Obotrites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Detall obotrita en l'escut de Mecklemburg
Niklot (1090 – 1160) cap de la confederació Obotrita

El Obotrites o Obodrites (alemany Abodriten, polonè Obodrzyci), també sovint anomenats com Abotrites, o Abodrites, fou una confederació de tribus eslaves occidentals medievals dins del territori dels moderns Mecklemburg i Holstein a Alemanya del nord (vegeu Eslaus polabis).[1] Durant dècades foren aliats de Carlemany en les seves guerres contra els saxons germànics i els eslaus veleti. El 798 el príncep obodrita Droko, o Drasko (llatí Thrasco), va derrotar als saxons a la batalla del riu Swentana. Els saxons encara pagans foren dispersats per l'emperador, i part de la seva anterior terra al Holstein al nord de l'Elba es va atorgar als obotrites el 804, com a recompensa per la seva victòria. Això no obstant no va tenir gaire efecte a causa d'una posterior invasió dels danes.

Història[modifica | modifica el codi]

Com aliats dels reis carolingis i l'imperi dels seus successors otonians, els obotrites van lluitar des de 808 al 1200 contra els reis de Dinamarca, que desitjaven governar la regió de la mar Bàltica independentment de l'imperi. Però quan les oportunitats sorgien, per exemple a la mort d'un emperador, procuraven augmentar el seu poder; enemistats amb els alemanys a causa de la guerra contra els wends (els eslaus occidentals en general), començada per l'emperador saxó, el 983 van destruir la ciutat dHamburg sota el seu rei, Mstivoj. Van treure del seu tron el 1019 al príncep cristià Mstislav i perseguiren cruelment als cristians en general. De vegades recaptaven tributs dels danesos i saxons. Sota la direcció de Niklot, van resistir un assalt cristià durant la Croada Wenda.

Els missioners alemanys com sant Vicelí convertiren als obotrites al cristianisme. El 1170 van admetre la sobirania del Sacre Imperi Romanogermànic en temps del duc de Saxònia Enric el Lleó que va comportar la germanització i assimilació durant els següents segles. Tanmateix fins a finals del segle XV que molts pobladora de l'àrea obotrítica encara parlaven dialectes eslaus (polabi), encara que posteriorment la seva llengua va canviar a l'alemany. La llengua polàbia va sobreviure fins al començament del segle XIX en el que és ara l'estat alemany de Baixa Saxònia.[2]

D'altra banda part dels obotrites va emigrar al sud i es va instal·lar a la plana Pannònia, on el comtat medieval Bodrogiensis del regne d'Hongria va agafar el nom d'aquest poble.

Tribus de la confederació Obotrítica[modifica | modifica el codi]

Mapa de la Marca Billunga (vers 1000) mostrant diferents tribus de la confederació Obotrítica

El Geògraf Bavarès, un document medieval anònim compilat a Regensburg el 830, conté una llista de les tribus d'Europa centro-oriental a l'est de l'Elba. La llista inclou els nortabtrezi (obotrites) amb 53 civitates.

Adam de Bremen s'hi referia com els reregi a causa del seu lucratiu emporium comercial de Reric. En comú amb uns altres grups eslaus, eren sovint descrits per fonts germàniques com wends.

Les tribus principals de la confederació Obotrítica foren:.[3]

  • Els polabis propis (entre el Trave i el Elba).

Altres tribus associades amb la confederació inclouen:

Llista de líders obotrites[modifica | modifica el codi]

El Limes Saxoniae formant la frontera entre els saxons a l'oest i els obotrites a l'est
Per als governants posteriors cal consultar la llista de ducs de Mecklemburg

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Jensen, Carsten Selch. «Abodrites». A: Alan V. Murray. The Crusades: An Encyclopedia. 1. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2006, p. 3. OCLC 70122512. 
  2. Polabi
  3. Herrmann, 7
  4. Herrmann, 8
  5. Gottschalk

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]