ONO

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cableuropa S.A.U. (Vodafone)
Tipus Marca comercial
Sector Telecomunicació
Fundada 1993
Seu Madrid
Persones clau Eugenio Galdón (President)
Richard Alden (Conseller delegat)
Productes Telèfon, Televisió i Internet
Ingressos 1616 M€ (2007)
Ingressos nets 642 M€ (EBITDA, 2007)
Empleats 5000
Lloc web www.ono.es

ONO es una marca comercial propietat de Vodafone que ofereix de manera integrada serveis de veu convergent, televisió de pagament i accés a Internet a través de la seva pròpia xarxa de banda ampla. Des de 1998 fins al 2014 va ser una empresa de telecomunicacions i entreteniment per banda ampla que va operar a Espanya .

Dades de l'empresa[modifica | modifica el codi]

Segons dades de la seva pròpia web,[1] al tancament del primer trimestre de 2008, ONO en té 1.878.000 de clients i ha desplegat una xarxa d'última generació que n'assoleix més de 6.850.000 de llars en la seva cobertura. En els 2008 ONO ha cablat un total de 414.000 nous habitatges, la qual cosa suposa una taxa de creixement interanual del 6,4%.[2] Ono té una presencia escassa i dispersa en Madrid i Barcelona, tant per cobertura como per penetració, i la competència aposta pel desenvolupament de la fibra òptica.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

La marca ONO es va llançar el 1998. Abans de començar a operar ONO va participar en una sèrie de concursos convocats després de l'entrada en vigor de la Llei General de Telecomunicacions per Cable. Entre 1996 i 1998 ONO va obtenir les llicències necessàries per deixar serveis de televisió i telecomunicacions per cable a les demarcacions de Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Cadis, Huelva, Cantàbria, Mallorca i Albacete.

A mesura que la companyia va desplegar a les seves regions la seva pròpia xarxa d'última generació, els consumidors van començar a gaudir així de serveis de televisió, telefonia i Internet. La companyia va guanyar la llicència de Castella-la Manxa i va adquirir Retecal el 2004, cablera de Castella i León.[4] A causa del seu desequilibri equilibri deteriorat patrimonial, Ono va haver d'acudir al rescat de l'operadora i injectar 30 milions d'euros perquè pogués seguir endavant sense problemes contables.[5]

L'agost de 2005 es va fer públic que l'empresa havia assolit un acord amb els accionistes del Grupo Auna per adquirir la seva filial de telecomunicacions per 2.200 milions d'euros. El novembre de 2005 s'acaba la compra de la secció de cable d'Auna i ONO comença la integració d'ambdues companyies que dóna lloc al major operador d'entreteniment i telecomunicacions a Espanya alternatiu a l'exmonopoli, Telefónica. En l'adquisició d'Auna, es va donar entrada a empreses de capital de risc (JP Morgan Partners, Providence Equity, Thomas H.Lee Company, GE Capital Services Structures Finance Group, Inc., Quadrangle Group).

ONO va adquirir l'empresa de telecomunicacions Auna el novembre de 2005. D'aquesta forma es va consolidar com a companyia de comunicació i entreteniment per banda ampla d'Espanya i va ampliar els seus serveis a les comunitats d'Aragó, Andalusia (menys Cadis i Huelva que ja pertanyien a ONO), Canàries, Catalunya, La Rioja, Madrid i Navarra. El 2005 l'ens "Grupo Auna" va deixar d'existir, en ser comprades per France Télécom, les seves divisions Amena (telefonia mòbil) i ONO (telefonia fixa i cable).

L'any 2006, ONO va dur a terme un ERE que va afectar a uns 1.000 treballadors.[6] El desembre de 2006 ONO pacta amb Telefónica[7] per poder oferir telefonia mòbil mitjançant la llicència d'OMV. El 2006 France Télécom va decidir que Amena i Wanadoo passessin a anomenar-se Orange.[8][9]

ONO, a finals de 2007, inicià la comercialització de 'ONO io', un servei convergent mòbil amb totes les prestacions del fix,[10] aconseguint 750.000 clients en 2013, quan anuncia la oferta de 500 megues de banda ampla[11]

A principis del 2014, l'empresa britànica de telecomunicacions Vodafone va anunciar la compra del 100% de l'empresa per més de 5000 milions d'euros. Dies després es va confirmar la compra de ONO per part de Vodafone per 7200 milions d'euros.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]