Oboè d'amor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oboè d'amor
Oboè d'amor modern
Classificació
Aeròfon
Vent fusta
Llengüeta doble
Hornbostel-Sachs: 422.12
Instruments relacionats

L'oboè d'amor és un instrument de vent fusta. És membre de la família de l'oboè i per tant dels instruments de doble canya. Està afinat en la, és a dir, una tercera menor més avall que l'oboè. D'un to més tranquil i fosc, la seva forma és semblant al Corn anglès encara que amb unes dimensions menors.

L'oboè d'amor va ser inventat al segle XVIII i perfeccionat més tard per François Loreé.

Va ser utilitzat per primera vegada en 1717 per Christoph Graupner. Johann Sebastian Bach utilitzava sovint l'oboè d'amor a les seves Cantates. També han escrit per a aquest instrument els compositors Georg Philipp Telemann i Georg Friedrich Händel.

Més recentment, l'oboè d'amor ha sigut utilitzat per Maurice Ravel al "Bolero" i Richard Strauss li ha reservat un paper important a la "Simfonia Domestica".

Música per a oboè d'amor[modifica | modifica el codi]

Solista[modifica | modifica el codi]

Concert en la major per a oboè d'amor, corda i baix continuo (BWV 1055)

Concert en la major per a oboè d'amor, corda i baix continuo

Concert en mi menor per a oboè d'amor, corda i baix continuo

Concert en sol major per a oboè d'amor, corda i baix continuo

Concert en la major per a oboè d'amor, corda i baix continuo

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

Triosonata en la major per a oboè d'amor, Violí i baix continuo

Orquestra[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]