Ocupació de Lituània per l'Alemanya nazi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Translation arrow.svg
 Aquest article o secció s'està traduint a partir de la següent versió amb llicència CC-BY-SA o CC-BY-SA i GFDL :
«Occupation of Lithuania by Nazi Germany» en (anglès)
Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir. Col·laboreu ajudant amb la traducció. Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps podria passar al registre de pàgines per esborrar.
Litvaks and a German Wehrmacht soldier during the Holocaust a Lituània. June 24, 1941.

The occupation of Lithuania by Nazi Germany refers to the occupation of Lithuania by Nazi Germany from the start of the German invasion of Soviet Union to the end of the Battle of Memel (June 22, 1941 to January 28, 1945). At first the Germans were welcomed as "liberators" from the repressive Soviet regime which occupied Lithuania prior to the German arrival. In hopes of re-establishing independence or regaining some autonomy, Lithuanians organized their Provisional Government. Soon the Lithuanian attitudes towards the Germans changed into passive resistance.

El ocupació de Lituània per Alemanya nazi refereix a l'ocupació de Lituània per Alemanya Nazi des del començament de la InvasiÓ Alemanya De la UNIÓ SOVIÈTICA fins al final de la BATALLA OF MEMEL (22 de juny, 1941 al 28 de gener, de 1945). Al principi als alemanys se'ls donava la benvinguda com "llibertadors" del Règim soviètic repressiu que ocupava Lituània abans de l'arribada alemanya. En esperances de reestablir independència o recobrar una mica d'autonomia, els lituans organitzaven El Seu Govern Provisional. Aviat les actituds lituanes cap als alemanys es posaven resistència pacífica.

Taula de continguts

Rereons [modifica]

Pacte Molotov-Ribbentrop [modifica]

Various territorial changes of Lithuania 1939–1941
Article principal: Pacte Mólotov-Ribbentrop

In August 1939, the Soviet Union and Nazi Germany signed the German–Soviet Nonaggression Pact and its Secret Additional Protocol, dividing Central and Eastern Europe into spheres of influence. Lithuania was initially assigned to the German sphere, likely due to its economic dependence on German trade. After the March 1939 ultimatum regarding the Klaipėda Region, Germany accounted for 75% of Lithuanian exports and 86% of its imports.[1] To solidify its influence, Germany suggested a German–Lithuanian military alliance against Poland and promised to return the Vilnius Region, but Lithuania held to its policy of strict neutrality.[2] When Germany invaded Poland in September 1939, the Wehrmacht took control of the Lublin Voivodeship and eastern Warsaw Voivodeship, which were in the Soviet sphere of influence. To compensate the Soviet Union for this loss, a secret codicil to the German–Soviet Boundary and Friendship Treaty transferred Lithuania to the Soviet sphere of influence,[3] which would serve as the justification that enabled the Soviet Union to occupy Lithuania on June 15, 1940 and to establish the Lithuanian SSR.

L'agost de 1939, la Unió Soviètica i Alemanya nazi signaven el Nonaggression Pact Alemany soviÈTic i seu Protocol Addicional Secret, dividint-se Central i Europa de l'Est a Esferes D'influence. Lituània s'assignava inicialment a l'esfera alemanya, probable a causa de la seva dependència econòmica de comerç alemany. Després del MarÇ de 1939 ULTIMÀTUM quant a la Regió De Klaipda, Alemanya explicava per a un 75% d'exportacions lituanes i un 86% de les seves importacions.[1] Per solidificar la seva influència, Alemanya suggeria una aliança militar alemanya lituana contra Polònia i prometia que per retornar la Regió De Vílnius, però Lituània s'aguantava a la seva política de neutralitat estricta.[4] Quan Alemanya Envaïa Polònia el setembre de 1939, el Wehrmacht prenia control del Lublin Voivodeship i WARSAW VOIVODESHIP oriental, que eren en l'esfera soviètica d'influència. Per compensar la Unió Soviètica per aquesta pèrdua, un codicil secret al LÍMIT ALEMANY SOVIÈTIC I TRACTAT D'AMISTAT transferien Lituània a l'esfera soviètica d'influència,.[5] que serviria de la justificació que permetia la Unió Soviètica ocupar Lituània el 15 de juny, 1940 i establir el Ssr Lituà.

Ocupació soviètica [modifica]

Article principal: Ocupació i annexió dels Estats del Bàltic per de la Unió Soviètica (1940)

Almost immediately after the German–Soviet Boundary and Friendship Treaty, Soviets pressured Lithuanians into signing the Soviet–Lithuanian Mutual Assistance Treaty. According to this treaty, Lithuania gained about 6.880 square kilometres (2,660 sq mi) of territory in the Vilnius Region (including Vilnius, Lithuania's historical capital) in return for five Soviet military bases in Lithuania (total 20,000 troops).[6] The territories that Lithuania received from the Soviet Union were the former territories of the Second Polish Republic, disputed between Poland and Lithuania since the times of the Polish-Lithuanian War of 1920 and occupied by the Soviet Union following the Soviet invasion of Poland in September 1939. The Soviet–Lithuanian Treaty was described by The New York Times as "virtual sacrifice of independence."[7] Similar pacts were proposed to Latvia, Estonia, and Finland. Finland was the only state to refuse such treaty and that sparked the Winter War. This war delayed the occupation of Lithuania: the Soviets did not interfere with Lithuania's domestic affairs[8] and Russian soldiers were well-behaved in their bases.[9] As Winter War ended in March and Germany was making rapid advances in the Battle of France, the Soviets heightened anti-Lithuanian rhetoric and accused Lithuanians of kidnapping Soviet soldiers from their bases. Despite Lithuanian attempts to negotiate and resolve the issues, Soviet Union issued an ultimatum on June 14, 1940.[10] Lithuanians accepted the ultimatum and Soviet military took control of major cities by June 15. The following day identical ultimatums were issued to Latvia and Estonia. To legitimize the occupation, the Soviets staged elections to the so-called People's Seimas, which then proclaimed establishment of the Lithuanian Soviet Socialist Republic.[11] This allowed Soviet propaganda to claim that Lithuania voluntarily joined the Soviet Union.

