Oligonucleòtid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un oligonucleòtid és una seqüència curta d'ADN o ARN, amb cinquanta o menys parells de bases.

Tenen diferents funcions: com encebadors en reaccions d'amplificació, com sondes d'hibridació i en bloquejos específics d'ARN missatger.

La hibridació de l'ADN permet identificar gens; consisteix a desnaturalitzar molècules d'ADN (es pot refredar de nou per formar de nou l'enllaç) i afegir un oligonucleòtid i si aquest s'adhereix a les cadenes (híbrides) indica que existeix aquest gen dins el genoma.

Síntesi d'oligonucleòtids[modifica | modifica el codi]

Es basa en un cicle de reaccions en què es van protegint/desprotegin cíclicament els diferents centres reactius de la molècula. Protector de l'hidroxil 2 ': tert-butyl dimetilsilil (TBDMS) Protector del fosfat lliure: B-cianoetilo Protector dels heterocicles de les bases: diferents grups amida

Funcions[modifica | modifica el codi]

Dins de la teràpia gènica s'han descobert diferents mecanismes per poder aprofitar els oligonucleòtids de manera eficaç. Existeixen i es fan servir in vivo però el problema és que tenen una vida mitjana molt curta i la seva concentració en l'organisme és molt petita. En el laboratori, es poden modificar químicament per allargar la seva vida mitjana. Aquestes substàncies, tenen l'avantatge que sobre un individu, actuen de la mateixa manera que una droga/medicament. No alteren l'ADN i acaben degradant aviat. Poden utilitzar-se per fer teràpies anticancerígenes però per a això, han de complir una sèrie de requisits:

  1. Han de formar complexos estables amb el material genètic.
  2. Han de ser específics de la diana.
  3. Han de posseir una alta estabilitat i una vida mitjana més llarga de l'habitual per resistir a les nucleases.
  4. Han de poder passar sense problemes a través de les membranes cel·lulars.
  5. La seva mida no ha de superar els 18 o 20 parells de bases.
  6. No han de suposar una acumulació en òrgans i orgànuls cel·lulars.