Occità llemosí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa d'Occitània, amb la zona pertanyent al dialecte llemosí pintada en vermell.

El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.

Des del punt de vista dialectal el llemosí es un dialecte septentrional de l'occità. El dialecte alvernès, també un dialecte septentrional, és més proper al llemosí que el llenguadocià (occità estàndard)

Comparació[modifica | modifica el codi]

Aquesta secció presenta el mateix text en diverses variants de l'occità, el text és:

Català (Central)

Un home només tenia dos fills. El més jove li digué a son pare:

"Es hora de que sigui el meu propi amo i que tingui cèntims;

me n'he d'anar a veure món. Partiu la vostra herència i doneu-me el que em toqui".

"Ai, fill meu" digué el pare, "como vulguis, ets un dolent i Déu et castigarà’. I després va obrir un calaix,

va partir la seva herència i en va fer dues parts.

Llemosí (lemosin) meridional

Un òme aviá mas dos filhs. Lo pus jòune dissèt a son pair:

"Es temps qu’iou siá mon mèstre  e qu’age de l’argent;

chau que puesche me’n anar e que vege del  païs. Partissètz vòstre ben e donatz-me çò que devi aver."

"O mon filh," dissèt lo pair, "coma voudràs; sès un

maichent e siràs punit." Puei drubiguèt una  tireta,

partiguèt son ben e ne’n faguèt doàs parts.

Alvernés (auvernhat) meridional

Un òme aviá mas dos garçons. Lo pus joine diguèt a son paire:

"Lo moment es vengut que siáie mon   mèstre  è que age d’argent; chal que puesche me’n anar è que vege de païs.

Partatjatz  voste ben e bailatz-me çò que duve avèdre."

"O mon garçon," diguèt lo  paire, "coma voudràs; siás un

maissant è saràs  punit." E pueissa badèt un tirador,

partagèt son ben e ne’n faguèt dos morsèls.

Llenguadocià (occità estàndard)

Un òme aviá pas que dos dròlles. Lo pus jove diguèt a son paire:

"Es ora per  jeu  de me governar sol e d’aver d’argent;

me cal poder partir é véser de païs.

Despartissètz lo vòstre ben e donatz-me çò que devi aver."

"O mon filh," diguèt lo paire, "coma voldràs  tu;  siás un

marrit e seràs castigat." Apuei dubriguèt una tireta,

despartiguèt lo sieu ben e ne faguèt doas parts.

Vincles[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]