Oleàcia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Oleaceae)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Oleàcies
Olea europaea (Oliva)
Olea europaea (Oliva)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Lamiales
Família: Oleaceae
Hoffmannsegg & Link
Genère

Abeliophyllum
Chionanthus
Comoranthus
Dimetra
Fontanesia
Forestieria
Forsythia
Fraxinus
Haenianthus
Hesperelaea
Jasminum - Gessamí
Ligustrum - Olivereta
Menodora
Myxopyrum
Nestegis
Noronhia
Notelaea
Nyctanthes
Olea - Olivera
Osmanthus
Phillyrea
Picconia
Priogymnanthus
Schrebera
Syringa - Lilà

Les oleàcies (família Oleaceae) són una família botànica subcosmopolita dins de l'ordre de les Lamiales que comprén 25 gèneres i unes 600 espècies. Són especialment abundants a l'Àsia temperada i tropical i també a Austràlia.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Morfologia vegetativa[modifica | modifica el codi]

Són plantes lignificades, amb port arbori o arbustiu i, més rarament, lianoide. Poden ser tant caducifòlies com perennifòlies. Sovint les seves espècies presenten un indument característic, format per pèls complexos, generalment esquamosos i peltats, que poden donar una coloració grisenca o platejada a les fulles i tiges joves. Les fulles són oposades o més rarament alternes (Jasminum), amb el marge enter, dentat o lobat i sense estípules. Poden ser simples (Olea), trifoliolades (Jasminum) o pinnades (Fraxinus). Els representants que viuen en ambients secs desenvolupen mecanismes de xerofília amb fulles esclerofil·les (Olea).

Morfologia reproductiva[modifica | modifica el codi]

Les flors poden disposar-se solitàries o agrupades en inflorescències, generalment cimoses, però també de tipus raïm (Syringa, Fraxinus), panícula o fascicle (botànica). Les flors acostumen a ser hermafrodites i actinomorfes. Algunes espècies de Fraxinus tenen flors unisexuals i a Olea europaea trobem fenòmens de poligàmia. A més, també existeixen plantes dioiques com ara Olea dioica d'Àsia i Austràlia . El nombre de peces per verticil pot variar de 2 a 6 i fins i tot poden ser polipètales o apètales (Foresteria). El calze consta generalment de 4 sèpals soldats. La corol·la presenta un nombre de pètals múltiple de 2, generalment 4, tot i que pot arribar a 12. En espècies més primitives com Jasminum el nombre de peces del calze i la corol·la són variables. L'androceu està format per 2 estams (Phillyrea), o més rarament 4 (Hesperelaea, Tessarandra). Algunes espècies de Forestiera en poden tenir més, 5 o 6, o excepcionalment en algunes espècies només en trobem 1. Els estams es disposen oposats als sèpals, i si la corol·la és simpètala, queden soldats al tub de la corol·la. Els filaments estaminals són curts. El gineceu està constituït per dos carpels soldats en un ovari bilocular i súper. Hi ha un sol estil apical que acaba en dos estigmes bilobats i enters o bífids. En altres casos l'estigma és sèssil. Algunes espècies poden presentar heterostília, de manera que les flors fan estils de longitud diferent segons l'individu (Jasminum). El fruit és extremadament variable, pot ser sec o carnós i dehiscent o no. Pot ser una baia (Ligustrum) o una càpsula loculicida (Syringa, Forsythia) o fruits indehiscents en drupa si és carnós (Olea) o en núcula o sàmara (Fraxinus) si és sec. Les llavors poden presentar o no endosperma, i si en tenen, aquest és oleaginós. L'embrió pot ser rudimentari (Fraxinus excelsior) o ben desenvolupat, disposant-se dret dins la llavor.

Pol·linització[modifica | modifica el codi]

Les flors amb el periant reduït, com les d'algunes espècies de Fraxinus, són anemòfiles, mentre que les que tenen el periant ben desenvolupat (Jasminum) són entomòfiles. Aquestes últimes poden ser oloroses per atraure els insectes. Els grans de pol·len són oberturats i poden presentar de 2 a 4 punts germinatius. Poden ser colpats o colporats i tenen ornamentació reticulada. El pol·len d'Olea produeix molt sovint fenòmens d'al·lèrgia.

Fitoquímica[modifica | modifica el codi]

Presenten terpens pentacíclics de tipus manitol i compostos iridoides. També poden presentar, tot i que de forma menys extensa, flavonoides, cornosides, àcid ursòlic, àcid el·làgic i saponines. Generalment no produeixen alcaloides.

El mesocarpi del fruit de Olea europaea és ric en àcids grassos de tipus palmític, oleic i linoleic.

Diversitat i classificació[modifica | modifica el codi]

Les oleàcies inclouen uns 30 gèneres. Els gèneres més diversificats són Jasminum amb 200-300 espècies i Chionanthus amb unes 125 espècies; en menor grau trobem Fraxinus amb 60 espècies, Ligustrum amb 40 espècies, Noronhia també amb 40 espècies, Syringa amb 30 i finalment el gènere Olea amb 20.

Aquesta família es divideix en dues subfamílies: Jasminoideae i Oleoideae que agrupen, a la vegada, 5 tribus segons el tipus de fruit:

  1. Tribu Myxopyreae amb els gèneres Myxopyrum, Nyctanthes i Dimetra
  2. Tribu Fontanesieae amb un únic gènere: Fontanesia
  3. Tribu Forsythieae amb dos gèneres: Abeliophyllu i Forsythia
  4. Tribu Jasmineae amb dos gèneres: Menodora i Jasminum
  5. Tribu Oleae amb els 17 gèneres restants: Ligustrum, Syringa, Comoranthus, Schrebera, Fraxinus, Chionanthus, Forestiera, Haenianthus, Hesperelaea, Nestegis, Noronhia, Notelaea, Olea, Osmanthus, Phillyrea, Picconia i Priogymnanthus

Les oleàcies viuen en indrets diversos, com zones de ribera, roquissars i zones més o menys rocalloses de muntanya. Les que es troben a la regió mediterrània formen part de brolles, garrigues i alzinars.

Presència als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Trobem només 8 espècies i 5 gèneres presents de forma espontània al territori. Es tracta del gessamí groc (Jasminum fruticans) de l'interior, el freixe de flor (Fraxinus ornus) de les muntanyes diàniques, el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) principalment dels Pirineus, el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) de boscs de ribera, l'olivereta (Ligustrum vulgare) de les muntanyes d'arreu del territori, l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris) de les màquies termòfiles, i l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) i el fals aladern (Phyllirea latifolia) de les comarques litorals.

Importància econòmica[modifica | modifica el codi]

L'espècie més important d'aquesta família des de punt de vista econòmic és l'olivera (Olea europaea var. europaea), cultivada a la regió mediterrània des de temps molt antics, pels seus fruits, les olives, d'on s'extreu l'oli d'oliva. De l'escorça del freixe de flor (Fraxinus ornus) s'extreu el manà, una substància rica en mannitol, que es pren a Itàlia com a beguda laxant. La fusta de les oleàcies és molt apreciada, sobretot la de diverses espècies de Fraxinus. Es fan perfums i cosmètics dels gessamins) i s'utilitzen com a plantes de jardineria els lilàs del gènere Syringa i també diverses espècies del gènere Ligustrum i les Forsythia.