Gairebé immediatament després del Tractat de Límit i Amistat alemany soviètic, soviètics pressionats lituans a signar el Tractat D'assistència Mútua Soviètic Lituà. Segons aquest tractat, Lituània guanyava aproximadament 6.880 square kilometres (2,660 sq mi) de territori a la Regió De Vílnius (incloent-hi Vílnius, la capital històrica de Lituània) a canvi de cinc bases militars Soviètiques a Lituània (,000 total de 20 es dirigeix).[6] Els territoris que Lituània rebia de la Unió Soviètica eren els anteriors territoris de la Segona República Polonesa, discutida entre Polònia i Lituània des dels temps de la Guerra Polonesa Lituana de 1920 i ocupada per la Unió Soviètica després de la Invasió Soviètica De Polònia el setembre de 1939. El Tractat soviètic lituà es descrivia a prop El New York Times com "sacrifici virtual d'independència.".[12] els pactes Similars eren proposats a Letònia, Estònia, i Finlàndia. Finlàndia era l'únic estat per rebutjar tal tractat i allò feia esclatar la Guerra D'hivern. Aquesta guerra retardava l'ocupació de Lituània: els soviètics no interferien amb els afers domèstics de Lituània.[8] i els soldats russos eren educats en les seves bases.[9] Mentre Guerra d'Hivern acabava en març i Alemanya estava fent avenços ràpids en la Batalla De França, els soviètics intensificaven retòrica antilituana i acusaven lituans de segrestar soldats soviètics des de les seves bases. Malgrat intents lituans de negociar i resoldre els assumptes, la Unió Soviètica emetia un ultimàtum el 14 de juny, de 1940.[10] lituans acceptats l'ultimàtum i els militars soviètics prenien control de ciutats essencials abans de 15 de juny. L'endemà els ultimàtums idèntics eren emesos a Letònia i Estònia. Per legitimar l'ocupació, els soviètics planejaven eleccions al Seimas de l'anomenada Gent, quin establiment llavors proclamat del LITUÀ SOVIÈTIC SOCIALISTA REPÚBLICA.[11] Això deixava Propaganda soviètica afirmar que Lituània voluntàriament es feia de la Unió Soviètica.

Persecució soviètica [modifica]

Article principal: Sovietització dels Estats bàltics

Soon after the occupation started, Sovietization policies were implemented. On July 1, all political, cultural, and religious organizations were closed,[13] with only the Communist Party of Lithuania and its youth branch allowed to exist. All banks (including all accounts above 1,000 litas), real estate larger than Plantilla:Convert/m2, private enterprises with more than 20 workers or more than 150,000 litas of gross receipts were nationalized.[14] This disruption in management and operations created a sharp drop in production. Russian soldiers and officials were eager to spend their appreciated rubles and caused massive shortages of goods.[15] To turn small peasants against large landowners, collectivization was not introduced in Lithuania. All land was nationalized, farms were reduced to 30 hectares (Plantilla:Convert/LoffAonSoffNa), and extra land (some 575.000 hectares (5,750 km2)) was distributed to small farmers.[16] In preparation for eventual collectivization, new taxes between 30% and 50% of farm production were enacted.[13] The Lithuanian litas was artificially depreciated 3–4 times its actual value and withdrawn by March 1941.[16] Before the elections to the People's Parliament, Soviets arrested some 2,000 of most prominent political activists.[15] These arrests paralyzed any attempts to create anti-Soviet groups. An estimated 12,000 were imprisoned as "enemies of the people."[15] When farmers were unable to meet exorbitant new taxes, some 1,100 of the larger farmers were put on trial.[17] On June 14–18, 1941, less than a week before the Nazi invasion, some 17,000 Lithuanians were deported to Siberia, where many perished due to inhumane living conditions (see June deportation).[18][19] Some of the many political prisoners were massacred by the retreating Red Army. These persecutions were key in soliciting support for the Nazis.

Aviat després que l'ocupació comencés, les polítiques de Sovietization s'implementaven. L'1 de juliol, totes les organitzacions polítiques, culturals, i religioses estaven tancades,.[13] amb només el Partit Comunista De Lituània i la seva branca de joventut al qual es permet existir. Tots els bancs (incloent-hi tots els comptes damunt 1 litas de,000), bé immoble més gran que Plantilla:Convert/m2, les empreses privades amb més de 20 treballadors o més de 150 litas de,000 de rebuts bruts es Nacionalitzaven.[20] Aquesta interrupció en direcció i operacions creava una gota aguda en producció. Els soldats russos i els oficials eren frisosos de gastar els seus rubles apreciats i provocaven escassetats massives de béns.[15] Per girar camperols petits contra terratinents grans, la col·lectivització no s'introduïa a Lituània. Tota la terra es nacionalitzava, les granges es reduïen a 30 hectares (Plantilla:Convert/LoffAonSoffNa), i extra terra (aproximadament 575.000 hectares (5,750 km2)) era distribuït a pagesos petits.[16] En la preparació per final col·lectivització, es promulgaven impostos nous entre un 30% i un 50% de producció de granja.[13] El Litas lituà es depreciava artificialment 3-4 vegades el seu valor real i retirat abans de març de 1941.[16] Abans de les eleccions al Parlament de la Gent, els soviètics arrestaven una mica de,000 de 2 de la majoria dels activists polítics prominents.[15] Aquests arrests paralitzaven alguns intents de crear grups antisoviètics. Un aproximat 12,000 era empresonat com "enemics de la gent.".[15] Quan els pagesos eren incapaços de trobar impostos nous exorbitants, una mica d'1,100 dels pagesos més grans es posava a prova.[17] El juny 14-18, de 1941, menys que una setmana abans de la invasió nazi, uns 17 lituans de,000 es comportaven a Siberia, on molts morien a causa de condicions de vida inhumanes (vegi deportaciÓ DE JUNY).[18][21] Alguns dels molts PRESOS polítics EREN MASSACRATS per l'Exèrcit Vermell que es retirava. Aquestes persecucions eren clau en suport de sol·licitació per als nazis.

