Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula d'organitzacióOficina del Parlament Europeu a Barcelona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusagència governamental Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1998
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuParlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeuroparl.europa.eu… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: parlamenteuropeu Twitter (X): Europarl_CAT Instagram: parlamenteuropeu Youtube: ParlamentEuropeu Flickr: parlamenteuropeu Modifica el valor a Wikidata

L'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona és una de les 32 oficines d’enllaç del Parlament Europeu responsables de l’execució a nivell local de les activitats de comunicació institucional, amb l’objectiu de garantir que els ciutadans s'apropin a aquesta institució i participin en el procés democràtic europeu. L’Oficina va obrir l’octubre de 1998 a l’Edifici Banc Atlàntic de l’avinguda Diagonal i va ser inaugurada el 25 de març de 1999[1] amb la participació del que en aquell moment era president del Parlament Europeu, José María Gil-Robles. Al març de 2002[2] es va traslladar la seva seu conjuntament amb la  Representació de la Comissió Europea a Barcelona a la seva ubicació actual, a Passeig de Gràcia 90, davant la Pedrera, en un acte inaugural que va comptar amb la participació del president del Parlament Europeu Pat Cox, el president de la Comissió Europea Romano Prodi, el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, el president del Parlament de Catalunya Joan Rigol, el ministre d’Afers Estrangers Josep Piqué i l’alcalde de Barcelona Joan Clos.

Les oficines d'enllaç del Parlament Europeu[modifica]

El 1998, la Mesa del Parlament Eurupeu va aprovar la decisió de crear quatre oficines regionals a les ciutats més rellevants i poblades en els cinc estats amb major població: Barcelona, Marsella, Milà i Edimburg; seguint l’exemple de les vuit oficines regionals que ja existien de la Comissió Europea (Barcelona, des de 1991; Belfast; Berlín; Cardiff; Edimburg; Marsella; Milà i Munic). Actualment el Parlament Europeu compta amb oficines d’enllaç a les capitals dels 27 estats membres i a ciutats dels cinc països amb major població: Barcelona, Munic, Milà, Marsella i Breslau; a més de dues fora de la UE (Londres i Washington).

Les oficines d’enllaç depenen de la Direcció General de Comunicació (DG COMM),[3] que té com a objectiu comunicar la naturalesa política del Parlament Europeu i la tasca que desenvolupen els seus membres. L’activitat principal de la DG COMM és donar a conèixer la institució, les seves competències i les seves decisions als mitjans de comunicació i al públic en general, apropant el treball de l’eurocambra als ciutadans tant a nivell centralitzat com descentralitzat, gràcies a les oficines d’enllaç als estats membres.

L'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona[modifica]

La missió de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona és difondre l'activitat de l’Eurocambra al territori, amb especial èmfasi a les sessions plenàries i l'activitat legislativa de la institució. L'Oficina a Barcelona és el punt de contacte directe del Parlament Europeu amb els ciutadans, les institucions, la societat civil, els centres educatius i els mitjans de comunicació. A més, l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona promou actes impulsats per associacions i organitzacions i té a disposició del públic nombroses publicacions i materials informatius sobre el Parlament i la Unió Europea.

A l'Aula Europa, la sala d'actes de les representacions de les institucions de la UE a Barcelona, s'organitzen regularment presentacions, seminaris i debats sobre polítiques públiques europees amb la participació d’eurodiputats.

Activitats[modifica]

25è aniversari de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona[modifica]

25è aniversari de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

El 21 de març de 2024 es van complir 25 anys des de la inauguració de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona[4]. Per celebrar aquest aniversari, l’Oficina va organitzar un acte de commemoració[5] a l'auditori de La Pedrera, amb la participació de l'expresident del Parlament Europeu Pat Cox.

Eleccions europees[modifica]

Tarda-nit electoral a Barcelona - Eleccions europees 2019

L’Oficina d’enllaç coordina territorialment les campanyes institucionals per a les eleccions al Parlament Europeu, que se celebren cada cinc anys.

Visites oficials de les presidències del Parlament Europeu[modifica]

Visita de la presidenta Roberta Metsola a Barcelona el 18 de novembre de 2022
Visita del president del Parlament Europeu, Martin Schulz, a Barcelona el dijous 31 d'octubre de 2013

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona també coordina les visites institucionals dels presidents de l’Eurocambra, com la de Roberta Metsola (Malta, PPE) el 18 de novembre de 2022;[9] les de Martin Schulz (Alemanya, S&D) el 31 d’octubre de 2013[10] i el 2 de maig de 2012,[11] que llavors es va reunir amb l’autor de “Jo confesso”, Jaume Cabré; o Hans-Gert Pöttering (Alemanya, PPE) el 26 de gener de 2009.[12]

Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu[modifica]

Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu és una iniciativa de la Direcció General de Comunicació, que es va inaugurar pel curs acadèmic 2015/2016, amb l’objectiu d’apropar el funcionament del treball legislatiu i polític de la institució als alumnes de centres d’ensenyament secundari, en particular als grups de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i al grau mitjà de Formació Professional.

