medi ambient. Malgrat la poca població, Ny-Ålesund té el seu propi aeroport i port. Hi ha un museu d'història. Té l'oficina de correus més septentrional del món, una cafeteria i una botiga de souvenirs.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ny-Ålesund està a més de 100 km de la capital Longyearbyen.[3]

La península de Brøgger, situada a la costa oest de Spitzberg, reflecteix diversos períodes geològics. Els estrats més joves són del Carbonífer i del Permià, comprenen la part nord del Mont Zeppelin, compostes de mica i marbre. Spitzberg havia estat a la latitud del desert del Sàhara i per això hi ha gres roig.[3]

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

Fulmar boreal de Spitzberg.

Hi ha molts ocells excepte durant la nit polar que dura uns quatre mesos. A l'hivern es troben els rens, l'ós polar, la perdiu blanca i la guineu àrtica.[4]

L'únic rosegador és un talpó Microtus epiroticus, possiblement introduït pels russos de la mina de Grumantbyen. Les temptatives d'introduir altres espècies com la llebre àrtica o el bou mesquer han estat infructuoses.[4]

A l'estiu un pingüí fa en total un kg d'excrements molt útils com fertilitzant dels sòls costaners que provoquen una vegetació més intensa.[4]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ny-Ålesund

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (francès) Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales. Essai de modélisation des variations thermiques observées aux abords de la Base Française du Spitsberg (Ny Alesund) (en français), 1980. OCLC 36563838. 
  • Institut polaire norvégien. Ny-Ålesund : international research at 79⁰ N (en anglais), 1995. ISBN 9788276660906. OCLC 42304571. 
  • Elsevier. The changing physical environment of Ny-Ålesund, Svalbard (en anglais), 2003. OCLC 54057535. 

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) The Arctic Museum at Brandal
  2. (anglès) Norsk Polarinstitutt
  3. 3,0 3,1 (noruec) Kongsfjordens geologi og landskap
  4. 4,0 4,1 4,2 (anglès) Norsk Polarinstittut - Wildlife