Obertura catalana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Obertura catalana
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 __ h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 __ e7 __ f7 pd g7 pd h7 pd
a6 __ b6 __ c6 __ d6 __ e6 pd f6 nd g6 __ h6 __
a5 __ b5 __ c5 __ d5 pd e5 __ f5 __ g5 __ h5 __
a4 __ b4 __ c4 pl d4 pl e4 __ f4 __ g4 __ h4 __
a3 __ b3 __ c3 __ d3 __ e3 __ f3 __ g3 pl h3 __
a2 pl b2 pl c2 __ d2 __ e2 pl f2 pl g2 bl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 __ g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2
ECO E01-E09
Naixement Barcelona, 1929, per Savielly Tartakower
Origen del nom Catalunya
Classificació Obertura tancada
Sinònim(s) Partida catalana
Explorador d'obertures de Chessgames.com

S'anomena catalana una coneguda obertura hipermoderna en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del Gambet de Dama i l'Obertura de Réti.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Introducció[modifica | modifica el codi]

Les blanques juguen d4 i c4 i fan un fianchetto amb l'alfil a g2. Una seqüència d'obertura comuna és 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2, tot i que a la posició resultant s'hi pot arribar des de molts ordres de jugades diferents, i pot derivar un gran nombre de variants.

Les negres han de triar entre dues opcions. A la catalana " oberta " poden jugar ...dxc4 i poden tractar de mantenir el peó amb ...b5, o bé cedir-lo guanyant temps per aclarir el seu joc. A la catalana " tancada ", les negres no capturen a c4; el joc pot semblar incòmode durant unes jugades, però és una posició força sòlida.

El terme prové del torneig organitzat el 1929 a Barcelona, en el marc de l'Exposició Universal, quan se li va demanar a Savielly Tartakower que creés una nova variant en homenatge a la singular història i antiguitat dels escacs a Catalunya.[1] Tanmateix s'havia fet servir alguns cops abans que Tartakower la fes servir al torneig. Sense anar gaire lluny, a la partida Réti-Leonhardt de l'any 1928 a Berlín, es va fer un intercanvi inicial gairebé idèntic.

Pocs jugadors de la màxima categoria mundial han jugat la Catalana amb regularitat, tot i que molts s'han interessat per ella. Una de les vegades més recordades succeí quan a Londres, el 1983, Garri Kaspàrov i Víktor Kortxnoi la van fer servir amb regularitat en el seu enfrontament a les semifinals de candidats, en el camí per decidir qui lluitaria contra Anatoli Kàrpov pel títol de campió del món. En total 5 de les 11 partides tingueren aquesta obertura.

L'any 2004 Ruben Felgaer va guanyar un torneig que celebrava el 75è aniversari del torneig de l'any 1929 i el naixement de l'obertura, amb Grans Mestres com Viktor Korchnoi, Mihail Marin, Lluís Comas i Viktor Moskalenko, i l'MI Manel Granados. Totes les partides del torneig, que també es va disputar a Barcelona, van començar amb els moviments 1.d4 d5 2.c4 e6 3.g3 Cf6.

Variant clàssica de la catalana oberta[modifica | modifica el codi]

La variant clàssica de la catalana comença amb 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 dxc4 5.Cf3 Ae7. Les blanques donen un peó a canvi de temps per desenvolupar-se, canvi similar al d'un gambet. A més, sense el peó de d5, l'alfil blanc de caselles negres dificulta el desenvolupament del flanc de dama negre.

Aquesta variant ha estat una de les preferides d'Anatoli Kàrpov i de Iefim Hèl·ler amb negres i d'Oleg Romànixin amb blanques. El seu codi ECO és l'E05.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'any 1008, el Comte Ermengol d'Urgell va especificar al seu testament que les seves peces d'escacs havien de ser cedides al Convent de Sant Giles (Sant Iú), a prop de Nimes, ara a França i llavors dominis catalans. Aquest és el testimoni escrit més antic que es té dels escacs a Europa. Vegeu «Brief notes on the history of chess». Arxivat de l'original el 7 de febrer de 2010. o «Geography of Chess by Bill Wall».

Vegeu també[modifica | modifica el codi]