Oca (planta)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Oca
tubercles grocs i porpra d’Oxalis tuberosa (oca)
tubercles grocs i porpra d’Oxalis tuberosa (oca)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermes
Clade: Rosids
Ordre: Oxalidales
Família: Oxalidaceae
Gènere: Oxalis
Espècie: O. tuberosa
Nom binomial
Oxalis tuberosa
Molina

L’Oca, Oxalis tuberosa, és una espècie de planta herbàcia i perenne que passa l’hivern en forma de tubercles de tija subterranis. Aquests tubercles reben el nom d’oca, de les paraules del quítxua okka, oqa, i uqa;[1] En anglès també se’n diu New Zealand yam. Aquesta planta es cultiva als Andes centrals i del sud aprofitant els seus tubercles comestibles. No es coneix aquesta planta en estat silvestre .[2] L’oca va ser introduïda a Europa el 1830 com a competidora de la patata i a Nova Zelanda el 1860 on ha esdevingut un cultiu popular i en diuen simplement “yam”.[3]

Significat cultural[modifica | modifica el codi]

El cultiven principalment els pobles quítxua i aimarà com un dels seus conreus principals.[4] Als Andes centrals és el segon cultiu d’arrel en importància després del de la patata.[3] L’oca serveix per formar part de la rotació de conreus local i té un alt valor nutritiu.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els seus tubercles fan de 25 a 155 mm de llargada i 25 mm d’amplada;[5] el color de la pell i de la polpa pot variar del blanc al porpra passant pel groc, taronja, rosa.


Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

Valor nutritiu per 100 g
    fresh     dried  
Energia (J) 255 1360
Aigua (g) 84.1 15.3
Proteïna (g) 1.0 4.3
Carbohidrats (g) 13.3 75.4
cendres (g) 1.0 3.9
Calci (mg) 2 52
Fòsfor (mg) 36 171
Ferro (mg) 1.6 9.9
Retinol (µg) 1 0
Riboflavina (mg) 0.13 0.08
Niacina (mg) 0.43 0.85
Vitamina C (mg) 38.4 2.4

També les fulles i els brots joves de l’oca es poden menjar. Es pot menjar crua o cuita.

Ús[modifica | modifica el codi]

L’oca té força oxalats en la seva pell,[6] hi ha cultivars d’oca, que en quítxua s’anomenen khaya, que contenen alts nivells d’àcid oxàlic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Malice, M. (2009). Genetic diversity and structure of three Andean tubers. Oxalis tuberosas Molina, Ullucus tuberosus Caldas and Tropaeolum tuberosum Ruiz & Pav. (pp. 1–197). Gembloux Agricultural University.
  2. Bradbury, E. J., & Emshwiller, E. (2011). The Role of Organic Acids in the Domestication of Oxalis tuberosa: A New Model for Studying Domestication Resulting in Opposing Crop Phenotypes 1. Econ Bot, 1–9.
  3. 3,0 3,1 National Research Council. (1989). Lost Crops of the Incas: Little-Known Plants of the Andes with Promise for Worldwide Cultivation. National Academy Press, Washington, D.C.
  4. "Oca, Ulluco, and Mashua": http://www.cipotato.org/roots-and-tubers/oca-ulluco-mashua
  5. Martin, R.J., Savage, G.P., Deo, B., Halloy, S.R.P. and Fletcher, P.J. 2005. Development of new oca lines in New Zealand. Acta Hort. (ISHS) 670:87-92. http://www.actahort.org/books/670/670_9.htm
  6. Albihn, P. B. E.; and Savage, G. P. (2001). "The effect of cooking on the location and concentration of oxalate in three cultivars of New Zealand-grown oca (Oxalis tuberosa Mol)". J. of the Science of Food and Agr. 81: 1027-1033.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]