Oficina
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Una oficina és un saló destinat a la feina. Existeixen moltes formes de distribuir l'espai en una oficina segons la funció i quantes persones treballaran dins de la mateixa cambra. En un extrem cada treballador tindrà el seu propi lloc, en l'altre una oficina gran oberta que es pot compondre d'un lloc principal amb deu o centenars de persones que treballen en el mateix espai. Els estudis sobre això últim han demostrat que donen productivitat a curt termini, per exemple dins d'un sol projecte. Al mateix temps la pèrdua de privacitat i de seguretat pot augmentar la incidència del furt i de la pèrdua de secrets de la companyia. Un tipus d'oficina intermèdia és el cubicle, que soluciona l'aïllament visual en cert grau, però falla sovint en la separació i la seguretat acústica.
En tota oficina es maneja un codi de polítiques d'oficina pròpies.
Taula de continguts |
Història [modifica]
La paraula prové a llatí officium i els seus equivalents en diversos idiomes (principalment llengües romàniques). Cal notar que no denota necessàriament un lloc, sinó una 'oficina (sovint mòbil)' d'una persona o encara la noció abstracta d'una posició formal (tal com la del magistrat). Roma es pot considerar la primera societat que, principalment a causa del rol de la llei, va desenvolupar una burocràcia relativament elaborada, que no seria igualada per segles en l'oest sinó fins després de la caiguda de Roma, fins i tot revertida parcialment a causa del analfabetisme, mentre que l'est va preservar una cultura administrativa més sofisticada, sota l'imperi Bizantí i l'Islam.
Les oficines en l'antiguitat clàssica eren sovint part d'un palau complex o un temple gran. Hi havia generalment una cambra on els pergamíns eren guardats i els escribes treballaven. Els textos antics que esmenten el treball dels escrivans fan referència a l'existència de tals "oficines". Aquestes cambres sovint són anomenats "biblioteques" per alguns arqueòlegs i la premsa en general perquè s'associa els pergamins a literatura. De fet eren veritables oficines ja que els pergamins van ser utilitzats per registrar expedients i altres funcions administratives tals com tractats i decrets, i no per l'escriptura o poesia o altres treballs relacionats a la ficció.
La cancelleria medieval era generalment el lloc on la majoria dels documents del govern van ser escrits i on les lleis van ser copiades en l'administració d'un regne. Les cambres de la cancelleria tenien sovint parets repletes de casellers, construïts per albergar el pergamí enrotllat per a una ràpida lectura (un precursor al prestatge del llibre). La introducció de la impressió durant el Renaixement no va canviar molt aquestes primerenques oficines governamentals.
Les il·lustracions preindustrials com ara pintures o tapissos sovint ens mostren les personalitats o epónimos en les seves oficines privades, manejant expedients guardats en llibres o escrivint en pergamins. Totes les classes d'escriptures semblaven estar entrellaçades en aquestes formes primerenques d'oficines. Abans de la invenció la premsa i la seva distribució va existir una prima línia entre una oficina privada i una biblioteca ja que els llibres eren llegits o escrits en el mateix escriptori o taula, juntament amb els comptes generals comptables i les cartes personals.
En l'actualitat, i a causa dels canvis en els models de treball, han sorgit noves formes d'oficina sobretot relacionades amb el teletreball i el coworking, on diversos treballadors comparteixen espai de treball per reduir costos, fugir de la solitud laboral i crear sinergies.
Edificis d'oficines [modifica]
Mentre que les oficines es poden construir en gairebé qualsevol ubicació de gairebé qualsevol edifici, alguns requisits moderns per a les oficines fan d'això una mica més difícil. Els requisits poden ser legals (els nivells d'il·luminació han de ser suficients, per exemple) o tècnics (els requisits per al armat d'una xarxa). A més d'altres requisits com ara seguretat i flexibilitat de la distribució, això ha conduït a la creació d'edificis especials per ser utilitzats com a oficines.
Un edifici d'oficines és una forma de edifici comercial que conté espais dissenyats principalment per ser utilitzat per als oficinistes. El propòsit principal d'un edifici d'oficines és proporcionar un lloc de treball per als treballadors administratius i directius. Aquests treballadors ocupen generalment àrees determinades dins de l'edifici, on se'ls proporcionen els escriptoris, les PC i tot equip que puguin necessitar.
Un edifici d'oficines serà dividit en seccions per a diverses companyies o es pot dedicar a una sola companyia. En qualsevol cas, cada companyia tindrà típicament oficines de l'àrea de recepció, una o diverses de reunió, simples o obertes i sanitaris. Molts edificis d'oficines també tenen cuina i una cambra on els treballadors poden esmorzar o prendre un breu descans.
Instal·lacions usuals en edificis d'oficines moderns [modifica]
- Aigua
- Electricitat (distribuïts per tot l'espai de l'oficina amb molts punts d'accés)
- Il·luminació
- Banys
- Centrals telefòniques
- Connexions òptiques
- Estacionament
- Sala de reunions
- El cablejat estructurat per mantenir d'una xarxa i les telecomunicacions internes.
Laboratori d'Oficina.
És un lloc destinat per a les pràctiques secretariales de les persones que es dediquen a treballar en aquest camp. El qual deu tenir una generalment una bona ubicació, il·luminació, ventilació, neteja i ordre.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oficina |
