Odisseu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'heroi Ulisses. Vegeu-ne altres significats a «Ulisses (novel·la)».
Odisseu (detall d'un conjunt d'escultures del segle II aC)

En la mitologia grega, Odisseu (Odysseus, Ὀδυσσεύς[1]) era un heroi, rei d'Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penèlope i era el pare de Telèmac. És l'heroi de l'Odissea de l'escriptor grec Homer i un dels personatges principals de la Ilíada, del mateix autor. En la mitologia romana se'l coneix com a Ulisses.[2]

Quan es reclutaven homes per anar a Troia, Agamèmnon i Palamedes van anar-lo a buscar però ell no volgué acompanyar-los. Finalment, després d'una argúcia amb el seu fill Telèmac, fou obligat a anar a la guerra de Troia amb les seves tropes.

Va participar en la guerra lluitant amb els aqueus i contra els troians. Va acompanyar Aquil·les en diferents expedicions a ciutats veïnes de Troia. Durant el setge, va enemistar-se fortament amb Palamedes d'Eubea, l'altre geni de l'expedició. Odisseu va inventar-se una treta amb la qual es va acusar de traïció a Palamedes i fou executat. També es va barallar amb el Gran Àjax per l'armadura d'Aquil·les.

Cap al final de la guerra, se li va acudir l'estratègia que finalment donaria la victòria als aqueus. Aquesta consistia a construir un enorme cavall de fusta buit per dins. A l'interior del cavall s'hi van amagar uns quants guerrers aqueus i es va deixar a les portes de Troia. Mentrestant, els aqueus anunciaven que desistien de prendre Troia i simulaven la seva partida. Un cop els aqueus van haver marxat, els troians, sense sospitar l'engany, van entrar el cavall a la ciutat. A la nit, els guerrers aqueus van sortir de l'interior del cavall i van obrir les portes de la ciutat. Al mateix moment, l'exèrcit aqueu va tornar i la ciutat va ser presa.

Però el mite pel qual és més conegut Odisseu és el seu llarg viatge de tornada a casa un cop acabada la Guerra de Troia. Aquest viatge va durar vint anys i va estar ple de perills i aventures. Existeixen dues versions del seu final:

  • la versió més antiga conta que en els seus intents de tornar a la seva illa d'Ítaca, va haver de passar per una pila d'aventures i contratemps que van allargar el viatge fins a deu anys. En arribar a Ítaca, la seva dona Penèlope tenia quinze amants. Odisseu va marxar cap Etòlia disgustat fins que, al cap de deu anys més, va tornar a casa. Al baixar del vaixell, el seu fill Telèmac el va confondre amb un pirata i el va matar.
  • la segona versió és la història narrada per Homer en el seu poema èpic de L'Odissea: Durant el viatge, va ser castigat per Posidó per haver tret l'ull al seu fill, el ciclop Polifem. Va haver de passar moltes altres aventures marines però finalment va poder arribar a Ítaca.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Una tradició assegura que Odisseu va ser deixeble, igual que tants altres herois grecs, del centaure Quiró. El trobem en companyia del seu avi matern Autòlic, assistint a la muntanya Parnàs a la cacera d'un porc senglar que li fereix, deixant-li una cicatriu en un genoll, per la qual hauria de ser reconegut al seu retorn a Ítaca després de la guerra de Troia; va a Messènia per reclamar una compensació pel robatori d'unes ovelles, en Lacedemònia rep de Ífito a canvi d'una espasa i una llança, l'arc de Eurít, amb el qual haurà de matar els pretendents, en èfires intenta, en va, que Ilo li doni verí per a les seves fletxes,cosa que aconsegueix en Tafos de mans de Anquíalo. En arribar a l'edat viril, Laertes li lliura el regne amb totes les seves riqueses i Odisseu s'encarrega de reconstruir casa seva. Ric en terres i en bestiar, adquireix fama per la seva hospitalitat i pel seu respecte als déus, especialment a Zeus i Atenea. Va acudir, atret per la bellesa de Helena, com un pretendent més al palau de Tindàreu però, en adonar-se de les escasses possibilitats que tenia d'aconseguir-la, va decidir demanar a Penélope, filla de Icaria i neboda de Tindàreu. Per assegurar l'ajuda d'aquest en aquest propòsit, li va aconsellar que obligués a tots els pretendents de Helena a jurar que respectarien l'elecció d'ella i que defensarien l'elegit contra qualsevol greuge, evitant així disputes ulteriors que podrien ser funestes per al mateix rei. Aquest, en compensació, va obtenir per Odisseu la mà de Penélope. En algunes versions, però, s'assegura que Odisseu va aconseguir a Penélope al vèncer en una cursa pedestre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odisseu


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Homer; Text grec revisat i aparat crític de Francesc J. Cuartero i Iborra, traducció de Monserrat Ros i Ribas, Notes a la traducció de Joan Alberich i Mariné. Ilíada, V. II, Cants V-VIII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2007. ISBN 84-7225-878-5 (Volum II) Rústica 84-7225-857-2 (Obra completa).  p. 44
  2. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 50