Oca de collar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Oca de collar
Oca de collar a Helgoland
Oca de collar a Helgoland
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Branta
Espècie: B. bernicla
Nom binomial
Branta bernicla
(Scopoli, 1769)
Veu de l'Oca de collar

L'oca de collar (Branta bernicla) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.[1]

L'oca de collar fa uns 55-62 cm de llargada i té com a tret característic una taca blanca als laterals del coll, que a vegades no és visible als exemplars joves de primer any. té una envergadura d'1,1-1,21 m. i un pes d'1,2-1,6 kg. Té el cap i el coll negres, el cos gris fosc i les infracobertores caudals blanques, i una longevitat de 12-15 anys.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Cria a la tundra i passa l'hivern a les costes atlàntiques del centre d'Europa. La seva presència als Països Catalans és molt estranya a l'hivern i excepcional a l'estiu.[1]
A l'hivern, aquesta oca de costes baixes és comú i cada vegada més mansoi en moltes zones; arriba fins estuaris i ports i inclús menja en camps al costat de carreteres amb la marea alta. Les bandades solen estar a l'aigua, cabussant-se com els ànecs per cercar aliment. Amb la marea baixa solen estar dispersos entre el fang i els estuaris. Els seus agradables reclams, tipus gruny, tenen un llarg abast i són típics de molts estuaris d'octubre a març. Encara que quelcom més llarg que l'Ànec collverd, aquest sol semblar molt més gran.

A la Peninsula ibèrica s'hi pot trobar de desembre a febrer.

  • Veu: Rronk rronk rítmic, profund, gutural, que crea un cor fort en grans ramades.
  • Niu: Revestit de plomes en el sol, prop d'una bassa poc profunda; 4-6 ous; 1 niada; maig-juny.
  • Alimentació: Menja Zostera marina i algues en zones fangoses, cereals i herba dels camps.
  • Vol: ràpid, fort, aleteigs profunds i ràpids; en masses irregulars o llargues fileres.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Branta bernicla Hrota (Irlanda, nord-est d'Anglaterra).
Branta bernicla Nigricans, (divagant de Nord-amèrica).

Espècies similars[modifica | modifica el codi]

Oca de galta blanca (Branta leucopsis).
Oca del Canadà (Branta canadensis).

Branta bernicla hrota
Branta bernicla Nigricans

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca de collar Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 20-21. ISBN 978-84-96553-54-5.