Occità antic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Parlat a:
Regió:
Parlants:
Classificació genètica:
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 pro
ISO 639-3 pro
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'occità antic (occità: occitan ancian, català occità antic), també dit provençal antic, va ser la primera forma de les llengües romàniques, és atestat en escrits que daten del segle VIII al XIV.[1][2] L'antic occità generalment inclou l'occità dels inicis i l'occità antic. L'occità dels segles posteriors també de vegades s'inclou en l'occità antic, o bé en l'occità mitjà.[3] Com que el terme occitanus aparegué engir l'any 1300,[4] l'occità antic també és dit "Romanç" (occitan antic: romans) o "provençal" (Occità antic: proensals) en texts medievals.

Història[modifica | modifica el codi]

Entre els testimoniatges més antics de l'occità hi ha Tomida femina, la Boecis, i la Cançó de Santa Fe. El català va divergir de l'occità antic entre els segles XI i XIV.[5] Els texts primers del "dialecte català" (en el sistema lingüístic occitanocatalà) són les Homilies d'Organyà i els Greuges de Guitard Isarn. L'occità antic, llengua dels trobadors, va ser la primera Llengua romànica amb un corpus literari i una enorme influència en el desenvolupament de la poesia lírica en altres idiomes europeus. El punt volat era una de les marques distintives de la llengua, i sobreviu avui en català, gascó, i castellà.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

L'occità antic va canviar i evolucionar bastant durant la seua història, ara bé el sistema de sons es pot resumir d'aquesta manera:[6]

Consonants[modifica | modifica el codi]

Consonants de l'occità antic
Bilabial Labio-
dental
Dental/
alveolar
Postalveolar/
palatal
Velar
Nasal      Plantilla:IPAlink      Plantilla:IPAlink      Plantilla:IPAlink
Plosiva Plantilla:IPAlink   Plantilla:IPAlink Plantilla:IPAlink   Plantilla:IPAlink Plantilla:IPAlink   Plantilla:IPAlink
Fricativa Plantilla:IPAlink   Plantilla:IPAlink Plantilla:IPAlink   Plantilla:IPAlink
Africada Plantilla:IPAlink   Plantilla:IPAlink Plantilla:IPAlink   Plantilla:IPAlink
Lateral      l      ʎ
Trill Plantilla:IPAlink
Tap Plantilla:IPAlink

Notes:

  • El <ch> es creu que representava l'africada [tʃ]; però, com que la grafia sovint alternata amb <c>, podria haver representat també [k].
  • La <g> final pot a vegades representar [tʃ], com en gaug "goig" (també escrit gauch).
  • La <z> intervocàlica podia representar tant [z] com [dz].
  • La <j> podia representar tan [dʒ] com [j].

Vocals[modifica | modifica el codi]

Monoftongs[modifica | modifica el codi]

Vocals de l'occità antic
  Front Back
Close Plantilla:IPAlink   Plantilla:IPAlink Plantilla:IPAlink
Close-mid Plantilla:IPAlink (Plantilla:IPAlink)
Open-mid Plantilla:IPAlink Plantilla:IPAlink
Open Plantilla:IPAlink Plantilla:IPAlink

Notes:

  • [o] aparentment es va tancar en [u] entre el segle XII i XII; tanmateix la grafia no canvià, així flor /fluɾ/ "flower".[7]
  • Les vocals mitjanes [ɛ] i [ɔ] apareixen com a al·lòfons de /e/ i /u/ respectivament en certes circumstàncies en síl·labes accentuades.

Diftongs i triftongs[modifica | modifica el codi]

Diftongs i triftongs de l'occità antic
IPA Exemple Significació
falling
/aj/ paire pare
/aw/ autre altre
/uj/ conoiser conèixer
/uw/ dous dolç
/ɔj/ pois aleshores
/ɔw/ mou mou
/ej/ vei Veig
/ew/ beure Beure
/ɛj/ seis sis
/ɛw/ breu breu
/yj/ cuid Crec
/iw/ estiu estiu
rising
/jɛ/ miels millor
/wɛ/ cuelh rep
/wɔ/ cuolh rep
l'acdent dels triptongs
sempre recau en la vocal del mig
/jɛj/ lieis seva
/jɛw/ ieu jo
/wɔj/ nuoit nit
/wɛj/ pueis aleshores
/wɔw/ uou ou
/wɛw/ bueu bou

Extractes[modifica | modifica el codi]

  • De Bertran de Born Ab joi mou lo vers e·l comens (ca. 1200, traducció anglesa de James H. Donalson):

Bela Domna·l vostre cors gens
E·lh vostre bel olh m'an conquis,
E·l doutz esgartz e lo clars vis,
E·l vostre bels essenhamens,
Que, can be m'en pren esmansa,
De beutat no·us trob egansa:
La genser etz c'om posc'e·l mon chauzir,
O no·i vei clar dels olhs ab que·us remir.

O pretty lady, all your grace
and eyes of beauty conquered me,
sweet glance and brightness of your face
and all your nature has to tell
so if I make an appraisal
I find no one like in beauty:
most pleasing to be found in all the world
or else the eyes I see you with have dimmed.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nathaniel B. Smith, Thomas Goddard Bergin, An Old Provençal primer, Garland, 1984, ISBN 0-8240-9030-6
  • Povl Skårup, Morphologie élémentaire de l'ancien occitan, Museum Tusculanum Press, 1997, ISBN 87-7289-428-8
  • Romieu, Maurice; Bianchi, André. Iniciacion a l'occitan ancian / Initiation à l'ancien occitan (en occitan and French). Pessac: Presses Universitaires de Bordeaux, 2002. ISBN 2-86781-275-5. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rebecca Posner, The Romance Languages, Cambridge University Press, 1996, ISBN 0-521-28139-3
  2. Frank M. Chambers, An Introduction to Old Provençal Versification. Diane, 1985 ISBN 0-87169-167-1
  3. "El període de naixement de l'occitan se sol situar generalment de l'any 800 al 1000, l'occità antic del 1000 al 1350, i l'occità mitjà del 1350 al 1550" in William W. Kibler, Medieval France: An Encyclopedia, Routledge, 1995, ISBN 0-8240-4444-4
  4. Smith and Bergin, Old Provençal Primer, p. 2
  5. Riquer, Martí de, Història de la Literatura Catalana, vol. 1. Barcelona: Edicions Ariel, 1964
  6. The charts are based on phonologies given in Paden, William D., An Introduction to Old Occitan, New York 1998
  7. Paden, William D. An Introduction to Old Occitan. Modern Language Association of America. 1998, p. 101 ISBN 0-87352-293-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]