Obertura Sokolski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Obertura Sokolski
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 pl c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 pl d2 pl e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1. b4
ECO A00
Origen del nom Alexei Pavlovitx Sokolski
Classificació Obertura irregular
Sinònim(s) Obertura orangutan o obertura polonesa
Explorador d'obertures de Chessgames.com

L'obertura Sokolsky (també coneguda com a Orangutan o obertura polonesa), és una obertura d'escacs poc freqüent, caracteritzada pel moviment:

1.b4

Segons diverses bases de dades, d'entre els vint primers moviments possibles de les blanques, 1.b4 és el novè en popularitat.[1] Es considera una obertura irregular, i per això es classifica sota el codi A00 a l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Detalls[modifica | modifica el codi]

L'obertura mai no ha estat popular al màxim nivell, encara que un cert nombre de jugadors prominents l'han emprat de tant en tant (per exemple, Richard Réti contra Abraham Speijer a Scheveningen, i Borís Spasski contra Vassili Smislov al seu matx Leningrad-Moscou de 1960). Potser la partida més famosa en què es va fer servir fou Tartakower contra Maróczy, Nova York, 1924.[2] El nom "obertura orangutan" s'origina a partir d'aquella partida: els jugadors havien visitat el zoo el dia previ, i Tartakower havia consultat un orangutan allà sobre amb quin moviment hauria de començar el dia següent. El jugador soviètic Alexei Sokolski (1908-1969) va escriure a una monografia sobre aquesta obertura el 1963 Debyut 1 b2-b4.

L'obertura es basa en gran part en temes tàctics al flanc de dama o a les caselles f6 i g7. El negre pot respondre amb una gran varietat de maneres: potser la més freqüent és fer quelcom al centre (que el primer moviment blanc ha ignorat) amb 1...d5 (possiblement seguit per 2.Ab2 Dd6, atacant b4 i donant suport a e7-e5),[3] 1...e5 o 1...f5, tanmateix moviments menys ambiciosos com ara 1...Cf6, 1...c6 (preparant ...Db6 o ...a5), i 1...e6 són també raonables. Intents més rars s'han fet amb 1...a5 o 1...c5. La resposta de les negres 1...e6 és normalment seguida per ...d5, ...Cf6 i finalment ...c5. Després de 1.b4 e5 és normal que les blanques ignorin l'atac contra el peó-b i juguin 2.Ab2, quan 2...d6, 2...f6, i 2...Axb4 són jugables. Després de 1...a5 les blanques jugarien probablement 2.b5 i aprofitaran la debilitat del flanc de dama negre. Un 1...c5 negre és molt més agut i agressiu i s'utilitza normalment per evitar teoria. Després de la captura les negres posaran generalment pressió sobre la casella c5 i desenvoluparan un atac contra la feble estructura blanca del flanc de dama.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu per exemple ChessBase, explorador d'obertures de 365chess, i explorador d'obertures de ChessGames.com
  2. «Savielly Tartakower vs Geza Maroczy». Chessgames.com. [Consulta: 20 de gener de 2008]. (anglès)
  3. Martin, Andrew. «How To Meet The Polish & Grob». www.jeremysilman.com, 2004. (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]