Lliurament de les acreditacions d'"ambaixadors junior" a les Escoles Ambaixadores el 20 de desembre de 2021 a Barcelona

Els centres que participen al programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu es comprometen a mantenir un InfoPoint sobre el Parlament Europeu actualitzat al centre educatiu; treballar materials en línia proporcionats per la institució (disponibles en els 24 idiomes oficials de la UE i les llengües co-oficials a Espanya); realitzar activitats al llarg del curs acadèmic relacionades amb la UE; i celebrar el 9 de maig, Dia d’Europa. A més, el Parlament Europeu ha publicat un joc de rol virtual[13] per millorar l'oferta educativa que permet als estudiants experimentar el procés de presa de decisions ocupant un escó, disponible en els 24 idiomes oficials i en català.

Beques Schuman al Parlament Europeu[modifica]

Amb l’objectiu de contribuir a la formació professional dels ciutadans i de permetre'ls aprendre més sobre què és i què fa el Parlament Europeu, aquesta institució ofereix diverses modalitats de períodes de pràctiques a la seva Secretaria.

Les beques Schuman són unes estades de pràctiques remunerades al Parlament Europeu de cinc mesos de durada destinades a graduats universitaris que tenen com a objectiu introduir-los en el funcionament de les institucions europees des d’una gran varietat d’àmbits: política interior i exterior, finances, dret, multilingüisme, administració, comunicació i logística entre d’altres.

Aquestes beques, que porten el nom de Robert Schuman, un dels principals arquitectes del projecte d’integració europea, són remunerades i poden realitzar-se en un dels llocs oficials de treball del Parlament Europeu (Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg) o a les oficines d’enllaç dels Estats membres.

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona acull dues vegades l’any stagiaires que donen suport en l’àrea de comunicació.

Guia per a periodistes[modifica]

Guia per a periodistes 2022-2024

Des de 2013, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona publica la Guia per a periodistes[14] amb informació sobre:

  • la presidència i la composició de l’hemicicle, la Mesa, la Conferència de Presidents, les comissions i les delegacions parlamentàries
  • com contactar amb els serveis d’informació i relacions públiques del Parlament Europeu, així com amb els responsables de comunicació dels grups polítics i dels partits polítics espanyols representats a l’hemicicle;
  • com accedir als recursos escrits i audiovisuals de la institució;
  • com acreditar-se;
  • com utilitzar els estudis de ràdio i televisió del Parlament Europeu a Brussel·les i Estrasburg;
  • com posar-se en contacte amb els eurodiputats elegits a la circumscripció estatal.

L’objectiu de la guia és contribuir a l’accessibilitat i la transparència del Parlament Europeu per als professionals de la comunicació. El document està també disponible online a la pàgina web de l’Oficina de Publicacions Oficials de la UE (OPOCE).[15]

Pàgina web i xarxes socials[modifica]

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona va estrenar pàgina web el 5 de desembre de 2008.[16] La presentació va comptar amb la participació d'Aleix Vidal-Quadras (PPE), llavors vicepresident del Parlament Europeu, i els eurodiputats Raimon Obiols (S&D), Ignasi Guardans (ALDE) i Raül Romeva (Verds/ALE). El contingut de la web està disponible en català i castellà.

A banda de la pàgina web, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona també disposa de perfils oficials a Facebook, YouTube i Flickr des de l’any 2009,[17] a Twitter des de 2010 i a Instagram des de 2013, on també es pot seguir l’actualitat de la institució europea, així com l’agenda d’activitats i convocatòries de l’Oficina.

Filtres pedagògics d'Instagram[modifica]

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona va publicar al març de 2021 una sèrie de quinze filtres d’Instagram[18] per fer pedagogia de la UE i, en especial, del Parlament Europeu i apropar-los al públic més jove.  

A través dels filtres didàctics, els usuaris poden respondre a preguntes de veritat o fals sobre la Unió Europea, descobrir a quina ciutat d’Europa corresponen algunes imatges, conèixer quins han sigut els presidents del Parlament Europeu o simular un discurs a l’hemicicle a través de realitat augmentada.

Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència[modifica]

El Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència, batejat en honor al dissident, científic i activista soviètic Andrei Sàkharov, és el màxim homenatge que ret el Parlament Europeu a la tasca en l’àmbit dels drets humans. Concedit per primera vegada l’any 1988 a Nelson Mandela i Anatoli Marchenko, el premi té com a objectiu distingir persones o organitzacions que han dedicat les seves vides o accions a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

Visita a Barcelona del cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, guardonat el 2018 amb el Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència del Parlament Europeu

El Parlament Europeu atorga el Premi Sàkharov, amb una dotació de 50.000 euros, en l’últim ple de l’any, que se celebra al mes de desembre a Estrasburg. Els grups polítics i els diputats a títol personal poden proposar candidats, que es presenten en una reunió conjunta de la Comissió d’Afers Estrangers (AFET), la Comissió de Desenvolupament (DEVE) i la Subcomissió de Drets Humans (DROI), en què es voten tres finalistes. El guardonat final és escollit per la Conferència de Presidents.

Alguns dels premiats han rebut més tard el Premi Nobel de la Pau. És el cas de Nelson Mandela, Malala Yousafzai, Denis Mukwege, Nadia Murad o l’organització russa Memorial.

Diversos guardonats amb el Premi Sàkharov han estat a Barcelona convidats per l’Oficina per explicar les seves lluites: Oleg Orlov, president de Memorial, i Tatiana Kassàtkina, directora executiva del Centre de Drets Humans Memorial, l’any 2009;[19] l’ex alcalde de Caracas Antonio Ledezma, l’any 2018;[20] el cineasta Oleg Sentsov, qui l’any 2019[21] va participar del Festival de Cine i Drets Humans de Barcelona amb la projecció del documental “The Trial: The State of Russia vs Oleg Sentsov”;[22] o el portaveu del Moviment de Resistència Civil del Llaç Groc, Yaroslav Bozhko, l'any 2023.[23]

Premi del públic LUX al cinema europeu[modifica]

El Parlament Europeu va establir el Premi del públic LUX al cinema europeu l’any 2007 per ajudar a distribuir pel·lícules europees amb alta qualitat artística que reflecteixin la diversitat cultural europea i que toquin temes comuns com la dignitat humana, la igualtat, la no discriminació, la inclusió, la tolerància, la justícia i la solidaritat.

Des del 2020, el LUX - Premi del Públic al Cinema Europeu es concedeix conjuntament pel Parlament Europeu i l'Acadèmia del Cinema Europeu, en col·laboració amb la Comissió Europea i la xarxa Europa Cinemas.[24]

El premi LUX s’atorga conjuntament entre la ciutadania europea i els diputats al Parlament Europeu, repartint-se la puntuació al 50%. Les pel·lícules nominades es subtitulen en les 24 llengües oficials de la Unió Europea i el Parlament Europeu organitza projeccions gratuïtes als 27 Estats membre.

Visita a Barcelona de la directora de la pel·lícula "Quo vadis, Aida?", Jasmila Žbanić, guanyadora del Premi LUX del Públic

L’Oficina a Barcelona, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza des de 2012 cicles perquè el públic pugui veure gratuïtament i votar les pel·lícules, així com també conèixer alguns dels directors dels llargmetratges. El 2024 la cineasta basca Estibaliz Urresola Solaguren va presentar"20.000 especies de abejas", el 2023 la cineasta catalana Carla Simón va presentar “Alcarràs”,[25] el 2022 la cineasta bosniana Jasmila Žbanić va presentar “Quo Vadis, Aida?”; el 2019[26] Teona Strugar Mitevska va presentar “Dios existe, su nombre es Petrunya”; el 2012[27] Miguel Gomes va presentar “Tabu”; i el 2012[28] Robert Guédiguian va presentar “Les neiges du Kilimandjaro”.

Veus Europees[modifica]

“Veus Europees” és un projecte conjunt de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Espai Societat Oberta publicat al setembre de 2021 que fusiona activisme i política institucional. A través de sis converses, des d’una relació de tu a tu, dotze ciutadans europeus (sis activistes locals i sis diputats al Parlament Europeu), parlen i s’escolten, reconeixen la feina i esforços que fan uns i altres en temes d’especial interès social com ara l’emergència climàtica, refugiats, feminismes, representativitat, diversitat i democràcia.

La pandèmia de la COVID-19 no va permetre que aquestes “Veus Europees” s’enregistressin presencialment. Totes les activistes van gravar des de l’Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona, i cinc eurodiputats ho van fer des dels estudis audiovisuals del Parlament Europeu a Brussel·les mentre que una ho va fer confinada a casa.

