Odessos

Ruïnes de les termes d'Odessos, a l'actual ciutat búlgara de Varna

Odessos (en llatí Odessus) fou una ciutat de la costa occidental de l'Euxí a la desembocadura del riu Panisos (Panysus), a uns 50 km de Dionisiòpolis. Fou una colònia de Milet fundada com a apoikia (factoria comercial) al començament del segle VI aC (el material més antic data de entre 600 i 575 aC), prop d'un establiment traci. Per les inscripcions es creu que va tenir un sistema de govern democràtic que dirigia cinc ciutats gregues de la zona confederades (Pentàpolis): Odessos, Tomi, Cal·latis, Mesàmbria i Apol·lònia.

Excavacions als llocs tracis propers mostren una ocupació sense interrupció del segle VII al IV aC i estretes relacions comercials amb la colònia; l'alfabet grec fou utilitzat a les inscripcions en llengua tràcia al menys des de el segle V aC; la ciutat adorava a un gran déu traci el culte del qual va subsistir en període romà. Odessos fou part de la Lliga Dèlica o de Delos (425 aC). El 339 aC fou assetjada sense èxit per Filip II de Macedònia, que va ser persuadit pels sacerdots dels getes a acceptar un tractat; després es va rendir a Alexandre el Gran el 335 aC, i fou després regida pel diàdoc Lisímac contra el qual es va revoltar el 313 aC dins d'una coal·lició amb altres ciutats pòntiques i amb els getes.

La Odessus romana, primerament inclosa a la Praefectura orae maritimae i després (15 dC) incorporada a la província de Mèsia (més tard dividida quedant a la Moesia Inferior), cobria unes 47 hectàrees de la moderna Varna i tenia uns destacats banys públics (thermae), erigits al segle II, que són avui dia les restes romanes més gran de Bulgària (l'edifici mesurava 100 x 70 metres i 25 metres d'alt) i el quart més gran d'Europa. Importants jocs atlètics s'hi van disputar cada cinc anys i es creu que al menys Gordià III hi va ser present el 238.

Odessus fou un matiner centre cristià testificat per ruïnes de basíliques, un monestir monofisita i indicacions de que un dels setanta deixebles, Ampliatus, seguidor de sant Andreu (que segons la església ortodoxa búlgara va predicar a la ciutat l'any 56), va ser bisbe local. El 442 un tractat de pau entre Teodosi II i Àtila es va signar a Odessus . Al segle VI els documents imperials l'esmenten com a ciutat santa o sacratissima civitas. El 513 fou el centre de la revolta del general Vitalià: el 536 Justinià I la va fer seu de la Quaestura exercitus regida pel prefecte de Scythia o quaestor Justinianus i que incloïa la Mèsia Inferior, Escítia, Cària, les Illes del Egeu i Xipre; més tard el camp militar a l'exterior d'Odessus fou seu d'un altre alt comandant militar bizantí, el magister militum per Thracias. L'anomenada línia Jireček, que marca la frontera lingüística entre el llatí i el grec va pels Balcans des de Odessus fins a la mar Adriàtica. A la vora del llac de Varna o Devnya s'esmenta la ciutat romana de Marcianòpolis que hauria estat destruïda pels búlgars al segle VI quan es comença a parlar de Varna. El 679 els búlgars apareixen en possessió de la propera Varna i probablement també de la mateixa Odessos o Odessus.