Okakura Kakuzō

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOkakura Kakuzō

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 岡倉天心 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Yokohama Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1913 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Akakura Onsen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortNefritis i urèmia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Somei, 1-イ4-14 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tòquio
Ranshadō (en) Tradueix
Escola de Llengües Estrangeres de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, art del Japó, crítica de l'art i història cultural Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, conservador, crític d'art, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Senshū
Museu Nacional de Tòquio
Escola de Belles Arts de Tòquio
Ongaku Torishirabegakari (en) Tradueix
Museu de Belles Arts de Boston Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJames Ballagh i Okuhara Seiko Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBisen Fukuda (en) Tradueix, Yokoyama Taikan, Shimomura Kanzan i Kogetsu Saigō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansYoshisaburō Okakura (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsKoshirō Okakura (en) Tradueix (net) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 406
En aquest nom japonès, el cognom és Okakura.

Okakura Kakuzō (japonès: 岡倉 覚 三), també conegut com a Okakura Tenshin (岡倉 天 心) (14 de febrer de 1862 - 2 de setembre de 1913) va ser un filòsof, escriptor, historiador i crític d'art japonès, director de l'Escola de Belles Arts de Tòquio (Tōkyō Bijutsu Gakkō).

Va néixer a Yokohama, al si d'una família de tradició samurai procedent de Fukui. Va estudiar a la Universitat Imperial de Tòquio, així com en una institució occidental on va aprendre l'idioma anglès. Es va especialitzar en filosofia i literatura anglesa, graduant-se en 1880. Va ser deixeble d'Ernest Francisco Fenollosa, historiador d'art nord-americà, estudiós i especialista de l'art japonès, professor de filosofia i economia política a la Universitat Imperial de Tòquio. Orientalista entusiasta que va fer molt per preservar l'art tradicional japonès, amb el qual va intentar recuperar les tradicions ancestrals japoneses, que s'estaven perdent amb el procés de modernització i occidentalització iniciat en l'era Meiji. Entre altres coses, va ser un gran promotor de l'art japonès tradicional (nihonga), contraposat a l'art occidentalista (yōga) que va tenir molt èxit entre finals del segle xix i principis del XX.

El 1902 va viatjar a l'Índia, on va conèixer a Rabindranath Tagore, amb qui de seguida va congeniar, sent un defensor com ell de la cultura tradicional dels seus països. Posteriorment es va instal·lar als Estats Units, on va ser nomenat assessor -i posteriorment curador- del Museu de Belles Arts de Boston, càrrec en el qual va succeir a Fenollosa. Aquí va realitzar una enorme tasca de recopilació i conservació d'art asiàtic, aconseguint una de les millors col·leccions del món en aquesta especialitat.

Les seves principals obres són: Els ideals de l'est (Londres, J. Murray, 1903), El despertar del Japó (Nova York, Century, 1904) i El llibre del te (Nova York, Putnam's, 1906).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Okakura Kakuzō
  • Okakura Kakuzo. El libro del té. Edicomunicación, Barcelona, 1999. ISBN 84-7672-925-1. 
  • Okakura Kakuzo. El llibre del te. Traducció: Carles Soldevila. Alta Fulla, Barcelona, 1978. ISBN 84-85403-00-2.