Es va convidar a cada diàleg amb les activistes un/a diputat/da al Parlament Europeu de cadascun dels sis grups polítics on hi ha representació de partits polítics espanyols. Els sis eurodiputats que hi han participat són de diferents nacionalitats i racons d’Europa. A “Veus Europees” es va convidar els 12 protagonistes a parlar en la seva llengua materna o en aquella que per a cadascú és d’ús més freqüent i es van subtitular els sis diàlegs en castellà.

Imatge del diàleg "Veus Europees: Gitanisme i representivitat", amb Peter Pollák i Paqui Perona Cortés
  • #VeusEuropees_1: Gitanisme i representativitat amb l’activista Paqui Perona Cortés (Barcelona, 1969) i l’eurodiputat Peter Pollák (Levoča, 1973). Diàleg en castellà i eslovac.
  • #VeusEuropees_2: Treball de cures i desigualtat amb l’activista Carmen Juares (Alianza, Hondures, 1986) i l’eurodiputada Marisa Matias (Coïmbra, 1976). Diàleg en català i portuguès.
  • #VeusEuropees_3: Refugiats i Drets Humans amb l’activista Sonia Ros (Sabadell, 1975) i l’eurodiputat Pietro Bartolo (Lampedusa, 1956). Diàleg en català i italià.
  • #VeusEuropees_4: Identitats: lluites i oportunitats amb l’activista Tania Adam (Maputo, Moçambic, 1979) i l’eurodiputada Assita Kanko (Godyr, Burkina Faso, 1980). Diàleg en català i neerlandès/flamenc.
  • #VeusEuropees_5: Emergència climàtica i democràcia amb l’activista Maria Marcet (Barcelona, 1999) i l’eurodiputada Margrete Auken (Aarhus, 1945). Diàleg en català i danès.
  • #VeusEuropees_6: Diversitat i participació amb l’activista Míriam Hatibi (Bellpuig, 1993) i l’eurodiputada Samira Rafaela (Zoetermeer, 1989). Diàleg en català i neerlandès/flamenc.

Dones pioneres de la UE[modifica]

L’exposició “Dones Pioneres de la Unió Europea[29]” és una iniciativa de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM)[30] per commemorar deu dones referents que van contribuir al desenvolupament de l'Europa que coneixem avui. Entre elles trobem les set dones que figuren com a “Pioneres de la UE[31]”- Anna Lindh, Marga Klompé, Melina Mercouri, Nicole Fontaine, Nilde Iotti, Simone Veil i Ursula Hirschmann-, així com les tres dones que donen nom a edificis del Parlament Europeu- Clara Campoamor Rodríguez, Sophie Scholl i Louise Weiss. Els retrats són obra de l’artista francès Pierre Marquès.

“Dones pioneres de la Unió Europea” es va inaugurar al maig del 2023 a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona amb motiu dels actes commemoratius del Dia d’Europa. L'exposició itinerant també s'ha instal·lat al Parlament de Catalunya, a la Universitat de Girona, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Subdelegació del Govern a Tarragona, i a la Universitat de Lleida i ha comptat amb la col·laboració dels punts d’informació sobre la UE al territori Europe Direct.

A més, s'han creat uns flyers amb la informació de l'exposició, que es trobaran a la pàgina web de l’Oficina de Publicacions Oficials de la UE (OPOCE). Estan disponibles les tres versions monolingües[32] (català, castellà i anglès), i la versió trilingüe.[33]

Europa After Work[modifica]

"Europa After Work" centrat en el debat sobre l'Estat de la Unió, el 15 de setembre de 2022

