Núria Gispert i Feliu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Núria de Gispert i Català».
Infotaula de personaNúria Gispert i Feliu

Amb Albert Om el 2014 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 2022 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer colorectal Modifica el valor a Wikidata
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
1987 – 1995
Diputada provincial de Barcelona
26 abril 1979 – 20 juny 1980 – Eugènia Sánchez Carreté →
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
19 abril 1979 – 1983 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
ReligióCatòlica
Activitat
OcupacióMestra, política i gestora associativa
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1987–2020)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (–1987) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Núria Gispert i Feliu (Barcelona, 6 de juny de 1936 - Barcelona, 16 de setembre de 2020[1]) fou una mestra, dirigent del món associatiu, política i activista cristiana catalana.

Biografia[modifica]

El seu pare l'animà comprometre's amb els més dèbils.[2] Va començar el seu voluntariat als 14 anys a una escola del barri de Can Tunis on ajudava a unes religioses que atenien a fills de mares solteres, de prostitutes i de famílies desestructurades.[3] Hi anava "els diumenges a la tarda, ensenyant catecisme i parlant amb mares i fills".[2] Diplomada en Magisteri, va estar vinculada des de la seva joventut a l'escoltisme[4] i a nombrosos moviments de militància cristiana. Va participar en la formació de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Andreu de Palomar l'any 1970. Formà part de la primera junta del Club Natació Sant Andreu l'any 1971. També va ser presidenta de l'APA del Col·legi Nostra Sra. dels Àngels entre el 1969 i el 1975 i secretària de l'APA del Col·legi Jesús Maria i Josep entre el 1969 i el 1975. A més, va promoure el Grup Drets Humans Sant Andreu entre el 1969 i el 1979.[5]

Va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona pel PSUC i posteriorment pel PSC del 1979 al 1995,.[6] Al llarg d'aquest període, Núria Gispert desenvolupà una intensa activitat pública a l'àmbit dels serveis socials municipals, on va dedicar especial atenció al desenvolupament de les polítiques locals d'infantesa, habitatge, cultura i moviments cívics. En la vida interna del PSC, es posicionà al costat de Raimon Obiols en la pugna amb el sector de Josep Maria Sala.[2]

En el camp eclesial l'any 1995 el cardenal Ricard Maria Carles la va escollir per participar en les sessions del Concili Provincial Tarraconense on va defensar les actituds més obertes, socials i de compromís eclesial amb la cultura catalana.[7] Fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona, del 1998 al 2004, i presidenta de Càritas Espanyola, del 2002 al 2004.[8] Va presentar la seva dimissió d'aquests càrrecs el 14 de novembre del 2004 per raons personals, després de compaginar les dues tasques, a Madrid i Barcelona, durant dos anys.[9]

Els darrers anys va seguir col·laborant en diverses institucions socials i cíviques. Des del 2000 va ser membre de la Fundació Trinijove i des del 2002 de la Fundació Pere Tarrés, la Fundació Internacional Olof Palme i la Fundació Vicenciana. Des del 2004 també va ser membre del Consell Deontològic de l'Associació de la Premsa de Madrid, de la Fundació del Consell de la Informació de Catalunya, del Centre d'Estudis Jordi Pujol i del consell assessor de la Fundació Catalana de l'Esplai. També va col·laborar com a voluntària amb l'ONG Braval.[10][7][2] Va formar part de l'Associació Consell de Cent[11] que agrupa els exregidors i exregidores de l'Ajuntament de Barcelona.

Reconeixements[modifica]

El desembre de 2002 va ser condecorada amb la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya.[12]pel conjunt d'una trajectòria que ha contribuït al progrés i al benestar dels ciutadans des d'una acreditada sensibilitat social i vocació de servei als interessos col·lectius. El mes de juliol de l'any 2013 el Parlament de Catalunya anuncià[13] l'atorgament del màxim guardó de la institució, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per una trajectòria vital marcada pel compromís social, que l'ha portat a participar en la política municipal, l'activisme veïnal i cívic, i en moltes iniciatives de caràcter solidari.[14] El lliurament del guardó fou el 10 de setembre del 2013. El 2014 va ser un dels tres finalistes al Premi Català de l'Any 2013, que atorga El Periódico de Catalunya i TV3, juntament amb els germans Roca i Josefina Castellví i Piulachs, que s'endugué el guardó.[15] L'any 2014 va ser l'encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè, durant el qual va fer una crida a lluitar contra les desigualtats.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mor als 84 anys la mestra, activista social i política Núria Gispert i Feliu». El Punt Avui, 16-09-2020 [Consulta: 16 setembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sust, Toni «Núria Gispert, una trayectoria entre la solidaridad y la política». El Periódico, 06-04-2014 [Consulta: 7 abril 2014].
  3. ↑ Piñol, Joan «Medalla d'honor a Núria Gispert». Catalunya Cristiana, 22-09-2013.
  4. ↑ Joan Costa i Riera annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" Ed. Mediterrània Barcelona 1997
  5. ↑ «Núria Gispert i Feliu». Congrés Sabadell Ciutat 2005. Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 26 de juny 2012. [Consulta: 11 setembre 2013].
  6. ↑ «Los cuarenta y tres concejales del nuevo Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà). lavanguardia.com, 04-04-1979. [Consulta: 17 gener 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 «L'activista cristiana Núria Gispert, Medalla d'Honor del Parlament». CatalunyaReligió, 09-06-2013 [Consulta: 28 agost 2013].
  8. ↑ «El Parlament atorga la Medalla d'Honor a Núria Gispert pel seu compromís social». Caritasbcn.org. Càritas Diocesana de Barcelona. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2013. [Consulta: 11 setembre 2013].
  9. ↑ «Nuria Gispert dimite como presidenta de Cáritas Española». ABC, 14-11-2004 [Consulta: 11 setembre 2013].
  10. ↑ «La formació del voluntariat». Braval, 12-02-2012 [Consulta: 28 agost 2013].
  11. ↑ «Web de l'Associació Consell de Cent». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 10 juliol 2013].
  12. ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  13. ↑ Web Catalunyareligió.cat:"L'activista cristiana Núria Gispert, Medalla d'Honor del Parlament"
  14. ↑ «President Mas: "La Catalunya que volem construir entre tots és la que representen Núria Gispert, Carme Ruscadella i Anna Veiga"». Gencat.cat, 10-09-2013 [Consulta: 10 setembre 2013].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ Redacció «Castellví, Gispert y los Roca llegan a la gran final». El Periódico, 08-05-2014 [Consulta: 30 juny 2014].
  16. ↑ «Gispert anima a lluitar contra les desigualtats en el pregó de la Mercè», 20-09-2014. [Consulta: 10 juliol 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria Gispert i Feliu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Gispert_i_Feliu&oldid=32686702»