L'Olimpíada d'escacs de 1933 es va celebrar entre els dies 12 de juliol i 23 de juliol a Folkestone. Fou la cinquena Olimpíada oficial organitzada per la FIDE. Hi havia una competició oberta[1] i una de femenina, a més a més de diversos altres events destinats a la promoció dels escacs. Al mateix temps es va celebrar el IV Campionat del món femení, i també un Congrés de la FIDE.
Context i organització [modifica]
L'Olimpíada s'hagués hagut de celebrar a Espanya el 1932, però els problemes financers ho varen impedir. Els Estats Units varen proposar d'organitzar l'event a Chicago, però finalment l'oferta fou descartada en favor de Folkestone.
Hi participaren 71 jugadors de 15 països. Estònia, inscrita en principi, no hi participà. Degut a la baixa inscripció, el torneig es va jugar a sistema lliga per equips de 4 taulers, tots contra tots, a una volta. Cada equip podia portar un jugador suplent, tot i que Suècia, Letònia, Bèlgica i Islàndia no van acollir-se a aquesta possibilitat.
L'equip campió foren els Estats Units, que varen dominar la competició des de la primera ronda; només Lituània, va poder aguantar el ritme americà fins que a la 12ena ronda es varen enfrontar, amb el resultat de 4-0 pels Estats Units. L'única derrota americana fou davant Suècia a la penúltima ronda.
Resultats absoluts [modifica]
| Pos. |
País |
Jugadors |
Punts |
 |
 Estats Units |
Isaac Kashdan, Frank Marshall, Reuben Fine, Arthur Dake, Albert Simonson |
39,0 |
 |
 Txecoslovàquia |
Salo Flohr, Karel Treybal, Josef Rejfíř, Karel Opočenský, Karel Skalička |
37,5 |
 |
 Suècia |
Gideon Ståhlberg, Gösta Stoltz, Erik Lundin, Karl Berndtsson |
34,0 |
| 4 |
 Polònia |
Savielly Tartakower, Paulino Frydman, Teodor Regedziński, Izaak Appel, Kazimierz Makarczyk |
34,0 |
| 5 |
 Hongria |
Géza Maróczy, Lajos Steiner, Árpád Vajda, Kornél Havasi, Andor Lilienthal |
34,0 |
| 6 |
 Àustria |
Ernst Grünfeld, Erich Eliskases, Glass, Hans Müller, Igel |
33,5 |
| 7 |
 Lituània |
Vladas Mikėnas, Povilas Vaitonis, Isakas Vistaneckis, Markas Luckis, Leonardas Abramavičius |
30,5 |
| 8 |
 França |
Alexander Alekhine, Louis Betbeder, Victor Kahn, Marcel Duchamp, Voisin |
28,0 |
| 9 |
 Letònia |
Fricis Apšenieks, Vladimirs Petrovs, Movsas Feigins, Wolfgang Hasenfuss |
27,5 |
| 10 |
 Anglaterra |
Mir Sultan Khan, George Alan Thomas, William Winter, Michell, Conel Hugh O'Donel Alexander |
27,0 |
| 11 |
 Itàlia |
Stefano Rosselli del Turco, Mario Monticelli, Antonio Sacconi, Federico Norcia, Campolongo |
24,5 |
| 12 |
 Dinamarca |
Erik Andersen, Jens Enevoldsen, Gemzøe, Bjørn Nielsen, J. Nielsen |
22,5 |
| 13 |
 Bèlgica |
Victor Soultanbeieff, Arthur Dunkelblum, Engelmann, Paul Devos |
17,0 |
| 14 |
 Islàndia |
Ásgeirsson, Gilfer, Þorvaldsson, Sigurðsson |
17,0 |
| 15 |
 Escòcia |
William Fairhurst, Page, MacIsaac, MacKenzie, Combe |
14,0 |
Resultats individuals [modifica]
Foren entregades medalles d'or, argent, i bronze, als tres millors jugadors de cada tauler pel que fa al percentatge de puntuació.
Campionat del món d'escacs femení de 1933 [modifica]
El 4t Campionat del món femení es va celebrar simultàniament a l'Olimpíada. Els resultats finals foren els següents:[2][3] [4]
-
- ↑ Tot i que usualment es denomina competició masculina és en realitat oberta a ambdós sexes.
- ↑ Stanisław Gawlikowski Olimpiady szachowe 1924 - 1974 Wyd. Sport i Turystyka, Warszawa 1978
- ↑ Taules de torneigs per 1933
- ↑ «Palmarès del Campionat del món d'escacs femení» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 19 abril 2010].
Enllaços externs [modifica]
França
Estats Units
Polònia
Txecoslovàquia
Suècia
Letònia
Àustria
Hongria
Lituània
Anglaterra
