Ocellots i ocellets

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaOcellots i ocellets
Uccellacci e uccellini

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPier Paolo Pasolini
Protagonistes
Totò
Ninetto Davoli
Director artísticLuigi Scaccianoce
ProduccióAlfredo Bini
Dissenyador de produccióLuigi Scaccianoce Modifica el valor a Wikidata
GuióPier Paolo Pasolini
MúsicaEnnio Morricone
FotografiaMario Bernardo
Tonino Delli Colli
MuntatgeNino Baragli
VestuariLuigi Scaccianoce
ProductoraVanguard Films
DistribuïdorCIDIF
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena1966
Durada89 minuts
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0061132 Filmaffinity: 252390 Allocine: 4877 Rottentomatoes: m/the_hawks_and_the_sparrows_1965 Letterboxd: the-hawks-and-the-sparrows Allmovie: v21736 TCM: 490101 TV.com: movies/the-hawks-and-the-sparrows TMDB.org: 33954 Modifica el valor a Wikidata

Ocellots i ocellets (títol original en italià: Uccellacci e uccellini) és una pel·lícula italiana dirigida per Pier Paolo Pasolini, estrenada el 1966. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Francesc d'Assis predicant als ocells (adaptació de les Fioretti) per Giotto

Totò i el seu fill Ninetto erren per la perifèria i els camps que envolten Roma. Fent camí, troben un corb. La pel·lícula precisa en un subtítol: «Per qui tingui dubtes o ha estat distret, recordem que el corb és un intel·lectual d'esquerra, diguem-ho així, d'abans de la mort de Palmiro Togliatti. » El corb els conta el relat de germà Ciccillo i de germà Ninetto (també interpretats per Totò i Ninetto Davoli), dos frares franciscans a qui Sant Francesc ordena d'evangelitzar els falcons (els rics) i els moixons (els pobres). Tot i que els dos monjos aconsegueixen evangelitzar les dues «classes» d'ocells, fracassen a posar fi a la seva rivalitat, els falcons continuen matant els moixons: sant Francesc els explica la guerra en una perspectiva marxista i els convida a reprendre la seva evangelització.

Tancat el parèntesi del relat del corb, el viatge de Totò i Ninetto continua. El corb els segueix i continua perorant. Els personatges troben de manera successiva: terratinents en el camp que cacen; una família que viu en la misèria i a qui Totò ordena pagar o marxar de casa; un grup d'actors ambulants a bord d'un Cadillac; un congrés de «dentistes dantescos»; un propietari que, aquesta vegada, deu diners a Totò. Finalment, es troben al funeral del dirigent comunista Togliatti i hi troben una prostituta.

Al final de la pel·lícula, els dos, cansats de la xerrameca del corb, el maten i se'l mengen.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

  • 1966: Menció especial al Festival de Canes per la seva interpretació: Totò
  • 1967: Ruban d'argent Millor actor principal per Totò
  • 1967: Ruban d'argent Millor guió original per Pier Paolo Pasolini

Nominacions[modifica]

El film ha estat classificat entre els 100 films italians a salvar, creat per destacar «les 100 pel·lícules que han canviat la memòria col·lectiva del país entre 1942 i 1978».[3]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Els genèrics de començament i de fi de la pel·lícula tenen la particularitat interessant de ser cantats.

Referències[modifica]

  1. ↑ esadir.cat. Ocellots i ocellets. esadir.cat. 
  2. ↑ «Uccellacci e uccellini». The New York Times.
  3. ↑ «Uccellacci e uccellini» (en anglès). Retedeglispettatori.it.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ocellots_i_ocellets&oldid=31316264»