Odó de Cluny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Odó, o
Ot de Cluny

Miniatura amb sant Odó, s. XI
abat, Restaurador de monestirs
Nom secular Oddo
Naixement ca. 878
Comtat del Maine, prop de Le Mans (País del Loira, França)
Defunció 18 de novembre de 942
Tours (Regne de França)
Enterrament Col·legiata de Saint-Martin (Illa Jordà, Gers, França) (fins al 1318, a S. Julià de Tours)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 18 de novembre
Fets destacables Abat d'Orlhac i Cluny; reformador de l'Orde de Cluny
Orde Cluniacencs
Iconografia Hàbit benedictí

Sant Odó de Cluny o Ot de Cluny (Comtat del Maine, Regne de França, c. 878 - Tours, 18 de novembre de 942) va ser un monjo benedictí francès, tercer abat de Sant Guerau d'Orlhac en 920 i, de 926 a 942, segon abat de Cluny.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nascut al si d'una família noble, era fill del comte Ebó I de Deols. Va rebre una bona educació a la cort dels comtes d'Anjou i a la del duc Guillem I d'Aquitània el Sant. Després d'una guarició miraculosa, i seguint el vot fet pel seu pare, va consagrar-se a la vida religiosa, fent-se canonge a l'església de Sant Martí de Tours en 899. Després d'acabar la seva formació a París, on va er deixeble de Remigi d'Auxerre, va escriure un comentari a les Moralia de Gregori el Gran. Va fer-se monjo benedictí el 909 a l'abadia de Baume, essent ordenat per l'abat Bernó de Cluny.

Orlhac[modifica | modifica el codi]

Va succeir Joan com a abat de Sant Guerau d'Orlhac. Odó va recollir els documents i testimonis del fundador de la casa, Sant Guerau i els estudià amb cura, especialment els estatuts, que havien estat el model de l'abadia de Cluny. Escriu llavors la Vida de sant Guerau d'Orlhac i el presenta com a model de cavaller cristià, que deixar el seu poder i les seves riqueses per a posar-les al servei de la fe. En marxar a Cluny, el 926, va ser succeït a l'abadia per Arnulf.

Abat de Cluny[modifica | modifica el codi]

El primer abat de Cluny, Bernó, havia disposat al seu testament que el succeís Odó. Cridat, va assumir-ne el càrrec el 926 o 927. Va ser el principal responsable de l'aplicació de la reforma cluniacenca, que suposà la reforma de l'orde benedictí i la creació d'una poderosa congregació dins ella, en fer que Cluny esdevingués un model per als monestirs de tot Europa. El 931 obtingué del papa Joan XI que l'abadia de Cluny tingués immunitat, com la d'Orlhac, i depengués directament de la Santa Seu, sense haver de subjectar-se al bisbe local. Va fer construir una església dedicada a Sant Pere, anomenada Saint-Pierre-le-Vieux, i va bastir una bona biblioteca i una escola, a més d'aconseguir el dret d'encunyar moneda.

La seva vida, d'altra banda, era exemplar i va tenir fama de santedat entre els monjos i els eremites del monestir. Va reformar altres monestirs de l'orde, com els de Sant Pau Extramurs de Roma i el de Sant Agustí de Pavia.

Va ser enviat pels papes a missions diplomàtiques a Itàlia. En tornar des de Roma, el 942, va emmalaltir i va aturar-se al monestir de Sant Julià, a Tours. Va prendre part a les celebracions del dia de Sant Martí de Tours, l'11 de novembre, i va morir poc després, el 18 de novembre. Va designar com a successor Aimar de Cluny.

Va ser sebollit a Sant Julià; les seves restes van ser traslladades el 1318 a Illa Jordà (Gers), on són avui.

Obra intel·lectual[modifica | modifica el codi]

Odó va iniciar la constitució de la biblioteca de Cluny, reunint manuscrits provinents de Sant Martí de Tours. Va escriure obres de teoria musical i va ser el primer a designar les notes musicals amb un nom, fent servir lletres: A per a la, B per al si, etc. fins a la G, que correspon al sol; aquesta denominació es fa servir encara a les cultures germànica i anglosaxona. També va classificar les melodies i els sons i va desenvolupar l'organistrum, antecessor de la viola. Se'n conserven dotze antífones corals en honor de Sant Martí.

Odó de Cluny va escriure, a més:

  • Collationes; també se li atribueixen el Dialogus de musica, i el Musica enchiriadis, sobre música;
  • Occupatio, poema èpic sobre la salut de l'ànima;
  • Vita de sancto Geraldo comite Auriliacensis, que en descriu la vida militar i la religiosa;
  • Epitomes, resums d'obres religioses;
  • Sermones, on destaquen els que tracten de l'autoritat eclesiàstica i la castedat;
  • Translatio, on narra la translació del cos de sant Martí de Tours a Borgonya.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odó de Cluny