Oberó (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Oberó (Satèl·lit))
Infotaula objecte astronòmicOberó 
Oberó vist per la nau Voyager 2 des de 660.000 km Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà i satèl·lit regular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perWilliam Herschel[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment11 gener 1787[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimOberon Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a583.520 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,0014[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P13,46 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,0068 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi761,4 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,1 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa3,013 Yg[5] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,63 g/cm³[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació equatorialse suposa síncrona[3]
Albedo0,24 Modifica el valor a Wikidata

Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà. Va ser descobert per William Herschel el dia 11 de gener de 1787. També s'anomena Urà IV.

Nom[modifica]

Rep el seu nom d'Oberó, el rei de les fades a l'obra de teatre Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. La majoria dels cràters d'Oberó reben els noms de personatges masculins de les obres de Shakespeare.

Característiques físiques[modifica]

Oberó té un diàmetre de 1.523 km, no té atmosfera i la seva densitat mitjana és de 1.630 kg/m³. Està compost en un 50% per gel d'aigua, 30% de silicats i un 20% compostos de carboni i nitrogen relacionats amb el metà. Posseïx una vella superfície gelada amb gran densitat d'impactes. La superfície no mostra signes d'activitat interna de cap tipus excepte per algunes àrees més fosques que cobrixen la base d'alguns cràters. Es distingixen algunes muntanyes, molts cràters i algunes regions tipus chasma.

Característiques orbitals[modifica]

El seu període orbital és de 13,5 dies, sent el més exterior dels satèl·lits majors d'Urà. La seva rotació és síncrona, és a dir, el seu període de rotació és el mateix que l'orbital.

Exploració[modifica]

La llunyania d'esta lluna ha impedit estudiar la seua superfície en detall. Tan sols la sonda Voyager 2, pel gener de 1986, va poder aproximar-se prou com per a obtindre imatges de certa qualitat, com la de la part superior de la taula. Durant el vol de la Voyager, l'hemisferi sud d'Oberó estava encarat al Sol i només aquesta part va poder ser estudiada car l'altre hemisferi estava a les fosques.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Afirmat a: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès britànic. Data de publicació: 1898.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 URL de la referència: http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem. Data de consulta: 7 juliol 2011. Arxiu de l'URL: https://www.webcitation.org/617VryYmR?url=http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem. Data d'arxivament: 22 agost 2011.
  3. ↑ Smith, B. A.; Soderblom, L. A.; Beebe, A.; Bliss, D.; Boyce, J. M.; Brahic, A.; Briggs, G. A.; Brown, R. H.; Collins, S. A. «Voyager 2 in the Uranian System: Imaging Science Results». Science, 233, 4759, 04-07-1986, pàg. 43–64. Bibcode: 1986Sci...233...43S. DOI: 10.1126/science.233.4759.43. PMID: 17812889.
  4. ↑ Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 1, 2001, pàg. 51–68. Bibcode: 2001Icar..151...51K. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  5. ↑ 5,0 5,1 URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1086%2F116211.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oberó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oberó_(satèl·lit)&oldid=33141156»