Oca vulgar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Oca vulgar
Anser anser.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Anser
Espècie: A. anser
Nom binomial
Anser anser
(Linnaeus, 1758)
Veu de l'Oca vulgar

L'oca vulgar (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.[1]

L'oca empordanesa és la raça d'oca pròpia de Catalunya.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

De totes les oques grises, aquesta és la que més s'assembla a la de granja. Ha estat introduïda en moltes zones baixes d'alguns països on tot l'any ara hi ha uns grups considerables i semi-domesticats. Els visitants hivernals són encara salvatges i tímids. A bona part d'Europa central i oriental segueix residint en extensos aiguamolls.

L'oca vulgar és de cos robust i fa uns 74-84 cm de llargada. El seu plomatge és gris i marronós, amb les infracobertures caudals clares. El seu bec és taronja (excepte en la subespècie rubirostris de Sibèria, en què és rosat) i les seves potes són roses.[1]

  • Veu: Notes molt fortes, martillejants, tipus trompeta com el de granja: ahng-ahng-ahng, kang-ank.
  • Niu: Al sol parcialment entapissat, en freqüència en illes, 4-6 ous; una niuada; maig-juny.
  • Aliment: Pasta;arrenca herbes i brots de cereal, excava a la recerca d'arrels i restes de cereals.
  • Vol: poderós, cap estès, cap estès en V i llargues fileres.
  • Vol lent: Les bandades d'Oca vulgar en vol, són més lentes i pesades que les d'altres Oques, però s'agilitzen quan perden altura abans d'aterrar.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

El seu hàbitat són aigüamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.[1]

Cria al centre i al nord d'Europa, i és hivernant a l'oest d'Europa i a la conca mediterrània. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al Delta de l'Ebre i a altres aiguamolls litorals.[1]

A la península Ibèrica s'hi troben des de setembre fins a març.

Especies similars[modifica | modifica el codi]

  • Oca de bec curt. (Anser brachyrhynchus)
  • Oca pradenca (Anser fabalis).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca vulgar Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 20-21. ISBN 978-84-96553-54-5.