Invasió nazi i rebel·lió lituana [modifica]

Articles principals: Operació Barbarroja i Revolta de Juny a Lituània

On June 22, the territory of the Lithuanian SSR was invaded by two advancing German army groups: Army Group North, which took over western and northern Lithuania, and Army Group Centre, which took over most of the Vilnius Region. The first attacks were carried out by the Luftwaffe against Lithuanian cities and claimed lives of some 4,000 civilians.[22] Most Russian aircraft were destroyed on the ground. Germans rapidly advanced, encountering only sporadic resistance from the Soviets and assistance from the Lithuanians, who viewed them as liberators and hoped that the Germans would re-establish their independence or at least autonomy.

El 22 de juny, el territori del lituà Ssr era envaït per dos grups d'exèrcit alemanys que avançaven: Exèrcit Agrupar Cap Al Nord, que prenia sobre Lituània occidental i del nord, i Centre De Grup D'exèrcit, que prenien sobre la majoria de la Regió De Vílnius. Els primers atacs eren fets pel Luftwaffe contra ciutats lituanes i es reclamaven vides d'uns 4 civils de,000.[23] La majoria de les aeronaus russes es destruïen al terra. Els alemanys ràpidament avançaven, trobant-se resistència només esporàdica dels soviètics i ajuda des dels lituans, que els veia com llibertadors i esperava que els alemanys reestablirien la seva independència o com a mínim autonomia.


Lithuanians took up arms in an anti-Soviet and pro-Independence revolt. Groups of men organized spontaneously and took control of strategic objects (such as railroads, bridges, communication equipment, warehouses of food and equipment) protecting them from potential Soviet sabotage. Kaunas was taken by the rebels of the Lithuanian Activist Front (LAF). Kazys Škirpa, leader of LAF, had been preparing for the uprising since at least March 1941. The activists proclaimed Lithuanian independence and established the Provisional Government of Lithuania on June 23. Vilnius was taken by soldiers of the 29th Lithuanian Territorial Corps, former soldiers of the independent Lithuanian Army, who deserted from the Red Army. Smaller, less organized groups emerged in other cities and the countryside.

Els lituans seguien armes en un antisoviètic i rebel·lió Proindependència. Els grups d'homes organitzaven espontàniament i prenien control d'objectes estratègics (com ferrocarrils, ponts, equip de comunicació, magatzems de menjar i equip) que els protegien del Sabotatge soviètic potencial. Kaunas era pres pels rebels del Front Activist Lituà (Laf). Kazys Kirpa, líder de Laf, s'havia estat preparant per la revolta de llavors ençà com a mínim març 1941. Els activists proclamaven independència lituana i establien el Govern Provisional De Lituània el 23 de juny. Vílnius era pres per soldats dels 29ns Cossos Territorials Lituans, anteriors soldats de l'Exèrcit lituà independent, que desertaven des de l'Exèrcit Vermell. Els grups més petits, menys organitzats emergien en unes altres ciutats i el camp.


The Battle of Raseiniai began June 23rd as Soviets attempted to mount a counterattack, reinforced by tanks, but were heavily defeated by the 27th.[24] It is estimated that the uprising involved some 16,000[25]–30,000 people and claimed lives of about 600 Lithuanians[25] and 5,000 Soviet activists. On June 24, Germans entered both Kaunas and Vilnius without a fight.[26]

La Batalla Of Raseiniai començava 23 de juny com els soviètics intentaven muntar un contraatac, reforçat per tancs, però es derrotava fortament abans del 27è.[27] Es calcula que la revolta implicava una mica de,000 de 16.[25] gent de  ??30,000 i vides reclamades d'aproximadament 600 lituans.[25] i 5 activists Soviètics de,000. El 24 de juny, els alemanys ingressaven tant a Kaunas com a Vílnius sense una baralla.[28] Within a week, the Germans sustained 3,362 losses, but controlled the entire country.[29]

Dins d'una setmana, els alemanys sostenien 3 pèrdues de,362, però controlaven el país sencer.[30]

Ocupació alemanya [modifica]

Administració [modifica]

Administrative map of Reichskommissariat Ostland

During the first days of war, German military administration, chiefly concerned with the region's security, tolerated Lithuanian attempts to establish their own administrative institutions and left a number of civilian issues to the Lithuanians. The Provisional Government in Kaunas attempted to establish the proclaimed independence of Lithuania and undo the damage of the one-year Soviet regime. During six weeks of its existence, the Government issued about 100 laws and decrees, but they were largely not enforced. Its policies can be described as both anti-Soviet and antisemitic. The Government organized volunteer forces, known as the Tautinio Darbo Apsaugos Batalionas (TDA), to serve as basis for the re-established Lithuanian Army, though the battalion was soon employed by the Einsatzkommando 3 and Rollkommando Hamann for mass executions of the Lithuanian Jews in the Ninth Fort. At the time rogue units led by the infamous Algirdas Klimaitis rampaged the city and the outskirts.

