Oli de llavors de cotó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seu de la Mississippi Cottonseed Oil Co. a house, Jackson, Mississippi, USA

L’oli de llavors de cotó o abreujadament oli de cotó és un oli de cuina extret de les llavors del cotoner de diverses espècies, principalment de Gossypium hirsutum i Gossypium herbaceum. El cotó aprofitat per fer-ne oli és una de les aplicacions més esteses de plantes modificades genèticament a tot el món, les altres plantes de conreu modificades genèticament més importants són la soia, el moresc, la colza la majoria productes de l’empresa Monsanto products.[1][2]

Les llavors de cotó tenen una estructura similar a altres llavors oleaginoses com les de gira-sol amb l’oli de la llavor envoltat per una capa dura exterior. L’oli s’extreu de la part ineterior de la llavor. Els usos d’aquest oli á la cuina són diversos i és estable.[3] Després de l’extracció l’oli de les llavors del cotó han de patir un reefinament intens per separar-ne el gossipol que tindria efectes indesitjables.[4]

Composició química[modifica | modifica el codi]

El seu perfil d’àcids grassos consiteix en un 70% d’insaturats incloent un 18% de monoinsaturats (oleic), 52% de poliinsaturats (linoleic) i 26% de saturats (principalment àcid palmític i esteàric).[5]

Aquests àcids grassos fan que l’oli sigui estable en fregir.

El gossipol és un compost fenòlic biològicament actiu que també el produeixen altres plantes conreades de la família malvàcia com l’ocra.[6] Sembla que la seva funció adaptativa en la planta és augmentar la resistència al’atac dels insectes[Gossypol 1] també és un contraceptiu en humans (homes i dones) i és útil en problemes ginecològics per virus.

Efectes sobre la salut[modifica | modifica el codi]

L’oli de llavors de cotó està considerat per molts nutricionistes com massa alt en greix saturat i massa baix en greix monoinsaturat.[7] Els detractors també consideren que aquest oli té massa tòxines naturals i residus de plaguicides .[8] L’oli de llavors de cotó és molt més econòmic que l’oli d’oliva i el de colza i per això el seu ús s’ha incrementat en molts productes processats com cereals d’esmorzar i aperitius. Té l’avantatge de resistir l’enranciament i per tant fer que el producte on figura com ingredient tingui una vida més llarga. En rates de laboratori una dieta amb oli de llavors de cotó provoca infertilitat.[9]

Propietats físiques[modifica | modifica el codi]

Una vegada processat l’oli de llavors de cotó té un gust suau i és d’aspecte clar amb un lleuger to daurat depenent del grau de refinació.[10] EL punt on comença afumejar és relativament alt (450 °C)[6] És alt en tocoferols cosa que el fa més durador que altres olis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Reports on GM Canola». from the Australian Department of Primary Industries.
  2. «Australian Department of Primary Industries homepage».
  3. «Twenty Facts About Cottonseed Oil». National Cottonseed Products Association.
  4. «Low potassium levels from use of Gossypol linked to paralysis». International Family Planning Perspectives, vol. 7, 1, 1981, pàg. 24–25. DOI: 10.2307/2947696. «Gossypol, a male antifertility agent derived from the cotton plant, may be the cause of hypokalemic paralysis in a small but significant proportion of its users.»
  5. «Cottonseed Oil Use». NTOK Cotton (North Texas, Oklahoma, and Kansas cotton industry partnership.
  6. 6,0 6,1 Jones, Lynn A.; King, C. Clay. «Cottonseed oil». A: Y. H. Hui (ed.). Bailey's Industrial Oil and Fat Products, Edible Oil and Fat Products: Oils and Oilseeds. New York: Wiley, 1996. ISBN 978-0-471-59426-0. 
  7. Dr. Andrew Weil. «Why you should avoid cottonseed oil?». Q & A Library. [Consulta: 29 November 2010].
  8. «The Awful Truth About Cottonseed Oil». wizbangblue.com, 26 January 2008.
  9. Sotelo A., Montalvo I., de la Luz Crail M., and Gonzalez-Garza M. T.. «Infertility in Male Rats Induced by Diets Containing Whole Cottonseed Flour». Journal of Nutrition, 112(10), 2052, 1982.
  10. «Cottonseed oil». National Cottonseed Products Association. [Consulta: 29 November 2010].
  1. «Gossypol». drugs.com. [Consulta: 29 November 2010].