Nòctul gros
Nyctalus noctula  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 12 anys |
| Hàbitat | bosc |
| Envergadura | 0,344 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 14920 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Nyctalus |
| Espècie | Nyctalus noctula (Schreber, 1774) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Vespertilio noctula |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 | |
El nòctul gros (Nyctalus noctula) és una espècie present a Europa, Àsia i Àfrica del Nord.
Descripció[modifica]
És un rat penat gran i robust, amb unes orelles molt curtes que, plegades endavant, arriben a la meitat de la distància entre l'ull i el musell. El tragus també és curt i ample i té forma de bolet. Com tots els nòctuls, té les ales llargues i estretes i uns polzes curts i robustos que li serveixen per a desplaçar-se per terra.
A l'estiu el pelatge és de color marró torrat pel dors i més clar pel ventre, i en arribar la tardor adquireix una tonalitat marró pàl·lida amb lleugers reflexos grisos. A diferència del nòctul petit, els pèls són d'un sol color. Les orelles i el patagi són marrons negrosos. Les cries solen ser més fosques que els adults.
Dimensions corporals: cap + cos (60 - 85 mm), cua (38 - 61 mm), avantbraç (45 - 58 mm) i envergadura alar (320 - 400 mm).
Pes: 15 - 46 g.
Hàbitat[modifica]
Boscos, tant de coníferes com caducifolis. Com tots els seus congèneres, és de costums arborícoles i cerca refugi a les cavitats dels arbres, tot i que també es pot amagar en esquerdes i fissures dels edificis, sobretot a l'hivern.
Distribució[modifica]
Es troba per Europa, especialment l'Europa central i de l'Est, i a determinades regions de l'Àsia. És present a Mallorca i Menorca[1]
Costums[modifica]
Surt d'hora del seu refugi, fins i tot abans que es pongui el sol, però també es retira d'hora, abans de l'alba. El seu vol és alt, recte i ràpid (de fins a 50 km/h), i intercala picats i planatges.
Espècie gregària, es reuneix en colònies que van des d'unes quantes desenes fins a centenars d'individus.
Espècies semblants[modifica]
El nòctul petit és de mida una mica més petita i de tonalitats generalment més fosques, i té els pèls bicolors, més foscos a la base que a la punta.
El nòctul gegant és de mida força més grossa: la longitud de l'avantbraç supera els 60 mm.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 84-85.
- Fordham et al. (2006). Nòctul gros. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 desembre 2007 (en anglès).