Durant els primers dies de guerra, l'administració militar alemanya, principalment ocupada de la seguretat de la regió, tolerava intents lituans d'establir les seves pròpies institucions administratives i deixava un cert nombre d'assumptes civils per als lituans. El Govern Provisional a Kaunas intentava establir la independència proclamada de Lituània i desfer el dany del règim soviètic d'un any. Durant sis setmanes de la seva existència, el Govern emetia aproximadament 100 drets i decrets, però no es reforçaven en gran part. Les seves polítiques es poden descriure com tant antisoviètic com antisemitic. El Govern organitzava forces de voluntaris, conegudes com el Tautinio Darbo Apsaugos Batalionas (Tda), per servir de base per l'Exèrcit Lituà re-established, encara que el batalló era aviat emprat per l'Einsatzkommando 3 i Rollkommando Hamann per a massives execucions dels Jueus Lituans al Novè Fort. En les unitats de bergants d'hora portades per l'infame Algirdas Klimaitis s'excedia la ciutat i les rodalies.


The Germans did not recognize the Lithuanian government, and at the end of July formed their own civil administration – the Reichskommissariat Ostland, which as divided into four Generalbezirk. Adrian von Renteln became the commander of Generalbezirk Litauen and took over all government functions. The Provisional Government resigned on August 5; some of its ministers became General Advisers (Plantilla:Lang-lt) in charge of local self-government. The Germans did not have enough manpower to staff local administration; therefore, most local offices were headed by the Lithuanians. Policy decisions would be made by high-ranking Germans and actually implemented by low-ranking Lithuanians. The General Advisers were mostly a rubber stamp institution that the Germans used to blame for unpopular decisions. Three of the advisers resigned within months, other four were deported the Stutthof concentration camp when they protested several German policies. Overall, local self-government was quite developed in Lithuania and helped to sabotage or hinder several German initiatives, including raising a Waffen-SS unit or providing men for forced labor in Germany.

Els alemanys no reconeixien el govern lituà, i al final de juliol formaven la seva pròpia administració civil - el Reichskommissariat Ostland, quin tan dividit a quatre Generalbezirk. Adrian Von Renteln convenia al comandant de Generalbezirk Litauen i es feia càrrec de totes les funcions governamentals. El Govern Provisional dimitia el 5 d'agost; alguns dels seus ministres convenien als Assessors Generals (Plantilla:Lang-lt) al càrrec d'autogovern local. Els alemanys no tenien prou mà d'obra per proveir de personal administració local; per això, la majoria de les oficines locals s'encapçalaven pels lituans. Les decisions de política serien preses per alemanys d'ordenació alta i de fet serien implementades per lituans d'ordenació baixa. Els Assessors Generals eren principalment una institució de segell de goma que els alemanys solien culpar de decisions impopulars. Tres dels assessors renunciats dins de mesos, altres quatre es comportaven el Camp de concentració de stutthof quan declaraven unes quantes polítiques alemanyes. El global, local autogovern es desenvolupava força a Lituània i s'ajudava a sabotejar o obstaculitzar unes quantes iniciatives alemanyes, incloent-hi alçar una unitat de SS de Waffen o proporcionar homes pel Treball forÇAT A ALEMANYA.

Persecucions [modifica]

The Nazis prepared three versions of the Generalplan Ost as it pertained to Lithuania. According to the first version, the majority of the Lithuanian population would be deported to Siberia and the rest Germanized.[cal citació] The second plan envisioned 235,000 German colonists settling in the country over a period of 15 years.[cal citació]. In either case, Lithuania was to become a German-populated area within 20 years after the war.[cal citació]

Els nazis preparaven tres versions del Generalplan Ost mentre pertanyia a Lituània. Segons la primera versió, la majoria de la població lituana es comportaria a Siberia i la resta Es GERMANITZAVA. [cal citació] El segon planejar 235 colonitzadors alemanys de,000 imaginats que s'instal·len al país durant un període de 15 anys. [cal citació] En qualsevol cas, Lituània s'havia de convertir en una àrea de manera alemanya poblada dins de 20 anys després de la guerra. [cal citació]


L'Holocaust [modifica]

Map, titled "Jewish Executions Carried Out by Einsatzgruppe A" from the Stahlecker's report, shows the number of Jews shot in Reichskommissariat Ostland. The estimated numbers of Jews killed in Lithuania is 136,142.
Lithuanian Selbstschutz (with white armbands) is arresting the Jews, July 1941.
Article principal: Holocaust a Lituània

Before the Holocaust, Lithuania was home to about 210,000[31] or 250,000[32] Jews and was one of the greatest centers of Jewish theology, philosophy, and learning which preceded even the times of the Gaon of Vilna. The Holocaust in Lithuania can be divided into three stages: mass executions (June–December 1941), ghetto period (1942 – March 1943), and final liquidation (April 1943 – July 1944).

Abans de L'holocaust, Lituània era a casa a aproximadament 210,000.[31] o 250,000.[33] jueus i era un dels centres més grans de teologia jueva, filosofia, i aprenentatge que precedien fins i tot els temps del Gaon Of Vilna. L'Holocaust a Lituània es pot dividir en tres etapes: massives execucions (Desembre de juny de 1941), període de gueto (1942 - març de 1943), i final liquidació (Abril de 1943 - juliol de 1944).


