Oca de collar
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Oca de collar a Helgoland
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Branta bernicla (Scopoli, 1769) |
||||||||||||||
L'oca de collar (Branta bernicla) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.[1]
L'oca de collar fa uns 55-62 cm de llargada i té com a tret característic una taca blanca als laterals del coll, que a vegades no és visible als exemplars joves de primer any. té una envergadura de 1,1-1,21 m. i un pes de 1,2-1,6 kg. Té el cap i el coll negres, el cos gris fosc i les infracobertores caudals blanques, i una longevitat de 12-15 anys.[1]
Taula de continguts |
Habitat [modifica]
Cria a la tundra i passa l'hivern a les costes atlàntiques del centre d'Europa. La seva presència als Països Catalans és molt estranya a l'hivern i excepcional a l'estiu.[1]
L'hivern, aquest ganso de costes baixes és comú i cada vegada més mansoi en moltes zones; arriba fins estuaris i ports i inclús menja en camps al costat de carreteres amb la marea alta. Les bandades solen estar a l'aigua, capbussant-se com els ànecs per cercar aliment. Amb la marea baixa solen estar dispersos entre el fang i els estuaris. Els seus agradables reclams, tipus gruny, tenen un llarg abast i són típics de molts estuaris d'octubre a març. Encara que quelcom més llarg que l'Ànec collverd, aquest sol semblar molt més gran.
A la Peninsula ibèrica si pot trobar de desembre a febrer.
- Veu: Rronk rronk rítmic, profund, gutural, que crea un cor fort en grans ramades .
- Niu: Revestit de plomes en el sol, prop d'una bassa poc profunda; 4-6 ous; 1 niada; maig-juny.
- Alimentació: Menja Zostera marina i algues en zones fangoses, cereals i herba dels camps.
- Vol: ràpid, fort, aleteigs profunds i ràpids; en masses irregulars o llargues fileres.
Subespècies [modifica]
Branta bernicla Hrota (Irlanda, nord-est d'Anglaterra).
Branta bernicla Nigricans, (divagant de Nord-amèrica).
Especies similars [modifica]
Oca de galta blanca (Branta leucopsis).
Oca del Canadà (Branta canadensis).
_RWD4.jpg)
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca de collar |
- Ediciones Omega 2002: Guía de campo de las aves de España y Europa, pàg. 67, text de R. Hume. (ISBN 84-282-1317-8).
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears / Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 20-21. ISBN 978-84-96553-54-5.
