Odisseus Elitis

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Odysseus Elytis)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Placa commemorativa instal·lada a Càndia.
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1979)

Odisseus Elitis (o Odisseas Elitis) (en grec: Οδυσσέας Ελύτης), pseudònim d'Odisseus Alepoudhelis, (Càndia, 1911 - Atenes, 1996) fou un poeta grec, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1979.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 2 de novembre de 1911 a la ciutat de Càndia, població situada a l'illa de Creta, fill d'uns descendents de Lesbos. Va estudiar dret a la Universitat d'Atenes, però posteriorment es traslladà a París per finalitzar els estudis de filologia.

Durant la Segona Guerra Mundial lluità al costat de les tropes italianes, cosa que l'influí molt en la seva poesia posterior. Morí el 18 de març de 1996 a la ciutat d'Atenes.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

L'any 1935 inicià la seva activitat poètica publicant una sèrie de poemes a la revista Νέα Γράμματα ("Nova Gramàtica"), on escriu uns versos que trenquen amb el classicisme arcaic que representaven els seus coetanis Orfanidis Carasutsas i Dimitrios Paparrigópoulos. Elytis utilitzà la seva poesia per buscar el seu temps i la seva pròpia realitat mitjançant l'ús de la llengua demòtica, l'"idioma popular" del poble, igual que realitzaren Dionísios Solomós i Kostís Palamàs.

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • 1940: Προσανατολισμοί ("Orientacions")
  • 1943: Ηλιος ο πρώτος, παραλλαγές πάνω σε μιαν αχτίδα ("El primer sol")
  • 1946: Άσμα ηρωικό και πένθιμο για τον χαμένο ανθυπολοχαγό της Αλβανίας ("Cant heroic i fúnebre pel subtinent caigut a Albània")
  • 1959: Το άξιον εστί, traduït al català per Rubén Montañés (To Àxion Estí, Edicions El Magnànim, València, 1992)
  • 1960: Έξη και μια τύψεις για τον ουρανό
  • 1972: Το φωτόδεντρο και η δέκατη τέταρτη ομορφιά
  • 1971: Ο ήλιος ο ηλιάτορας ("El sol soberà")
  • 1972: Το Μονόγραμμα ("Monograma")
  • 1973: Τα Ρω του Έρωτα
  • 1974: Τα Ετεροθαλή
  • 1977: Σηματολόγιον
  • 1978: Μαρία Νεφέλη ("Maria Nefeli")
  • 1982: Τρία ποιήματα με σημαία ευκαιρίας ("Tres poemes sota una bandera de conveniència")
  • 1984: Ημερολόγιο ενός αθέατου Απριλίου ("Diari d'un abril invisible")
  • 1987: Κριναγόρας ("Krinagoras")
  • 1988: Ο Μικρός Ναυτίλος ("El petit mariner")
  • 1991: Τα Ελεγεία της Οξώπετρας ("Elegies d'Oxopetres")
  • 1995: Δυτικά της λύπης

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • 1979 – Elitis, Odisseus. «Edat del glauc record». Traducció d'Alexis Eudald Solà. Avui, (Barcelona) (19-10-1979).[1][2]
  • 1980 – Elitis, Odisseus. «Odisseus Elitis: presentació d'un poeta. Cinc poemes del llibre "Sol el primer"». Traducció d'Alexis Eudald Solà. Zona Universitària, I (desembre 1979-gener 1980).[1] [2]
  • 1980 – Elitis, Odisseus. «De l'Egeu i Hèlena». Traducció de dos poemes a càrrec d'Alexis Eudald Solà. Avui, (Barcelona) (30-10-1980).[1] [2]
  • 1988 – (Diversos autors). Set poetes neogrecs. Antologia. Traducció de Carles Miralles i Montserrat Camps. (inclou poemes d'O. Elitis). Les millors obres de la literatura universal / Segle XX, nº25. Barcelona: Edicions 62, 1988.[1]
  • 1992 – Elitis, Odisseus. «To "Axion Esti"». Traducció, notícia preliminar i notes de Rubén Josep Montañés Gómez. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1992.[1] [2] [3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Joaquim Gestí Bautista. Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2003). Quaderns. Revista de traducció, 11 2004 (pàgs. 171-174)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. [Consulta: 13 gener 2015].
  3. «To «Axion estí». Traducció de Rubén Josep Montañes Gómez» (en català). Visat. La revista digital de literatura i traducció del Pen Català. [Consulta: 13 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odisseus Elitis Modifica l'enllaç a Wikidata