Unlike in other Nazi-occupied countries where the Holocaust was introduced gradually (first limiting Jewish civil rights, then concentrating Jews in ghettos, and only then executing them in death camps), executions in Lithuania started on the first days of war. According to German documents, on June 25–26, 1941, "about 1,500 Jews were eliminated by Lithuanian partisans. Many Jewish synagogues were set on fire; on the following nights another 2,300 were killed."[34] The executions were carried out by three main groups: in Kaunas (Ninth Fort), in Vilnius (Ponary massacre), and in countryside (Rollkommando Hamann). It is estimated that 80% of the Lithuanian Jews were killed before 1942.[35]

A diferència d'a uns altres països de manera nazi ocupats on l'Holocaust s'introduïa gradualment (primer limitant drets civils jueus, llavors concentrant jueus en guetos, i només llavors executant-los en camps de mort), les execucions a Lituània començaven els primers dies de guerra. Segons documents alemanys, "el" juny 25-26, de 1941, aproximadament 1 els jueus de,500 eren eliminats per Partisans lituans. A moltes sinagogues jueves es calava foc; en les següents nits es matava un altre,300 de 2." Nom de.[36] Les execucions eren fetes per tres grups principals: a Kaunas (novÈ Fort), a Vílnius (ponary Massacre), i en camp (ROLLKOMMANDO HAMANN). Es calcula que un 80% dels Jueus Lituans es mataven abans de 1942.[35]


The surviving 43,000 Jews were concentrated in the Vilnius, Kaunas, Šiauliai, and Švenčionys Ghettos and forced to work for the benefit of German military industry. On June 21, 1943, Heinrich Himmler issued order to liquidate all ghettos and transfer remaining Jews to concentration camps. Vilnius Ghetto was liquidated, while Kaunas and Šiauliai were turned into concentration camps and survived until July 1944.[37] Remaining Jews were sent to camps in Stutthof, Dachau, Auschwitz. Only about 2,000–3,000 of Lithuanian Jews were liberated from these camps.[37] More survived by withdrawing into interior of Russia before the war broke out or by escaping the ghettos and joining the Jewish partisans.

El sobrevivint 43 jueus de,000 eren concentrats en el Vílnius, Kaunas, iauliai, i Venionys Ghettos i forÇAVA a TREBALLAR en benefici d'indústria militar alemanya. El 21 de juny, de 1943, Heinrich Himmler emetia ordre per liquidar tots els guetos i transferir romanent jueus a camps de concentració. Gueto de Vílnius es liquidava, mentre Kaunas i iauliai es convertien en camps de concentració i se sobrevivia fins al juliol de 1944.[37] els Jueus Restants eren enviats a camps en Stutthof, Dachau, Auschwitz. Només sobre 2,000 ??3,000 de jueus lituans s'alliberava d'aquests camps.[37] Més sobrevivia retirant-se a interior de Rússia abans que la guerra esclatés o evitant els guetos i reunint-se amb els Partisans jueus.


The genocide rate of Jews in Lithuania, up to 95–97%, was one of the highest in Europe. This was primarily due, with few notable exceptions, to widespread Lithuanian cooperation with the German authorities. Jews were widely considered to be responsible for the previous Soviet regime (see Jewish Bolshevism) and were resented for welcoming Soviet troops.[38] Targeted Nazi propaganda exploited the anti-Soviet sentiment and increased already existing, traditional antisemitism.[39][40]

L'índex de genocidi de jueus a Lituània, fins a un 95-97%, era un dels més alts a Europa. Això era principalment previst, amb poques excepcions notables, a cooperació lituana estesa amb les autoritats alemanyes. Es considerava àmpliament que els jueus eren responsables del règim soviètic previ (vegi Jewish Bolshevism) i molestaven per donar la benvinguda a les tropes soviètiques.[41] Propaganda nazi Apuntada explotada el sentiment antisoviètic i antisemitisme ja existent, tradicional augmentat.[42][43]

Resistència [modifica]

A Holocaust memorial near the site of the HKP slave labor camp in Subačiaus Street, Vilnius.

Majority of anti-Nazi resistance in Lithuania came from the Polish partisans and the Soviet partisans. Both began sabotage and guerrilla operations against German forces immediately after the Nazi invasion of 1941. The most important Polish resistance organization in Lithuania was, as elsewhere in occupied Poland, the Home Army (Armia Krajowa). Polish commander of the Wilno (Vilnius) region was Aleksander Krzyżanowski.

Majoria de resistència antinazi a Lituània venia dels Partisans polonesos i els Partisans soviètics. Els dos començaven sabotatge i operacions de guerrilles en contra de forces alemanyes immediatament després de la Invasió nazi de 1941. L'organització de resistència polonesa més important a Lituània era, tan en qualsevol altre lloc a Occupied polÒNia, l'Exèrcit de Casa (armia KRAJOWA). Comandant polonès del Wilno (VÍLNIUS) la regió era Aleksander Krzyanowski.


The activities of Soviet partisans in Lithuania were partly coordinated by the Command of the Lithuanian Partisan Movement headed by Antanas Sniečkus and partly by the Central Command of the Partisan Movement of the USSR.[44]

Les activitats de partisans soviètics a Lituània eren en part coordinades per la Comanda del Moviment de Partisà lituà encapçalat per Antanas Sniekus i en part prop de la Comanda Central del Moviment de Partisà de l'Ussr.[45]


Jewish partisans in Lithuania also fought against the Nazi occupation. In September 1943, the United Partisan Organization, led by Abba Kovner, attempted to start an uprising in the Vilna Ghetto, and later engaged in sabotage and guerrilla operations against the Nazi occupation.[46] In July 1944, as part of its Operation Tempest, the Polish Home Army launched the Operation Ostra Brama in an attempt to recapture that city. See also Polish–Lithuanian relations during World War II. Lithuania continued in exile, based on the embassies in U.S. and UK.

