Obeid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àrea d'inici de la cultura Obeid VI mil·lenni aC i expansió posterior fins al Khabur

L'Obeid (El Obeid, al-Ubaid, o simplement Obeid o Ubaid) va ser un poblament de la zona meridional de Mesopotàmia. En els seus restes s'han trobat mostres d'una cultura que es va estendre per tot l'Orient Mitjà. El període en què preval aquesta cultura se'l coneix com a període d'Obeid.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers enclavaments d'aquesta civilització daten del 5000 aC, però l'esplendor a ésser assolit cap al 4500 aC. Al voltant del 4000 aC s'estén per gran part de l'Orient Mitjà, prolongant-se fins al 3700 aC aproximadament i segons alguns autor fins vers el 3.200 aC. El començament d'aquesta etapa coincideix aproximadament amb l'entrada a la regió de nòmades originaris dels monts Zagros.

Arqueològicament, el període d'Obeid es troba dividit en quatre subperíodes. Segons l'Escola de Lió, cadascun d'ells es correspon amb un de dels períodes de la història d'Orient Mitjà, començant l'Obeid I en el "període 6" i acabant en l'Obeid IV en el "període 9". Vers el 3700 a 3300 aC es dóna el període tardà d'Obeid que no té trencament amb el període inicial d'Uruk que segueix.

Escola de Lyon Dates Subdivisió
Període 6 5600 aC5000 aC Obeid I
Període 7 5000 aC4500 C Obeid II
Període 8 4500 aC4100 aC Obeid III
Període 9 4100 aC3700 aC Obeid IV


Predecessor:
Cultura Halaf
Alta Mesopotàmia
Període 7-9
5000 aC3800 aC
Successor:
Període d'Uruk
Predecessor:
Eridu
Baixa Mesopotàmia
Períodes 7-9
5000 aC3800 aC

Centres[modifica | modifica el codi]

A part dels centres urbans del sud, sobretot Eridu, els principals jaciments són el de Tepe Gaura, Arpachiya i Nínive al Tigris, Nuzi i Tell Shemshara al Zab i Tell Brak al Khabur. Tepe Gaura repeteix la seqüencia d'Eridu però una mica més tard. Al nivell 13 es troba un complex de temples amb tres santuaris que combinen element meridionals amb elements originals rodejant un pati; edificis de parets primes decorades per fora amb nínxols i entrants i disposició tripartita amb entrada lateral mostren la mateixa elaboració i nivell tècnic i de riquesa que els d'Eridu, el que prova que les dues àrees de la cultura eren similars en aquestos aspectes. Pero hi havia algunes diferències i així a Tepe Gaura hi havia edificis rodons derivats de la cultura d'Halaf en el període tardà, i que es van mantenir fins al període antic d'Uruk i que a la zona de muntanya de Tepe Gaura fou persistent; els tholoi i els temples d'estil meridional no coincideixen en el temps, i hi ha un o l'altre però mai els dos, com una lluita entre la influència d'Halaf i la d'Obeid.

La cultura d'Obeid s'atura al Khabur però la seva influència s'estén molt més lluny: les ceràmiques de tipo Obeid es troben a l'alta Síria a Umuq i Ras Shamra, a la costa mediterrània al sud de l'Orontes; a Mersin al sud-est d'Anatòlia; al curs superior de l'Eufrates; a l'Iran (Siyalk II i III i Tepe Hisar). També s'ha trobat ceràmica d'Obeid a Oman.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Durant el període de l'Obeid l'agricultura avançà gràcies al control de les aigües en superfície, mitjançant tècniques de regadiu a base de canals. Aquest desenvolupament va permetre que l'agricultura proliferés en noves àrees de Mesopotàmia.

La ceràmica d'aquest període es va desenvolupar amb unes característiques diferencials, bastant diferents als de l'anterior cultura d'Halaf, que en tot moment mostren un gran nivell tecnològic. Tot i aquestes característiques diferencials les produccions tenen una forta inspiració de la cultura de Samarra en els bols, gerros i plats fets d'una pasta beix amb decoració pintada amb motius geomètrics i lineals. Les formes ceràmiques van evolucionant: parets ceràmiques més fines, aparició dels "gots-tortugues", gerros majors ara dotats d'anses, i inclús ampolles amb llargs colls. L'expansió d'aquesta ceràmica per tota la conca mesopotàmica fins a la Mediterrània n'és una mostra del impuls que visqué la cultura del Obeid. En un període més proper (Obeid 2) apareixen alguns dels elements clàssics de la cultura material Obeid, com la falç i els claus en ceràmica.

Eren posseïdors deceràmica a torn polida i realitzaren progressos a la metal·lúrgia doncs inclús s'han trobat els motllos. Han aparegut també gran quantitat de segells. Tanmateix i apareix una especialització artesanal (coure repujat). Els metalls provenien del Caucas.

Religió[modifica | modifica el codi]

En el període Obeid es poden trobar els primers restes d'edificis religiosos integrats dins les ciutats.[1] Inicialment tenien la forma de balconades, edificis de planta rectangular i sostre pla. Eixes construccions són l'origen dels zigurats, formats per la superposició de balconades d'amplada decreixent.[1] Els seus temples eren de majors proporcions que els d'Eridu, superant els 12 metres quadrats.

Els dipòsits funeraris, hi destaquen per les seves figuretes amb cap en forma de serp. Aquestes determinaven el culte a la deessa mare, representada per una serp (s'ha de tindre en comte que les serps eren en moltes cultures, considerades com un animal benefactor, que s'estendrà també pel món greco-llatí, però que amb el pecat original de la tradició cristiana, serà considerat com dolent.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Es sa primera cultura que desenvolupa uns símbols documentals que diferenciaven a cada persona. Aquest distintiu consistia en una planxa de ceràmica, amb incisions dibuixades i impreses en elles. Posteriorment varen evolucionar cap a uns cilindres que es penjaven del coll. Amb l'aparició del sistema d'escriptura cuneïforme, s'escriuran paraules pròpiament dites. S'aprecia un desenvolupament del comerç donat que en eixos cilindres eren importats d'altres zones.

D'aquesta cultura en destaquen d'entre els seus relats fantàstics, el mite d'Innana o Ishtar. Innana va anar a veure a sa germana, la deessa dels inferns, que es troba a l'inframon. Haurà de passar per cada porta de la muralla, on anirà depositant ses pertinences. Aquesta cultura és considerada com el primer estat de civilització sumèria, encara que no es coneix l'origen real dels sumeris.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obeid
  1. 1,0 1,1 Margueron, Jean-Claude. «El temple va néixer a l'època de l'Obeid?». A: Els mesopotàmics. Fuenlabrada: Cátedra, 2002. ISBN 84-376-1477-5. 

Coord.: 30° 58′ 20″ N, 46° 01′ 50″ E / 30.97222°N,46.03056°E / 30.97222; 46.03056