Obertura anglesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Obertura anglesa
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 pl e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.c4
ECO A10–A39
Naixement StauntonSaint-Amant, match, 1843
Origen del nom Howard Staunton, escaquista anglès i Campió del món (no oficial)
Classificació Obertura de flanc
Explorador d'obertures de Chessgames.com

L'obertura anglesa és una obertura d'escacs altament transposicional que es caracteritza per la primera jugada blanca 1. c4.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Introducció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d’una obertura de flanc, i és la quarta manera més popular d’iniciar una partida[1][2] i, d’acord a divereses bases de dades, està entre la segona[1] i la quarta més exitoses[3] d’entre la vint possibles primeres jugades de les blanques. El blanc comença la lluita pel centre lluitant per la casella d5 des del flanc, a l’estil, hipermodern. Tot i que moltes línies de l’anglesa tenen un caràcter diferenciat, l’obertura és usada sovint com a eina per transposar a altres obertures, de la mateixa manera que 1.Cf3 – per evitar algunes de les més freqüents defenses contra 1.d4 com ara la Nimzoíndia o la Grünfeld, i és considerada fiable i flexible.

El nom deriva del (no oficial) Campió del món anglès Howard Staunton, qui la va jugar durant el seu matx de 1843 contra Saint-Amant, i al torneig de Londres 1851, el primer torneig internacional de la història.[4] No va tenir èxit entre els contemporanis de Staunton, i només va començar a posar-se de moda en el segle XX.[4] Actualment és reconeguda com una obertura sòlida que pot emprar-se tant per assolir posicions clàssiques com hipermodernes. Mikhaïl Botvínnik, Tigran Petrosian, Anatoli Kàrpov, i Garri Kaspàrov van tots ells fer servir aquesta obertura durant els seus matxs pel campionat del món. Bobby Fischer va crear un gran enrenou quan va canviar l’1.e4 que havia emprat fins llavors de manera pràcticament universal, per 1.c4, fent-la servir contra Lev Polugaevski i Oscar Panno a l’Interzonal de Palma de Mallorca de 1970 i durant el seu matx pel campionat del món de 1972 contra Borís Spasski.

Codis ECO[modifica | modifica el codi]

L'Encyclopaedia of Chess Openings classifica l’anglesa sota els codis A10 a A39:

  • A10 1.c4
  • A11 1.c4 c6
  • A12 1.c4 c6 2.Cf3 d5 3.b3
  • A13 1.c4 e6
  • A14 1.c4 e6 2.Cf3 d5 3.g3 Cf6 4.Ag2 Ae7 5.0-0
  • A15 1.c4 Cf6
  • A16 1.c4 Cf6 2.Cc3
  • A17 1.c4 Cf6 2.Cc3 e6
  • A18 1.c4 Cf6 2.Cc3 e6 3.e4 (variant Mikenas-Carls)
  • A19 1.c4 Cf6 2.Cc3 e6 3.e4 c5
  • A20 1.c4 e5
  • A21 1.c4 e5 2.Cc3
  • A22 1.c4 e5 2.Cc3 Cf6
  • A23 1.c4 e5 2.Cc3 Cf6 3.g3 c6 (sistema Bremen, variant Keres)
  • A24 1.c4 e5 2.Cc3 Cf6 3.g3 g6 (sistema Bremen amb ...g6)
  • A25 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6
  • A26 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.d3 d6
  • A27 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6 3.Cf3 (sistema dels tres cavalls)
  • A28 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6 3.Cf3 Cf6
  • A29 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6 3.Cf3 Cf6 4. g3 (quatre cavalls, fianquet de rei)
  • A30 1.c4 c5 (variant simètrica)
  • A31 1.c4 c5 2.Cf3 Cf6 3.d4 (simètrica, formació Benoni)
  • A32 1.c4 c5 2.Cf3 Cf6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 e6
  • A33 1.c4 c5 2.Cf3 Cf6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 e6 5.Cc3 Cc6
  • A34 1.c4 c5 2.Cc3
  • A35 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6
  • A36 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6 3.g3
  • A37 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.Cf3
  • A38 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.Cf3 Cf6
  • A39 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.Cf3 Cf6 6.0-0 0-0 7.d4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Meyer-Kahlen, Stefan. «Estadístiques a la Shredder opening database» (en anglès). [Consulta: 19 de gener de 2008].
  2. «Chess Opening Explorer». Chessgames.com. [Consulta: 19 de gener de 2008].
  3. «Chess Openings Database statistics». [Consulta: 16 d’agost de 2009].
  4. 4,0 4,1 De Firmian, Nick. Modern Chess Openings: MCO-15. New York: David McKay Co., 2008, p. 675. ISBN 978-0-8129-3682-7. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]