Els Partisans jueus a Lituània també lluitaven contra l'ocupació nazi. El setembre de 1943, l'Organització De Partisà Unida, dirigida per Abba Kovner, intentava començar una revolta al Gueto De Vilna, i més tard participava en sabotatge i operacions de guerrilles en contra de l'ocupació nazi.[46] El juliol de 1944, com part de la seva Tempesta D'operació, l'Exèrcit De Casa Polonès llançava l'OperaciÓ Ostra Brama en un intent de recobrar aquella ciutat. Vegi també RELACIONS de LITUÀ de POLONÈS DURANT SEGONA GUERRA MUNDIAL . Lituània continuava a exili, basat en les ambaixades als EUA i Uk.


There was no significant violent resistance directed against the Nazis originating from the Lithuanian society. In 1943, several underground political groups united under the Supreme Committee for the Liberation of Lithuania (Vyriausias Lietuvos išlaisvinimo komitetas, or VLIK). The committee issued a declaration of independence that went largely unnoticed[cal citació]. It became mostly active outside of Lithuania among emigrants and deportees, and was able to establish contacts in Western countries and get support for resistance operations inside Lithuania (see Operation Jungle). It would persist abroad for many years as one of the groups representing Lithuania in exile.[47][48]

No hi havia cap resistència violenta significativa dirigida contra els nazis que s'originen a partir de la societat lituana. El 1943, uns quants grups polítics subterranis s'unien sota el ComitÈ Suprem For The Liberation Of Lithuania (islaisvinimo komitetasVyriausias Lietuvos, o Vlik) . El comitè emetia una declaració d'independència que se n'anava en gran part Citació de unnoticed[cal citació]. Es tornava principalment actiu a fora de Lituània entre emigrants i deportees, i era capaç d'establir contactes en països OCCIDENTALS i portar suport per a operacions de resistència dins de Lituània (vegi JUNGLA D'OPERACIÓ). Persistiria a l'estranger durant molts anys com un dels grups que representen Lituània en exili.[47][48]


In 1943, the Nazis attempted to raise a Waffen-SS division from the local population as they had in many other countries, but due to widespread coordination between resistance groups, the mobilization was boycotted. The Lithuanian Territorial Defense Force (Lietuvos vietinė rinktinė) was eventually formed in 1944 under Lithuanian command, but was liquidated by the Nazis only a few months later for refusing to subordinate to their command.[49][50][51] In particular, the relations between Lithuanians and the Poles were poor. Pre-war tensions over the Vilnius Region resulted in a low-level civil war between Poles and Lithuanians.[52] Nazi-sponsored Lithuanian units, primarily the Lithuanian Secret Police,[52] were active in the region and assisted the Germans in repressing Polish population. In autumn 1943, Armia Krajowa started retaliation operations against the Lithuanian units and killed hundreds of mostly Lithuanian policemen and other collaborators during the first half of 1944. The conflict culminated in the massacres of Polish and Lithuanian civilians in June 1944 in the Glitiškės (Glinciszki) and Dubingiai (Dubinki) villages.

El 1943, els nazis intentaven alçar una divisió de SS de Waffen de la població local a mesura que tenien a molts altres països, però a causa de coordinació estesa entre grups de resistència, la mobilització es boicotejava. La Força De Defensa Territorial Lituana (rinktin de vietin Lietuvos) era finalment format el 1944 sota comanda lituana, però era liquidat pels nazis només uns quants mesos més tard per negar-se a subordinar a la seva comanda.[49][53][54] En particular, Les Relacions Entre Lituans I Els Polonesos Eren Pobres. Les tensions preguerra sobre la Regió De Vílnius ocasionaven una guerra civil de nivell baix entre polonesos i lituans.[52] Unitats lituanes de manera nazi patrocinades, principalment les Policies Secretes Lituanes,.[52] eren actiu a la regió i ajudava els alemanys a reprimir població polonesa. A la tardor 1943, Armia Krajowa començava operacions de venjança contra les unitats lituanes i matava centenars de policies principalment lituans i uns altres col·laboradors durant la primera part de 1944. El conflicte culminava en les massacres de civils polonesos i lituans el juny de 1944 en el Gliti ks (Glinciszki) i Dubingiai (Dubinki) pobles.

Reocupació soviètica, 1944 [modifica]

Article principal: Ocupació i annexió dels Estats del Bàltic per la Unió Soviètica (1944)

The Soviet Union reoccupied Lithuania as part of the Baltic Offensive in 1944, a two-fold military-political operation to rout German forces and the "liberation of the Soviet Baltic peoples"[55] beginning in summer-autumn 1944.

La Unió Soviètica reocupava Lituània com part de l'Ofensiva De Bàltic El 1944, força una operació militar política de dos plec per derrotar alemany i l'"alliberació del bàltic soviètic habita".[55] començant a la tardor d'estiu 1944.


