Núria Gispert i Feliu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:31, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Núria de Gispert i Català».
Infotaula de personaNúria Gispert i Feliu Creu de Sant Jordi 1984

Amb Albert Om el 2014
Biografia
Naixement(ca) Núria Gispert i Feliu Modifica el valor a Wikidata
6 de juny de 1936 (1936-06-06)
Barcelona
Mort22 juliol 2022 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer colorectal Modifica el valor a Wikidata
  Regidora l'Ajuntament de Barcelona
1979 – 1995
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
ReligióCatòlica
Activitat
OcupacióMestra, política i gestora associativa
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) Partit dels Socialistes de Catalunya (1978-?)
Premis
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
1987 – 1995
Diputada provincial de Barcelona
26 abril 1979 – 20 juny 1980 – Eugènia Sánchez Carreté →
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
19 abril 1979 – 1983 Modifica el valor a Wikidata

Núria Gispert i Feliu (Barcelona, 6 de juny del 1936) és una mestra, dirigent del món associatiu, política catalana i activista cristiana.

Biografia

El seu pare l'animà comprometre's amb els més dèbils.[1] Va començar el seu voluntariat als 14 anys a una escola del barri de Can Tunis on ajudava a unes religioses que atenien a fills de mares solteres, de prostitutes i de famílies desestructurades.[2] Hi anava "els diumenges a la tarda, ensenyant catecisme i parlant amb mares i fills".[1] Diplomada en Magisteri, ha estat vinculada des de la seva joventut a l'escoltisme[3] i a nombrosos moviments de militància cristiana. Va participar en la formació de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Andreu de Palomar l'any 1970. Formà part de la primera junta del Club Natació Sant Andreu l'any 1971. També va ser presidenta de l'APA del Col·legi Nostra Sra. dels Àngels entre el 1969 i el 1975 i secretària de l'APA del Col·legi Jesús Maria i Josep entre el 1969 i el 1975. A més, va promoure el Grup Drets Humans Sant Andreu entre el 1969 i el 1979.[4]

Ha estat regidora de l'Ajuntament de Barcelona pel PSUC i posteriorment pel PSC del 1979 al 1995,.[5] Al llarg d’aquest període, Núria Gispert desenvolupà una intensa activitat pública a l’àmbit dels serveis socials municipals, on va dedicar especial atenció al desenvolupament de les polítiques locals d’infantesa, habitatge, cultura i moviments cívics. En la vida interna del PSC, es posicionà al costat de Raimon Obiols en la pugna amb el sector de Josep Maria Sala.[1]

En el camp eclesial l'any 1995 el cardenal Ricard Maria Carles la va escollir per participar en les sessions del Concili Provincial Tarraconense on va defensar les actituds més obertes, socials i de compromís eclesial amb la cultura catalana.[6] Fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona, del 1998 al 2004, i presidenta de Càritas Espanyola, del 2002 al 2004.[7] Va presentar la seva dimissió d'aquests càrrecs el 14 de novembre del 2004 per raons personals, després de compaginar les dues tasques, a Madrid i Barcelona, durant dos anys.[8]

Els darrers anys ha seguit col·laborant en diverses institucions socials i cíviques. Des del 2000 és membre de la Fundació Trinijove i des del 2002 de la Fundació Pere Tarrés, la Fundació Internacional Olof Palme i la Fundació Vicenciana. Des del 2004 també és membre del Consell Deontològic de l’Associació de la Premsa de Madrid, de la Fundació del Consell de la Informació de Catalunya, del Centre d’Estudis Jordi Pujol i del consell assessor de la Fundació Catalana de l'Esplai. També col·labora com a voluntària amb l'ONG Braval.[9][6][1] Forma part de l'Associació Consell de Cent[10] que agrupa els exregidors i exregidores de l'Ajuntament de Barcelona.

Reconeixements

El desembre de 2002 va ser condecorada amb la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya.[11]pel conjunt d'una trajectòria que ha contribuït al progrés i al benestar dels ciutadans des d'una acreditada sensibilitat social i vocació de servei als interessos col·lectius. El mes de juliol de l'any 2013 el Parlament de Catalunya anuncià[12] l'atorgament del màxim guardó de la institució, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per una trajectòria vital marcada pel compromís social, que l'ha portat a participar en la política municipal, l'activisme veïnal i cívic, i en moltes iniciatives de caràcter solidari.[13] El lliurament del guardó fou el 10 de setembre del 2013. El 2014 va ser un dels tres finalistes al Premi Català de l'Any 2013, que atorga El Periódico de Catalunya i TV3, juntament amb els germans Roca i Josefina Castellví i Piulachs, que s'endugué el guardó.[14]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sust, Toni «Núria Gispert, una trayectoria entre la solidaridad y la política». El Periódico, 06-04-2014 [Consulta: 7 abril 2014].
  2. ↑ Piñol, Joan «Medalla d'honor a Núria Gispert». Catalunya Cristiana, 22-09-2013.
  3. ↑ Joan Costa i Riera annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" Ed. Mediterrània Barcelona 1997
  4. ↑ «Núria Gispert i Feliu». Congrés Sabadell Ciutat 2005. Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 11 setembre 2013].
  5. ↑ «Los cuarenta y tres concejales del nuevo Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà). lavanguardia.com, 04-04-1979. [Consulta: 17 gener 2012].
  6. ↑ 6,0 6,1 «L’activista cristiana Núria Gispert, Medalla d’Honor del Parlament». CatalunyaReligió, 09-06-2013 [Consulta: 28 agost 2013].
  7. ↑ «El Parlament atorga la Medalla d'Honor a Núria Gispert pel seu compromís social». Caritasbcn.org. Càritas Diocesana de Barcelona. [Consulta: 11 setembre 2013].
  8. ↑ «Nuria Gispert dimite como presidenta de Cáritas Española». ABC, 14-11-2004 [Consulta: 11 setembre 2013].
  9. ↑ «La formació del voluntariat». Braval, 12-02-2012 [Consulta: 28 agost 2013].
  10. ↑ Web de l'Associació Consell de Cent
  11. ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  12. ↑ Web Catalunyareligió.cat:"L’activista cristiana Núria Gispert, Medalla d’Honor del Parlament"
  13. ↑ «President Mas: "La Catalunya que volem construir entre tots és la que representen Núria Gispert, Carme Ruscadella i Anna Veiga"». Gencat.cat, 10-09-2013 [Consulta: 10 setembre 2013].
  14. ↑ Redacció «Castellví, Gispert y los Roca llegan a la gran final». El Periódico, 08-05-2014 [Consulta: 30 juny 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria Gispert i Feliu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Gispert_i_Feliu&oldid=17611709»