Nimfeals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nymphaeales)
Infotaula d'ésser viuNimfeals
Nymphaeales Modifica el valor a Wikidata

Victoria amazonica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreNymphaeales Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820
Nomenclatura
Sinònims
Hydropeltidales
Barclayales
Euryalales Modifica el valor a Wikidata
ExautorSalisb. Modifica el valor a Wikidata
Barclaya longifolia
Trithuria submersa
Cabomba furcata
Nymphaea gigantea

Les nimfeals (Nymphaeales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les angiospermes basals i s'hi inclouen tres famílies[1][2] amb unes 110 espècies agrupades en 8 gèneres. Són entre les angiospermes més antigues, se n'han trobat fòssils de fins el Cretaci inferior. La seva distribució és cosmopolita.[3]

Descripció[modifica]

Són plantes aquàtiques, segons les espècies les fulles i les flors poden surar sobre l'aigua, estar submergides o restar fora de l'aigua. Les fulles es disposen generalment en espiral, el fruit madura sota l'aigua, fins i tot en els casos d'espècies amb flors aèries, i les llavors són operculades i la dispersió és fa per hidrocòria.[3][4]

Taxonomia[modifica]

Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849). [5]

Famílies[modifica]

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les nimfeals hi ha les tres famílies següents:[1]

Filogènia[modifica]

Aquest cladograma es basa en l'APG IV, mostra la situació basal de les nimfeals:[6][7]

angiosperms

Amborellales



Nymphaeales

Hydatellaceae





Cabombaceae



Nymphaeaceae







Austrobaileyales



Mesangiospermes

Magnòlides



Chloranthales




Monocotiledònies




Ceratophyllales



Eudicotiledònies









Història taxonòmica[modifica]

Sistema APG[modifica]

La primera versió del sistema de classificació APG (1998) no va reconèixer l'ordre de les nimfeals, va deixar les famílies de les Nymphaeaceae, que incloia Cabombaceae, sense adscripció a cap ordre.[8] A la segona versió, APG II (2003) es va mantenir la mateixa situació.[9] La tercera versió, APG III (2009), va reconèixer l'ordre de les nimfeals format per 3 famílies, Nymphaeaceae, Cabombaceae que es va separar de l'anterior, i Hydatellaceae, que abans era a les poals.[10] A la quarta versió, APG IV (2016), no ni va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les nimfeals.[11]

Altres sistemes[modifica]

Cronquist[modifica]

El sistema Cronquist de 1981 reconeixia aquest ordre però amb una cinrcumscripció de cinc famílies:[12]

  • Barclayaceae
  • Cabombaceae
  • Ceratophyllaceae
  • Nelumbonaceae
  • Nymphaeaceae

Takhtajan[modifica]

Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les nimfeals contenia tres famílies, i era dins del superordre Nymphaeanae que formava part de la subclasse Nymphaeidae:[13]

  • Nupharaceae
  • Nymphaeaceae
  • Barclayaceae

Usos[modifica]

Algunes espècies de la família de les nimfeàcies tenen rizomes i llavors comestibles.[14] Altres, especialment dins els gèneres Nuphar, Nymphaea i Victoria tenen usos com a ornamentals per les seves fulles i flors.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Byng et alii., 2016, p. 14.
  2. Shen et alii, 2023, p. 2.
  3. 3,0 3,1 «NYMPHAEALES Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 3 gener 2024].
  4. 4,0 4,1 «Nymphaeales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 3 gener 2024].
  5. «Nymphaeales Salisb. ex Bercht. & J. Presl» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 4 gener 2024].
  6. Byng et alii., 2016, p. 3,14.
  7. Cole, Theodor C. H.; Hilger, Hartmut H.; Stevens, Peter «Angiosperm phylogeny poster – Flowering plant systematics» (en anglès). PeerJ Preprints, 2019, pàg. 1. DOI: 10.7287/peerj.preprints.2320.
  8. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 538.
  9. Bremer et alii., 2003, p. 416.
  10. Bremer et alii., 2009, p. 107.
  11. Byng et alii., 2016, p. 19.
  12. Cronquist, 1981, p. XIII.
  13. Takhtajan, 1997, p. 11.
  14. Simpson, 2019, p. 195.

Bibliografia[modifica]