Oli de soia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Biocombustible d'oli de soia

L'oli de soia s'obté de les llavors de la soia (Glycine max)

Usos[modifica | modifica el codi]

Principalment en alimentació, com a biocombustible i en perfumeria

Composició[modifica | modifica el codi]

100g d'oli de soia tenen 16 g de greix saturat, 23 g de greix monoinsaturat, i 58g de greix polinsaturat.[1]Com els altres olis comestibles no conté glúcids ni proteïnes. La seva densitat és de 0'93, comença a fumejar a partir de 213ºC

Producció[modifica | modifica el codi]

Les llavors de soia es premsen amb una premsa d'alta pressió i el líquid obtingut es tracta amb solvents químics (hexà). L'oli obtingut passa a ser refinat i a vegades s'hidrogena. El residu sòlid (turtó de soia) és molt apreciat en alimentació animal.

Els triglicèrids d'àcids grassos no saturats principals en l'oli de soia són: 7 % d'àcid alfa-linolènic (C-18:3); 51% d'àcid linoleic (C-18:2); i 23% d'àcid oleic (C-18:1). També conté àcids grassos saturats un 4% d'àcid esteàric i un 10% d'àcid palmític.

L'oli de soia té una relativament alta proporció, 7–10%, d'àcid linolènic que és propens a l'oxidació que és una característica indesitjable en un servei continu com un restaurant i per això s'ha desenvolupat un oli de soia amb només un 1% d'àcid linolènic. Abans s'utilitzava la hidrogenació per reduir el contingut en àcid linolènic cosa que portava a una configuració isomèrica no natural.

En la campanya 2002–2003 es van produir al món 30.6 milions de tones d'oli de soia cosa que és la meitat de l'oli comestible produït a tot el món.[2]

També es fa servir en perfumeria com a fixador d'olis essencials.[3][4]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Oil, soybean, salad or cooking
  2. United States Department of Agriculture, Agricultural Statistics 2004. Table 3-51.
  3. Barnard DR, Xue RD. «Laboratory evaluation of mosquito repellents against Aedes albopictus, Culex nigripalpus, and Ochierotatus triseriatus (Diptera: Culicidae)». J Med Entomol., vol. 41, 4, Jul 2004, pàg. 726–30. DOI: 10.1603/0022-2585-41.4.726. PMID: 15311467.
  4. Fradin MS, Day JF. «Comparative efficacy of insect repellents against mosquito bites». N Engl J Med., vol. 347, 1, Jul 2002, pàg. 13–8. DOI: 10.1056/NEJMoa011699. PMID: 12097535.