Oli de ricí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llavors de ricí.

L'oli de ricí és un oli vegetal obtingut de les llavors del ricí. És un líquid d'incolor o amb una lleugera tonalitat groga molt pàl·lida, inodor o d'olor i gust molt suau. El punt d'ebullició és de 313 °C i la densitat de 961 kg/m3.[1] Aproximadament el 90% de les cadenes dels àcids grassos que conté són d'àcid rincinoleic; l'àcid oleic i el linoleic són altres components significatius.[2]

Estructura del principal component de l'oli de ricí.

L'àcid ricinoleic és un àcid gras monoinsturat de 18 carbonis amb el grup funcional hidroxil en el dotzè carboni, cosa que li dóna una inusual polaritat química i unes propietats químiques que no es troben en altres olis de llavors: és per això que té un alt preu en el mercat.[3]

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

L'oli de ricí i els seus derivats serveixen per fer sabons, lubricants, pintures, tints, cobertures, tinta, plàstics resistents al fred, ceres, nylon, productes farmacèutics i perfums.

Les llavors del ricí contenen una proteïna tòxica, la ricina, per això la manipulació de l'oli i les llavors de ricí no està exempta de risc.[4] Els components al·lergènics que es troben a la superfície de la planta poden causar danys permanents als nervis. L'Índia, el Brasil i la Xina són els principals productors de ricí i els treballadors que el cullen pateixen danys.[5] Aquests danys i la toxicitat de la ricina han encoratjat a cercar-ne substituts.[6][7] Alternativament s’investiga modificar la planta genèticament per evitar que sintetitzi ricina.[8]

Àcids grassos de l’oli de ricí[modifica | modifica el codi]

Composició mitjana de cadenes d’àcids grassos
Nom de l'àcid Percentatge
Àcid ricinoleic 85 a 95%
àcid oleic 6 a 2%
àcid linoleic 5 a 1%
àcid linolènic 1 a 0.5%
Àcid esteàric 1 a 0.5%
àcid palmític 1 a 0.5%
Àcid dihidroxiesteàric 0.5 a 0.3%
Altres 0.5 a 0.2%

Usos[modifica | modifica el codi]

En la indústria alimentària l'oli de ricí de grau alimentari es fa servir en additius alimentaris,[9] saboritzants, per exemple en la xocolata,[10] com a inhibidor de floridures, i en empaquetament. L'oli de ricí polioxietilat (Polyoxyethylated castor oil )[11] també es fa servir en alimentació.[12]

Ús medicinal[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment es feia servir com a laxant (també es feia prendre com a càstig en règims polítics dictatorials, com el feixisme) .[13][14][15] actua sobretot en el budell prim.[16] Pot produir rampes doloroses i diarrea explosiva.[17] Un derivat, l'àcid undecilènic es fa servir en problemes de la pell[18]

L'oli de ricí penetra profundament dins la pell, a causa de la seva petita massa molecular. Altres derivats es fan servir en xampús i pintallavis.[19]

L'àcid ricinoleic té efectes antiinflamatoris.[20]

Com a ingredient de Cremophor EL s'afegeix a medicaments com els antifúngics (Miconazole);[21][22]

Aplicacions industrials[modifica | modifica el codi]

L'oli de ricí té nombroses aplicacions en transport, cosmètica i farmàcia i altres indústries, com per exemple en la fabricació d'adhesius. En els primers temps de l'aviació, l'oli de ricí era el lubricant preferit en motors rotatius i era els més usat en els avions durant la Primera Guerra Mundial.

