Odoard I de Parma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge d'Odoard I de Parma.

Odoard I de Parma o Odoard I Farnese ( Parma, Ducat de Parma 1612 - Piacenza 1646 ) fou el Duc de Parma entre 1622 i 1646.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 28 d'abril de 1612 a la ciutat de Parma, capital del ducat del mateix nom, sent fill del duc Ranuccio I de Parma i la seva esposa Margarida Aldobrandini. Fou nét per línia paterna de Alexandre I de Parma i Maria de Portugal, i per línia materna de Joan Francesc Aldobrandini i Olímpia Aldobrandini, neboda aquesta última del papa Climent VIII.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà l'11 d'octubre de 1628 amb Margarida de Mèdici, filla de Cosme II de Mèdici i Maria Magdalena d'Àustria. D'aquesta unió nasqueren:

Duc de Parma[modifica | modifica el codi]

A la mort del seu pare, ocorreguda el març de 1622, fou nomenat duc de Parma, si bé inicialment rebé la regència del seu oncle el cardenal Odoard de Parma (1622-1626) i posteriorment de la seva mare (1626-1628).

El 1633 realitzà una aliança amb el rei Lluís XIII de França, una mesura que fou realitzada per a contrarestar el predomini de Felip IV de Castella al nord d'Itàlia. Si bé realitzà millores en la formació i dotació de l'exèrcit, va poder observar com la ciutat de Piacenza fou ocupada per les tropes castellanes i les tropes del duc de Màntua Francesc I d'Este. El 1637 fou convençut pel papa Urbà VIII a signar un tractat de pau amb l'imperi Espanyol, tractat que es va veure obligat a signar per l'incompliment de l'aliança per part del Regne de França de rebre ajuda en cas d'atac.

El 1641 fou excomunicat par part d'Urbà VIII, el qual volgué fer-se amb el feu de Castro, tinença de la família Farnese als Estats Pontificis. Odoard s'alià amb la República de Venècia, Florència i Mòdena i va envair el nord dels Estats Pontificis. Tot i que la seva flota fou destruïda, gràcies a la mediació del Cardenal Mazzarino l'any 1644 va aconseguir firmar la pau amb el papa, fou readmès a l'Església Catòlica i va aconseguir mantenir el seu feu de Castro.

Odoard va morir l'11 de setembre de 1646 a la seva residència de la ciutat de Piacenza.



Precedit per:
Ranuccio I de Parma
Duc de Parma
Duc de Parma
regència de
1622-1626: Odoard Farnese
1624-1626: M. Aldobrandini

16221646
Succeït per:
Ranuccio II de Parma
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odoard I de Parma