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona va crear al 2016 els “Europa After Work”, espais de diàleg i debat temàtics entre dos ponents ―un/a eurodiputat/da i un/a expert/a, analista o periodista― moderats per representants de les associacions juvenils Deba-t.org o Equipo Europa. La trobada, d’aproximadament 1h15 de durada, inclou preguntes del públic i té lloc a bars. Hi han participat els eurodiputats: Ramon Tremosa, Ernest Maragall, Javi López, Francesc Gambús, Ernest Urtasun, Jordi Solé, Josep-Maria Terricabras, Santiago Fisas, Bodil Valero, Jordi Cañas, Alicia Homs i Diana Riba.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Avui. 26/3/1999.». [Consulta: 10 gener 2023].
  2. ↑ Font, José María Marti «La mejor esquina de Barcelona» (en castellà). El País [Madrid], 15-03-2002. ISSN: 1134-6582.
  3. ↑ «DG for Communication | The Secretary-General» (en anglès). [Consulta: 10 gener 2023].
  4. ↑ «Es compleixen 25 anys de la inauguració de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona | Oficina de Barcelona», 25-03-2024. [Consulta: 26 març 2024].
  5. ↑ Press, Europa. «Pat Cox reclama más gasto europeo en seguridad: "Hemos entrado en una nueva era de incertidumbre"», 21-03-2024. [Consulta: 27 març 2024].
  6. ↑ «El 72% dels catalans veu positiu formar part de la UE | Oficina de Barcelona», 01-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].
  7. ↑ «Gaudeix de la tarda-nit electoral de les europees 2019 a la Facultat». [Consulta: 10 gener 2023].
  8. ↑ «Nit electoral a l’Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Barcelona, en clave digital» (en castellà), 18-11-2022. [Consulta: 10 gener 2023].
  10. ↑ Press, Europa. «Schulz comparte con las entidades sociales de Catalunya su "frontal rechazo" a la austeridad», 31-10-2013. [Consulta: 10 gener 2023].
  11. ↑ Font, J. M. Martí «El lector Martin Schulz encuentra a su autor Jaume Cabré» (en castellà). El País [Madrid], 02-05-2012. ISSN: 1134-6582.
  12. ↑ «Pöttering sugiere convencer antes a Madrid sobre el uso del catalán en la UE» (en castellà), 26-01-2009. [Consulta: 10 gener 2023].
  13. ↑ «Virtual Role Play Game» (en anglès americà). [Consulta: 26 març 2024].
  14. ↑ «Presentació de la nova guia per a periodistes del Parlament Europeu a les demarcacions del Col·legi de Periodistes a Girona, Tarragona i Lleida». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ Liaison Office in Spain – Barcelona (European Parliament). Guia per a periodistes 2022-2024. LU: Publications Office of the European Union, 2022. ISBN 978-92-846-9849-3. 
  16. ↑ «El Parlamento Europeo pone en marcha una web de su oficina de Barcelona» (en castellà), 05-12-2008. [Consulta: 10 gener 2023].
  17. ↑ «Ara també a la xarxa Web 2.0». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ Press, Europa. «La Oficina del Parlamento Europeo en Barcelona explica la UE y el PE en 11 filtros de Instagram», 02-03-2021. [Consulta: 10 gener 2023].
  19. ↑ «Els representants de Memorial Oleg Orlov i Tatiana Kasatkina analitzaran l'estat democràtic i dels drets humans a Rússia». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «UE i Veneçuela: Premi Sàkharov a l’oposició democràtica veneçolana». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  21. ↑ «El Premi Sàkharov Oleg Sentsov a la XVI edició del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  22. ↑ Navarro, Núria. «Oleg Sentsov: «La meva victòria és no haver-me doblegat»», 24-11-2019. [Consulta: 10 gener 2023].
  23. ↑ «El premio Sájarov 2022 Yarsolav Bozhko ve "un farol" el relato ruso del uso de armas nucleares» (en castellà), 22-02-2023. [Consulta: 21 juny 2023].
  24. ↑ «Europa Cinemas - Homepage». [Consulta: 13 març 2024].
  25. ↑ «Premis Lux 2023 - Filmoteca de Catalunya», 19-04-2023. [Consulta: 20 juny 2023].
  26. ↑ «Gospod postoi imeto i' e Petrunija | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 10 gener 2023].
  27. ↑ «Tabu | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 10 gener 2023].
  28. ↑ «Les neiges du Kilimandjaro - Amb la presència de Robert Guédiguian i Ariane Ascaride | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 10 gener 2023].
  29. ↑ Liaison Office in Spain – Barcelona (European Parliament); Marquès, Pierre. Dones pioneres de la Unió Europea. LU: Publications Office of the European Union, 2023. ISBN 978-92-848-0832-8. 
  30. ↑ «Eurom» (en anglès americà). [Consulta: 13 març 2024].
  31. ↑ «Pioneros de la Unión Europea | Unión Europea» (en castellà). [Consulta: 13 març 2024].
  32. ↑ Oficina del Parlament Europeu a Barcelona; Marquès, Pierre. Dones pioneres de la Unió Europea. LU: Publications Office of the European Union, 2023. ISBN 978-92-848-0832-8. 
  33. ↑ Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Dones pioneres de la Unió Europea. LU: Publications Office of the European Union, 2023. ISBN 978-92-848-0788-8. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oficina_del_Parlament_Europeu_a_Barcelona&oldid=33374600»