Obra morta
En un vaixell s'anomena obra morta a la part del buc que està fora de l'aigua, de forma permanent, quan el vaixell està a plena càrrega. Es considera per a aquesta distinció només el buc del vaixell, ja que tot el que es construeix a partir de la coberta principal s'anomena superestructura.
L'obra morta és doncs la part del vaixell per sobre de la superfície de flotació, considerant els espais que formen part de l'estructura del buc, des de la flotació fins a la coberta més alta que sigui contínua, resistent i estanca, i totes les superestructures que siguin estanques. L'obra morta és també, la reserva de flotabilitat que té el vaixell per fer front a un increment del volum submergit.
Coeficient de flotabilitat [modifica]
Pel que fa tant a l'obra morta com a l'obra viva,[1] podem parlar de la superfície i del volum de cadascuna d'elles. Per exemple, la superfície de l'obra viva serà la superfície mullada del buc, la resta del buc serà la superfície de l'obra morta
- Es defineix com coeficient de flotabilitat la relació entre el volum de l'obra morta (reserva de flotabilitat) i el volum de l'obra viva (carena).
- Coeficient de flotabilitat = Obra morta/Obra viva
Vegeu també [modifica]
Nota [modifica]
- ↑ L'obra viva és la part per sota de la superfície de flotació, per tant, corresponent de vegades a la carena.
|
||||||||
