Oca de galta blanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Oca de galta blanca
Branta leucopsis.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Branta
Espècie: B. leucopsis
Nom binomial
Branta leucopsis
(Bechstein, 1803)
Un esbart a Finlàndia

L'oca de galta blanca (Branta leucopsis), també anomenada oca galtablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.[2] És freqüent al Nord d'Europa, fins a Grenlàndia. A vegades és possible observar-ne en l'extrem nordoriental de l'Amèrica del Nord.

El nom específic de leucopsis vol dir que té la cara blanca

En anglès s'anomena Barnacle goose, literalment "percebe oca", i el nom de barnacle primer designava l'ocell i posteriorment es va aplicar al percebe.

Pertany al gènere Branta amb plomes negres que els diferencien dels anàtids del gènere Anser que les tenen grises.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Crien a les illes àrtiques de l'Atlàntic Nord. Hi ha tres poblacions principals:

Als Països Catalans, pot haver-n'hi una presència accidental a l'hivern. Tot i això, cada vegada hi són més freqüents les observacions d'exemplars que s'han escapat de captivitat.[2]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Malgrat tractar-se d'un ocell, cria en les paret rocoses inaccessibles i els seus pollets han de saltar a terra, ja que com la resta de les oques no són alimentats pels seus pares, quan tenen tres dies de vida, per alimentar-se. Una part d'ells moren pel cop i són menjats per la guineu àrtica i l'ós polar.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

En època medieval s'estengué la llegenda sobre que aquests ocells naixien directament dels arbres i que per tant no era carn, ja que no havien sortit de la carn. Per a la cuina medieval en certes regions, es considerava, doncs, que la carn d'aquesta au no trencava l'abstinència de la Quaresma, tot i això un Papa de Roma, en el quart concili de Letrà al segle XIII, ratificà que aquest era una mena d'ànec i que no era permès menjar-lo en aquells dies d'abstinència.

També en el judaisme es considerava pel seu legendari mode de reproducció que la Branta leucopsis era menjar caixer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Branta leucopsis. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006 (anglès).
  2. 2,0 2,1 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 20-21. ISBN 978-84-96553-54-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]