World War II losses in Lithuania were among the highest in Europe. Estimates of population loss stand at 25% for Estonia, 30% for Latvia, and 15% for Lithuania. War and occupation deaths have been estimated at 81,000 in Estonia,[56] 180,000 in Latvia, and 250,000 in Lithuania. These include the Soviet deportations in 1941, the German deportations, and Holocaust victims.[57]

Les pèrdues d'Ii de guerra mundial a Lituània eren entre el més alt a Europa. Els pressupostos de pèrdua de població romanen a un 25% per a Estònia, un 30% per a Letònia, i un 15% per a Lituània. La guerra i morts d'ocupació s'han calculat a 81,000 a Estònia,.[56] 180,000 Letònia, i el 250,000 a Lituània. Aquests inclouen les deportacions Soviètiques el 1941, les deportacions alemanyes, i víctimes d'Holocaust.[58]


Notes [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Plantilla:Lt icon Skirius, Juozas. «Klaipėdos krašto aneksija 1939–1940 m.». A: Gimtoji istorija. Nuo 7 iki 12 klasės. Vilnius: Elektroninės leidybos namai, 2002. ISBN 9986-9216-9-4 [Consulta: 14 març 2008]. 
  2. ↑ Clemens, Walter C. The Baltic Transformed: Complexity Theory and European Security. Rowman & Littlefield, 2001, p. 6. ISBN 0-8476-9859-9. 
  3. ↑ Eidintas, Alfonsas; Vytautas Žalys, Alfred Erich Senn. Ed. Edvardas Tuskenis. Lithuania in European Politics: The Years of the First Republic, 1918–1940. Paperback. New York: St. Martin's Press, September 1999, p. 170. ISBN 0-312-22458-3. 
  4. ↑ . Clemens, Walter C. The Baltic Transformed: Complexity Theory and European Security. Rowman & Littlefield, 2001, p. 6. ISBN 0-8476-9859-9. 
  5. ↑ . Eidintas, Alfonsas; Vytautas Žalys, Alfred Erich Senn. Ed. Edvardas Tuskenis. Lithuania in European Politics: The Years of the First Republic, 1918–1940. Paperback. New York: St. Martin's Press, September 1999, p. 170. ISBN 0-312-22458-3. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Eidintas, Alfonsas; Vytautas Žalys, Alfred Erich Senn. Ed. Edvardas Tuskenis. Lithuania in European Politics: The Years of the First Republic, 1918–1940. Paperback. New York: St. Martin's Press, September 1999, p. 172–173. ISBN 0-312-22458-3. 
  7. ↑ Gedye, G.E.R.. «Latvia Gets Delay on Moscow Terms; Lithuania Summoned as Finland Awaits Call to Round Out Baltic 'Peace Bloc'». The New York Times, 1939-10-03, p. 1, 6.
  8. ↑ 8,0 8,1 Vardys, Vytas Stanley; Judith B. Sedaitis. Lithuania: The Rebel Nation. WestviewPress, 1997, p. 47 (Westview Series on the Post-Soviet Republics). ISBN 0-8133-1839-4. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Sabaliūnas, Leonas. Lithuania in Crisis: Nationalism to Communism 1939–1940. Indiana University Press, p. 157–158. ISBN 0-253-33600-7. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Rauch, Georg von. The Baltic States: The Years of Independence 1917–1940. London: Hurst & Company, 2006, p. 219–221. ISBN 1-85065-233-3. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Vardys, Vytas Stanley; Judith B. Sedaitis. Lithuania: The Rebel Nation. WestviewPress, 1997, p. 49–53 (Westview Series on the Post-Soviet Republics). ISBN 0-8133-1839-4. 
  12. ↑ . Gedye, G.E.R.. «Latvia Gets Delay on Moscow Terms; Lithuania Summoned as Finland Awaits Call to Round Out Baltic 'Peace Bloc'». The New York Times, 1939-10-03, p. 1, 6.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Plantilla:Lt icon Kamuntavičius, Rūstis; Vaida Kamuntavičienė, Remigijus Civinskas, Kastytis Antanaitis. Lietuvos istorija 11–12 klasėms. Vilnius: Vaga, 2001, p. 408–409. ISBN 5-415-01502-7. 
  14. ↑ Lietuva, 1940–1990, pp. 116–117, 119
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Lane, Thomas. Lithuania: Stepping Westward. Routledge, 2001, p. 51–52. ISBN 0-415-26731-5. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Lietuva, 1940–1990, pp. 120–121
  17. ↑ 17,0 17,1 Lietuva, 1940–1990, p. 123
  18. ↑ 18,0 18,1 Lietuva, 1940–1990, p. 140
  19. ↑ Plantilla:Lt icon Gurjanovas, Aleksandras. «Gyventojų trėmimo į SSRS gilumą mastas (1941 m. gegužės–birželio mėn.)». Genocidas ir resistencija, vol. 2, 2, 1997. ISSN: 1392-3463.
  20. ↑ . Lietuva, 1940-1990, pàg. 116-117, 119
  21. ↑ . Plantilla:Lt icon Gurjanovas, Aleksandras. «Gyventojų trėmimo į SSRS gilumą mastas (1941 m. gegužės–birželio mėn.)». Genocidas ir resistencija, vol. 2, 2, 1997. ISSN: 1392-3463.
  22. ↑ Lietuva, 1940–1990, p. 162
  23. ↑ . Lietuva, 1940-1990, pàg. 162
  24. ↑ Lietuva, 1940–1990, p. 163
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Lietuva, 1940–1990, p. 171
  26. ↑ Lietuva, 1940–1990, p. 165
  27. ↑ . Lietuva, 1940-1990, pàg. 163
