Obeid
De Viquipèdia
L'Obeid va ser un poblament de la zona meridional de Mesopotàmia. En els seus restes s'han trobat mostres d'una cultura que es va estendre per tot l'Orient Mitjà. El període on hi preval aquesta cultura se'l coneix com a període del Obeid.[1]
Taula de continguts |
[edita] Història
Els primers enclavaments d'aquesta civilització daten del 5000 aC, però l'esplendor a ésser assolit cap el 4500 aC. Al voltant del 4000 aC s'estén per gran part de l'Orient Mitjà, prolongant-se fins el 3700 aC aproximadament.[1] El començament d' aquesta etapa coincideix aproximadament amb l'entrada a la regió de nòmades originaris dels monts Zagros.[2]
Arqueològicament, el període Obeid es troba dividit en quatre subperíodes. Segons l'Escola de Lió, cadascun d'ells es correspon amb un de dels períodes de la història d'Orient Mitjà,[3] començant l'Obeid I en el "període 6" i l'Obeid IV en el "període 9".[4]
| Escola de Lyon | Dates | Subdivisió |
|---|---|---|
| Període 6 | 5600 aC–5000 aC | Obeid I |
| Període 7 | 5000 aC–4500 C | Obeid II |
| Període 8 | 4500 aC–4100 aC | Obeid III |
| Període 9 | 4100 aC–3700 aC | Obeid IV |
| Predecessor: Cultura Halaf |
Alta Mesopotàmia Període 7-9 5000 aC–3800 aC |
Successor: Pereode de Uruk |
| Predecessor: Eridu |
Baixa Mesopotàmia Períodes 7-9 5000 aC–3800 aC |
[edita] Tecnologia
Durant el període de l'Obeid la agricultura avançà gracies al control de les aigües en superfície, mitjançant tècniques de regadiu a base de canals. Aquest desenvolupament va permetre que l'agricultura proliferés en noves àrees de Mesopotàmia.
La ceràmica d'aquest període es va desenvolupar amb unes característiques diferencials, bastant diferents als de l'anterior cultura Halaf, que en tot moment mostren un gran nivell tecnològic. Tot i aquestes característiques diferencials les produccions tenen una forta inspiració Samarra en els bols, gerros i plats fets d'una pasta beige amb decoració pintada amb motius geomètrics i lineals. Les formes ceràmiques van evolucionant: parets ceràmiques més fines, aparició dels "gots-tortuges", gerros majors ara dotats d'anses, i inclús ampolles amb llargs colls. L'expansió d'ixa ceràmica per tota la conca mesopotàmica fins la Mediterrània n'és una mostra del impuls que visqué la cultura del Obeid. En un període més proper (Obeid 2) apareixen alguns dels elements clàssics de la cultura material Obeid, com la falç i els claus en ceràmica
Eren posseïdors deceràmica a torn polida i realitzaren progressos a la metal·lúrgia doncs inclús s'han trobat els motllos. Han aparegut també gran quantitat de segells. Tanmateix i apareix una especialització artesanal (coure repujat). Els metalls provenien del Caucas.
[edita] Religió
En el període Obeid es poden trobar els primers restes d'edificis religiosos integrats dins les ciutats.[1] Inicialment tenien la forma de balconades, edificis de planta rectangular i sostre pla. Ixes construccions son l'origen dels zigurats, formats per la superposició de balconades d'amplada decreixent.[1] Els seus temples eren de majors proporcions que els d'Eridu, superant els 12 metres quadrats.
Els dipòsits funeraris, hi destaquen per les seves figuretes amb cap en forma de serp. Aquestes determinaven el culte a la deessa mare, representada per una serp (s'ha de tindre en comte que les serps eren en moltes cultures, considerades com un animal benefactor, que s'estendrà també pel món greco-llatí, però que amb el pecat original de la tradició cristiana, serà considerat com dolent.
[edita] Cultura
Es sa primera cultura que desenvolupa uns símbols documentals que diferenciaven a cada persona. Aquest distintiu consistia en una planxa de ceràmica, amb incisions dibuixades i impreses en elles. Posteriorment varen evolucionar cap a uns cilindres que es penjaven del coll. Amb l'aparició del sistema d'escriptura cuneïforme, s'escriuran paraules pròpiament dites. S'aprecia un desenvolupament del comerç donat que en ixos cilindres eren importats d'altres zones.
D'aquesta cultura en destaquen d'entre els seus relats fantàstics, el mite d'Innana ó Isthar. Innana va anar a veure a sa germana, la deessa dels inferns, que es troba a l'inframon. Tindrà que passar per cada porta de la muralla, on anirà depositant ses pertinències. Ixa cultura es considerada com el primer estat de civilització sumèria, encara que no es coneix l'origen real dels sumeris.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Margueron, Jean-Claude. «El temple va néixer a l'època de l'Obeid?», Els mesopotàmics. Fuenlabrada: Cátedra, 2002. ISBN 84-376-1477-5.
