Olimpíada d'escacs de 1952

L'olimpíada d'escacs de 1952 fou la desena Olimpíada oficial d'escacs, i la segona després de la Segona Guerra Mundial. Es va celebrar entre el 9 d'agost i el 31 d'agost a Hèlsinki, poc després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1952. L'única competició disputada fou un torneig obert.

Torneig

Hi varen participar 140 jugadors dividits en 25 equips, formats cadascun per quatre taulers; cada equip podia disposar de fins a dos suplents. Els equips es varen dividir en tres grups de vuit o nou components; els primers tres classificats de cada grup es varen classificar per la final per les medalles, mentre que els següents tres classificats jugaren una Final "B" i els restants una Final "C". Fou la primera participació de la Unió Soviètica.

Primera fase

Als primers dos grups no hi va haver massa lluita; Àustria era molt més feble que abans de la guerra, i fins i tot l'RDA, tot i que acabà quarta, ho va fer amb cinc punts menys que Iugoslàvia (tercera). Al tercer grup, la Unió Soviètica no va perdre cap partida, mentre que Finlàndia, els Estats Units i els Països Baixos es disputaven els dos darrers llocs classificatoris. A la penúltima ronda, encara, els Països Baixos perderen amb Israel, que no podria depassar Finlàndia per classificar-se al seu torn per a la final.

A la taula següent, cada columna representa un grup; en negreta hi ha els equips classificats per a la final, en cursiva aquells que disputaren la Final B.

Argentina Txecoslovàquia Cuba Dinamarca Anglaterra RFA Islàndia Luxemburg Sarre

Àustria Brasil RDA Itàlia Iugoslàvia Noruega Suècia Hongria

Finlàndia Grècia Israel Països Baixos Polònia Estats Units Suïssa Unió Soviètica

Segona fase

La Final estigué composada per nou equips; com que cadascun tenia una ronda de descans, la tendència a la classificació no estava massa clara. La Unió Soviètica es trobava en el sisè lloc després de quatre rondes, a tres punts i mig de Iugoslàvia, que anava al capdavant. Tres rondes més tard, tot i un empat doble amb Hongria i Txecoslovàquia, eren tercers, a dos punts i mig de Iugoslàvia, a la qual van superar la següent ronda en guanyar 3,5-0,5 contra la RFA, i Iugoslàvia, tot i superar els Estats Units a l'última ronda, va haver de conformar-se amb la medalla de bronze, després d'haver estat superat per l'Argentina.

La Unió Soviètica i l'Argentina també van guanyar quatre de les medalles d'or individuals (dues per banda); Txecoslovàquia, tot i que comptava amb només quatre jugadors, va reeixir en obtenir el quart lloc mercès principalment a la gran actuació de Kottnauer al quart tauler (12,5/15).

Resultats absoluts

Final A

Pos.	Equip	Jugadors	Punts
	Unió Soviètica	GM Paul Keres, GM Vasily Smyslov, GM David Bronstein, GM Efim Geller, GM Isaac Boleslavsky, GM Alexander Kotov	21
	Argentina	GM Miguel Najdorf, MI Julio Bolbochán, GM Erich Eliskases, GM Herman Pilnik, MI Hector Rossetto	19,5
	Iugoslàvia	GM Svetozar Gligorić, MI Barslav Rabar, MI Petar Trifunović, MI Vasja Pirc, MI Andrija Fuderer, MI Borislav Milić	19
4	Txecoslovàquia	Miroslav Filip, MI Luděk Pachman, MI Jaroslav Šajtar, MI Čeněk Kottnauer, MI František Zíta, František Pithart	18
5	Estats Units	GM Samuel Reshevsky, MI Larry Evans, MI Robert Byrne, MI Arthur Bisguier, MI George Koltanowski, Hans Berliner	17
6	Hongria	GM László Szabó, MI Gedeon Barcza, MI József Szily, MI Tibor Flórián, József Pogáts, István Molnár	16
7	Suècia	GM Gideon Ståhlberg, MI Gösta Stoltz, MI Erik Lundin, Kristian Sköld, Inge Johansson, Gösta Danielsson	13
8	RFA	Rudolf Teschner, MI Lothar Schmidt, Gerhard Pfeiffer, Herbert Heinicke, Wilfried Lange, MI Ludwig Rellstab	10,5
9	Finlàndia	MI Eero Böök, MI Kaarle Ojanen, MI Osmo Kaila, Toivo Salo, Aatos Fred, Ilmari Niemelä	10

Final B

Pos.	Equip	Jugadors	Punts
10	Països Baixos	MI Theodore Van Scheltinga, MI Lodewijk Prins, MI Jan Donner, MI Nicolaas Cortlever, Haije Kramer, Johan Barendregt	21
11	Israel	MI Moshe Czerniak, Menachem Ore, MI Yosef Porath, Izak Aloni, Albert Mandelbaum	19,5
12	Polònia	Alfred Tarnowski, Andrzej Pytlakowski, MI Kazimierz Plater, Bogdan Śliwa, Władysław Litmanowicz, Izaak Grynfeld	16,5

Final C

Pos.	Equip	Jugadors	Punts
19	Brasil	MI Eugênio German, João Souza Mendes, José Mangini, Flávio de Carvalho jr, Oswaldo Cruz Filho, Fernando Vasconcellos	18,5
20	Grècia	Georgios Gaitanaros, Kostantinos Tsiknopoulos, Fotis Mastihiadis, Ioannis Anagnostou, Theodoros Sakellaropoulos, Aristides Zografakis	13,5
21	Noruega	Aage Vestøl, Erling Myhre, Otto Morcken, Ernst Rojahn, Wilhelm Ramm, E. Madsen	13

Resultats individuals

Primer tauler

	Jugador	Equip	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Miguel Najdorf	Argentina	A	12,5	16	78,1
	GM Gideon Ståhlberg	Suècia	A	10	13	76,9
	GM László Szabó	Hongria	A	10,5	14	75

Segon tauler

	Jugador	Equip	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Vasily Smyslov	Unió Soviètica	A	10,5	13	80,8
	MI Lothar Schimd	RFA	A	9	12	75
	MI Braslav Rabar	Iugoslàvia	A	8	12	66,7

Tercer tauler

	Jugador	Equip	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM David Bronstein	Unió Soviètica	A	8	10	80
	MI Jan Donner	Països Baixos	B	10	13	79,6
	MI Robert Byrne	Estats Units	A	10,5	15	70

Quart tauler

	Jugador	Equip	Final	Punts	Partides	Percentatge
	MI Čeněk Kottnauer	Txecoslovàquia	A	12,5	15	83,3
	GM Efim Geller	Unió Soviètica	A	10,5	14	75
	Bogdan Śliwa	Polònia	B	9	12

Cinquè tauler (primer suplent)

	Jugador	Equip	Final	Punts	Partides	Percentatge
	MI Héctor Rossetto	Argentina	A	8	10	80
	Dennis Horne	Anglaterra	B	5,5	9	61,1
	Wilfried Lange	RFA	A	5	10	50

Sisè tauler (segon suplent)

Només dos jugadors en aquest tauler varen jugar més de la meitat de les partides i foren per tant inclosos en aquesta classificació.

	Jugador	Equip	Final	Punts	Partides	Percentatge
	Ludwig Rellstab	RFA	A	6,5	9	72,2
	Izaak Grynfeld	Polònia	B	7	10	70

Enllaços externs

• «Olimpíada d'escacs de 1952» (en anglès). OlimpBase.