També és un biocombustible.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aldrich Handbook of Fine Chemicals and Laboratory Equipment, Sigma-Aldrich, 2003.
  2. NNFCC "Castor", The National Non-Food Crops Centre, Retrieved on 2009-02-23
  3. «July 2007 commodity price for Indian castor oil». [Consulta: 2008-08-10]. [Enllaç no actiu]
  4. Auld, Dick L.. «Selection of Castor for Divergent Concentrations of Ricin and Ricinus communis Agglutinin and references therein» (PDF). Crop Science, vol. 39, MARCH–APRIL, 1999, pàg. 353–357 [Consulta: 31 juliol 2007].
  5. «Hazards of harvesting castor plants». [Consulta: 2007-07-31].
  6. Dierig, David A. «Lesquerella». New Crop FactSHEET. Center for New Crops & Plant Products, at Purdue University, 1995. [Consulta: 2007-08-01].
  7. Dierig, David A. «Lesquerella» (PDF). The National Non-Food Crops Centre, 2002. [Consulta: 2007-08-01].
  8. Wood, M.. «High-Tech Castor Plants May Open Door to Domestic Production». Agricultural Research Magazine, vol. 49, 1, 2001 [Consulta: 2 agost 2007].
  9. Castor Oil Facts
  10. Wilson R, Van Schie BJ, Howes D. «Overview of the preparation, use and biological studies on polyglycerol polyricinoleate (PGPR)». Food Chem. Toxicol., vol. 36, 9-10, 1998, pàg. 711–8. DOI: 10.1016/S0278-6915(98)00057-X. PMID: 9737417.
  11. «BASF Technical data sheet on Cremophor EL» (PDF). [Consulta: 2007-08-01]. [Enllaç no actiu]
  12. Busso C, Castro-Prado MA. «Cremophor EL stimulates mitotic recombination in uvsH//uvsH diploid strain of Aspergillus nidulans». An. Acad. Bras. Cienc., vol. 76, 1, March 2004, pàg. 49–55. PMID: 15048194.
  13. «Italy The rise of Mussolini». A: Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2007 [Consulta: 3 agost 2007]. 
  14. «Benito's Birthday». Time, in partnership with CNN, August 6, 1923 [Consulta: 3 agost 2007].
  15. Bosworth, R. J. B.. Mussolini. New York: Arnold/Oxford Univ. Press, 2002. ISBN 0340731443. 
  16. «Ingredient List A-C» (PDF). FDA (see page 52 of this link). Arxivat de l'original el 2006-12-17. [Consulta: 2006-12-28].
  17. Castor Oil. DRUGDEX System. n.d. Thomson Micromedex. Retrieved February 19, 2007 «www.thomsonhc.com». [Enllaç no actiu]
  18. «Ingredient List P-Z» (PDF). FDA (see page 65 of this link). Arxivat de l'original el 2006-10-16. [Consulta: 2006-12-28].
  19. Skin-Conditioning Agents by the Environmental Working Group
  20. Vieira C, Evangelista S, Cirillo R, Lippi A, Maggi CA, Manzini S. «Effect of ricinoleic acid in acute and subchronic experimental models of inflammation». Mediators Inflamm., vol. 9, 5, 2000, pàg. 223–8. DOI: 10.1080/09629350020025737. PMC: 1781768. PMID: 11200362.
  21. Marmion LC, Desser KB, Lilly RB, Stevens DA. «Reversible thrombocytosis and anemia due to miconazole therapy». Antimicrob. Agents Chemother., vol. 10, 3, September 1976, pàg. 447–9. DOI: 10.1128/AAC.. PMC: 429768. PMID: 984785. See page 1, Methods and Materials.
  22. Fromtling RA. «Overview of medically important antifungal azole derivatives». Clin. Microbiol. Rev., vol. 1, 2, 1 April 1988, pàg. 187–217. PMC: 358042. PMID: 3069196. See page 6, /192, Clinical studies
  23. Micha JP, Goldstein BH, Birk CL, Rettenmaier MA, Brown JV. «Abraxane in the treatment of ovarian cancer: the absence of hypersensitivity reactions». Gynecol. Oncol., vol. 100, 2, February 2006, pàg. 437–8. DOI: 10.1016/j.ygyno.2005.09.012. PMID: 16226797.
  24. «Sandimmune ingredients». DailyMed. [Consulta: 2007-01-06].
  25. Zhang KE, Wu E, Patick AK, et al. «Circulating metabolites of the human immunodeficiency virus protease inhibitor nelfinavir in humans: structural identification, levels in plasma, and antiviral activities». Antimicrob. Agents Chemother., vol. 45, 4, April 2001, pàg. 1086–93. DOI: 10.1128/AAC.45.4.1086-1093.2001. PMC: 90428. PMID: 11257019.
  26. Sugar AM, Salibian M, Goldani LZ. «Saperconazole therapy of murine disseminated candidiasis: efficacy and interactions with amphotericin B». Antimicrob. Agents Chemother., vol. 38, 2, February 1994, pàg. 371–3. DOI: 10.1128/AAC.. PMC: 284460. PMID: 8192469.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]