Ocell limícola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La fredeluga amb el seu bec curt, adaptat a obtindre l'aliment sobre terra.
El becut americà amb el llarg bec adaptat a furgar al fang.
Garsa de mar amb el fort bec adaptat a obrir moluscs bivalves
El torlit és un atípic limícola, adaptat a la vida en hàbitats àrids

Els limícoles són un grup d'ocells que tenen com a característica comú una alimentació a base de la fauna limícola.[1]

Tots ells pertanyen a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) però no poden ser considerats un grup amb entitat taxonòmica, sinó més aviat morfològica o ecològica. Totes les famílies de l'ordre es consideren limícoles, a excepció dels turnícids (profundament terrestres) i les espècies marines de peus palmats de les famílies dels làrids, estercoràrids i àlcids. Els gèneres Dromas i Glareola, podrien ser considerats limícoles, però llur proximitat filogenètica a les famílies anteriors, fa que de manera convencional, les seves famílies (dromàdids i glareòlids) tampoc no es consideren dins el grup.

Per tant, de les 19 famílies que, segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.5, 2010), pertanyen a l'ordre dels caradriformes, 13 (amb 212 espècies) són considerades limícoles.

Els limícoles típics estan lligats a zones humides, com ara els aiguamolls, albuferes o les costes marines, però també les ribes dels rius. Moltes de les espècies àrtiques i de regions temperades fan llargues migracions, però les tropicals sovint són residents o es mouen en funció de les pluges. Algunes espècies, com el territ menut es troben entre les que fan migracions a major distància, per passar l'hivern a l'hemisferi sud.

La major part de les espècies mengen petits invertebrats que cullen del fang o sobre terra. Les diferents espècies han desenvolupat becs de diferent llargària, en funció de l'aliment que obtenen al mateix hàbitat, especialment a la costa, per tal de no competir de manera directa amb altres espècies per a l'alimentació.

Moltes espècies tenen terminacions nervioses sensitives al final dels seus becs, per tal de detectar preses soterrades al fang o la terra tova. Algunes espècies de major mida, en particular, les adaptades a hàbitats més secs, es poden alimentar de preses més grans, incloent insectess i petits rèptils.

El membre més petit d'aquest grup és el territ menut canadenc, amb uns adults que fan uns 13 cm de llargària i un pes de 15,5 grams. L'espècie més gran potser Numenius madagascariensis, amb uns 63 cm i 860 grams, encara que Esacus giganteus, és el més gros, amb un pes de al voltant d'1 kg.

References[modifica | modifica el codi]

  1. Els limícoles a l'Enciclopèdia Catalana Rev. 3-08-2010
  • Paton, Tara A. & Baker, Allan J. (2006): Sequences from 14 mitochondrial genes provide a well-supported phylogeny of the Charadriiform birds congruent with the nuclear RAG-1 tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(3): 657–667. doi:10.1016/j.ympev.2006.01.011


  • Paton, T. A.; Baker, A. J.; Groth, J. G. & Barrowclough, G. F. (2003): RAG-1 sequences resolve phylogenetic relationships within charadriiform birds. Molecular Phylogenetics and Evolution 29: 268-278. doi:10.1016/S1055-7903(03)00098-8


  • Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Székely, Tamás (2004a): Phylogeny of shorebirds, gulls, and alcids (Aves: Charadrii) from the cytochrome-b gene: parsimony, Bayesian inference, minimum evolution, and quartet puzzling. Molecular Phylogenetics and Evolution 30(3): 516-526. doi:10.1016/S1055-7903(03)00222-7


  • van Tuinen, Marcel; Waterhouse, David & Dyke, Gareth J. (2004): Avian molecular systematics on the rebound: a fresh look at modern shorebird phylogenetic relationships. Journal of Avian Biology 35(3): 191-194. PDF fulltext
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocell limícola Modifica l'enllaç a Wikidata