Ocel (anatomia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ocel».
Una vespa del gènere Polistes amb tres ocels ben visibles.

Un ocel és una petita estructura fotoreceptora present en alguns invertebrats, com anèl·lids i artròpodes, i que funcionen com a òrgans de la visió. És un tipus d'ull primitiu i simple.[1] El terme ocel procedeix del llatí oculus (ull) i literalment significa "ull petit".

En els insectes hi ha dos tipus de ocels: els ocels dorsals o simples que es troba en les formes adultes de molts tipus d'insectes i els ocels laterals o stemmata, que hi ha només en les larves d'alguns ordres. Tots dos tipus són molt diferents estructural i funcionalment.

Els ulls simples d'altres animals com els cnidaris (pòlips i meduses) també són anomenats ocels, però la seva estructura i anatomia és totalment diferent a la de l'ocel dorsal dels insectes.

Una de les teories existents sobre la funció dels ocels, proposa que són utilitzats per mantenir l'estabilitat del vol. S'han demostrat correccions en el vol com a resposta a la llum en llagostes[2] i libèl·lules.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Taylor, Charles P.. «Contribution of Compound Eyes and Ocelli to Steering of Locusts in Flight: I. Behavioural Analysis». Journal of Experimental Biology, 93, 1, 08/01/1981, pàg. 1.
  3. Stange, Gert; Howard, Jonathon. «An Ocellar Dorsal Light Response in a Dragonfly». Journal of Experimental Biology, 83, 1, 12/01/1979, pàg. 351.