  28. ↑ . Lietuva, 1940-1990, pàg. 165
  29. ↑ Lietuva, 1940–1990, p. 164
  30. ↑ . Lietuva, 1940-1990, pàg. 164
  31. ↑ 31,0 31,1 MacQueen, Michael. «The Context of Mass Destruction: Agents and Prerequisites of the Holocaust in Lithuania». Holocaust and Genocide Studies, vol. 12, 1, 1998, p. 27–48. DOI: 10.1093/hgs/12.1.27.
  32. ↑ Baumel, Judith Tydor (2001). «Baltic Countries». A: The Holocaust Encyclopedia. Yale University Press. 51–52. ISBN 0-300-08432-3. 
  33. ↑ . Baumel, Judith Tydor (2001). «Baltic Countries». A: The Holocaust Encyclopedia. Yale University Press. 51–52. ISBN 0-300-08432-3. 
  34. ↑ Einsatzgruppen Archives.
  35. ↑ 35,0 35,1 Porat, Dina. «The Holocaust in Lithuania: Some Unique Aspects». A: David Cesarani. The Final Solution: Origins and Implementation. Routledge, 2002, p. 161. ISBN 0-415-15232-1. 
  36. ↑ . [Arxius de http://www.einsatzgruppenarchives.com/osr12.html Einsatzgruppen].
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 Bubnys, Arūnas. «The Holocaust in Lithuania: An Outline of Major Statges and Their Results». A: The Vanished World of Lithuanian Jews. Rodopi, 2004, p. 216–218. ISBN 90-420-0850-4. 
  38. ↑ Senn, Alfred E.. «Reflections on the Holocaust in Lithuania: A New Book by Alfonsas Eidintas». Lituanus, vol. 4, 47, Winter 2001. ISSN: 0024-5089.
  39. ↑ Šarūnas Liekis. A State within a State? Jewish autonomy in Lithuania 1918–1925. Versus aureus, 2003
  40. ↑ Šarūnas Liekis. Žydai: "kaimynai" ar "svetimieji"? Etninių mažumų problematika
  41. ↑ . Senn, Alfred E.. «Reflections on the Holocaust in Lithuania: A New Book by Alfonsas Eidintas». Lituanus, vol. 4, 47, Winter 2001. ISSN: 0024-5089.
  42. ↑ . arnas Liekis. Un Estat dins d'un Estat? Autonomia jueva a Lituània 1918-1925. Contra aureus, 2003
  43. ↑ . arnas Liekis. ydai: ar de "kaimynai" "svetimieji"? Ma um Etnini problematika
  44. ↑ Janavičienė, Audronė. «Soviet Saboteurs in Lithuania (1941-1944)». Genocide and Resistance Research Centre of Lithuania, 2004-01-30. [Consulta: 2006-06-30].
  45. ↑ . Janavičienė, Audronė. «Soviet Saboteurs in Lithuania (1941-1944)». Genocide and Resistance Research Centre of Lithuania, 2004-01-30. [Consulta: 2006-06-30].
  46. ↑ 46,0 46,1 Rosenberg, Jennifer. «Abba Kovner and Resistance in the Vilna Ghetto». About.com. [Consulta: 2006-06-29].
  47. ↑ 47,0 47,1 Kaszeta, Daniel J. Lithuanian Resistance to Foreign Occupation 1940-1952, Lituanus, Volume 34, No. 3, Fall 1988. Ed. Antanas Dundzila. ISSN 0024-5089
  48. ↑ 48,0 48,1 Banionis, Juozas. «The Liberation of Lithuania in the West under détente, 1970–1974». Genocide and Resistance Research Centre of Lithuania, 2004-03-10. [Consulta: 2006-06-29].
  49. ↑ 49,0 49,1 Peterson, Roger D. Resistance and Rebellion: Lessons from Eastern Europe, p. 164. Cambridge University Press, 2001-05-07. ISBN 0-521-77000-9
  50. ↑ Lane, Thomas. Lithuania: Stepping Westward. p. 57, Routledge (UK), 2002-08-23. ISBN 0-415-26731-5
  51. ↑ Mackevičius, Mečislovas. Lithuanian resistance to German mobilization attempts 1941-1944, Lituanus, Vol. 32, No. 4, Winter 1986. Ed. Antanas Dundzila. ISSN 0024-5089
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 52,3 Snyder, Timothy. The Reconstruction of Nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999. Yale University Press, 2003, p. 84. ISBN 0-300-10586-X. 
  53. ↑ . Carril, Thomas. Lituània: Passant cap a l'oest . [pàg. de http://books.google.com/books?vid=Isbn0415267315&id=fecMc0Lxu-sC&pg=Ra1-Pa57&lpg=Ra1-Pa57&dq=Plechavicius&sig=vnXev4lGasp9QwrwcyBh5m7tf10 57], Routledge (Uk), 2002-08-23. Isbn 0-415-26731-5
  54. ↑ . Mackeviius, Meislovas. [resistència lituana de http://www.lituanus.org/1986/86_4_02.htm a intents de mobilització alemanys 1941-1944], Lituanus, Volums 32, Núm. 4, Hivern 1986. Ed. Antanas Dundzila. Issn 0024-5089
  55. ↑ 55,0 55,1 Д. Муриев, Описание подготовки и проведения балтийской операции 1944 года, Военно-исторический журнал, сентябрь 1984. Translation available, D. Muriyev, Preparations, Conduct of 1944 Baltic Operation Described, Military History Journal (USSR Report, Military affairs), 1984-9, pp. 22-28
  56. ↑ 56,0 56,1 Estonian State Commission on Examination of Policies of Repression. The White Book: Losses inflicted on the Estonian nation by occupation regimes. 1940–1991. Estonian Encyclopedia Publishers, 2005. 
  57. ↑ Lithuania, WWII losses at Encyclopædia Britannica
  58. ↑ . Lituània, pèrdues Wwii a Encyclopædia Britannica


Referències [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ocupació_de_Lituània_per_l%27Alemanya_nazi&oldid=11664744»