Oli de gira-sol
 | |
| Productor | gira-sol  |
|---|---|
| Inventor | Daniil Bokarev (en)  |
| Detalls | |
| Tipus | oli de cuina i oli de llavors |
L'oli de gira-sol és l'oli extret de les llavors (botànicament dits aquenis) de la planta anomenada gira-sol (Helianthus annuus). L'oli de llavors de gira-sol es fa servir normalment per a fregir i, en formulacions cosmètiques, com emol·lient.
Estructura química[modifica]
Aquest oli conté triacilglicerols, amb un elevat contingut d'àcid linoleic. La composició d'àcids grassos està en gran manera influenciada per les condicions ambientals de creixement de la planta de gira-sol. La Farmacopea Britannica dona la següent composició:[1]
- Àcid palmític: entre 4.0% i 9.0%.
- Àcid esteàric: entre 1.0% i 7.0%
- Àcid oleic: entre 14.0% i 40.0%
- Àcid linoleic: entre 48.0% i 74.0%
L'oli de gira-sol típicament conté lecitina, tocoferols, carotenoids i ceres.
El valor nutritiu és: Energia 3.669 Kilojoules, glúcids 0 g, proteïna 0 g, greixos 100 g (dels quals saturats 9,75 g, monoinsaturats 83,6 g, polinsaturats 3,8 g.) vitamina E 41,08 mg, vitamina K 5,4 ug (Font USDA)
Hi ha tres cultivars de gira-sol que forneixen olis de composició diferent: amb alt contingut d'àcid linoleic, amb alt contingut d'àcid oleic i amb contingut mitjà d'àcid oleic (nom comercial NuSun).
Propietats físiques[modifica]
És un oli líquid a temperatura ambient que es solidifica a temperatura considerablement més baixa que l'oli d'oliva. Comença a fumejar a partir de 232 °C. Quan queda refinat és transparent, de color ambre i amb una lleugera olor grassa. La densitat a 20 °C està compresa entre 0,918 e 0,923 kg/dm³ i a aquesta temperatura l'índex de refracció es troba entre 1,472 i 1,476.[2]
Usos[modifica]
Per a fregir es comporta com un típic oli vegetal compost de triacilglicerols.
Producció[modifica]
| Producció d'oli de gira-sol l'any 2018 | |
|---|---|
| Estat | Milions de tones |
 Ucraïna |
|
 Rússia |
|
 Argentina |
|
 Turquia |
|
 Hongria |
|
L'any 2018 es varen produir a tot el món 18 milions de tones d'oli de gira-sol. D'aquestes, el 53% foren produïdes entre Rússia i Ucraïna.[3]
Notes[modifica]
- ↑ British Pharmacopoeia Commission. «Ph Eur monograph 1371». A: British Pharmacopoeia 2005. Norwich, England: The Stationery Office. ISBN 0-11-322682-9.
- ↑ «Scheda tecnica dell'olio di semi di girasole». Arxivat de l'original el 2006-06-03. [Consulta: 19 juny 2010].
- ↑ 3,0 3,1 «Sunflower oil production, 2018; Crops/Regions/World list/Production Quantity; unofficial data (pick lists)». UN Food and Agriculture Organization, Corporate Statistical Database (FAOSTAT), 2020.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oli de gira-sol |