Ofensiva de Prússia Oriental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ofensiva de Prússia Oriental
Front Oriental de la Segona Guerra Mundial
El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial durant 1945
El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial durant 1945
Data 13 de gener – 9 de maig de 1944
Localitat Prússia Oriental
Resultat Victòria soviètica
Bàndols
Alemanya nazi Tercer Reich Unió Soviètica Unió Soviètica
Comandants en cap
Alemanya nazi Georg-Hans Reinhardt (Grup d'Exèrcits Centre)
Alemanya nazi Friedrich Hossbach
Alemanya nazi Dietrich von Saucken (2n Exèrcit)
Alemanya nazi Erhard Raus (Tercer Exèrcit Panzer)
Alemanya nazi Friedrich-Wilhelm Müller (4t Exèrcit)
Unió Soviètica Konstantín Rokossovski (2n Front de Bielorússia)
Unió Soviètica Ivan Txerniakhovski
Unió Soviètica Aleksandr Vasilevski (3r Front de Bielorússia)
Unió Soviètica Hovhannes Bagramian (1r Front del Bàltic)
Forces
580.000 homes
200.000 membres del Volksturm
1.669.100 homes[1]
Baixes
Estimacions sovietiques :

220.000 capturats,
1.442 tancs i 363 avions capturats[2]

126.464 morts i desapareguts
458.314 ferits i malalts[3]

L'Ofensiva de Prússia Oriental va ser una ofensiva de l'Exèrcit Roig en la seva lluita contra la Wehrmacht al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. Es va estendre des del 13 de gener fins al 25 d'abril de 1945. La Batalla de Königsberg va ser part de l'ofensiva. L'ofensiva acabà amb una victòria total per a l'Exèrcit Roig i la rendició dels defensors alemanys del Grup d'Exèrcits Centre.

La primera ofensiva[modifica | modifica el codi]

S'ha de remarcar que el que comunament es coneix com l'Ofensiva de la Prússia Oriental de fet va ser la Segona Ofensiva de la Prússia Oriental. La primera, també coneguda com a l'Operació Goldap-Gumbinnen tingué lloc entre el 16 i el 30 d'octubre de 1944, i va ser conduïda pel 3r Front de Bielorússia sota les ordres del General Ivan Txerniakhovski. Les forces soviètiques van patir greus pèrdues, per uns guanys territorials mínims, i l'ofensiva va ser posposada fins a l'arribada de reforços.

La segona ofensiva[modifica | modifica el codi]

En un inici l'operació va ser conduïda pel 3r Front de Bielorússia del general Txerniakhovski, que va morir en acció durant l'operació. Va ser succeït al comandament pel General Vassilevski. Entre el 13 de gener i el 10 de febrer de 1945 el 2n Front de Bielorússia del Mariscal Rokossovsky també va participar de l'ofensiva, abans de ser desviat per conduir l'Ofensiva de la Pomerània Oriental, juntament amb el 1r Front de Bielorússia, en direcció oest. Ambdós fronts sumaven prop d'1,6 milions d'homes, i van tenir unes baixes de prop de 580.000 (morts, ferits i desapareguts) durant l'operació. De l'1 de març al 4 d'abril, el 1r Front de Bielorússia contribuí amb 360.000 homes i patí 52.000 baixes a l'Operació de la Prússia Oriental.

Un motiu per les grans pèrdues va ser l'existència de fortificacions a les ciutats i a les fronteres, usades de nou per la Wehrmacht.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ofensiva de Prússia Oriental Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Glantz (1995), p. 300 - note that this covers all personnel of the 3rd and 2nd Belorussian Fronts, and the elements of 1st Baltic Front involved.
  2. http://geroiros.narod.ru/wwsoldat/OPER/ARTICLES/037-vostpruss.htm
  3. Glantz (1995), p. 300