Olimpíada d'escacs de 1960

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fischer-Tal, cinquena ronda de la Final A, 1 de novembre de 1960

L'olimpíada d'escacs de 1960 fou la catorzena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 26 d'octubre i el 9 de novembre a Leipzig, llavors a la RDA (l'edició anterior havia estat a Munic, a la RFA). Simultàniament es va organitzar una mostra sobre la història dels escacs, que va tenir gran èxit. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Torneig[modifica | modifica el codi]

Hi participaren 232 jugadors de 40 països, que foren dividits en quatre grups de deu equips; al final de la primera fase es programaren tres finals (una pels tres primers classificats de cada grup, una pels successius tres, i l'última pels altres quatre): com que la Final C era composta per 16 equips en lloc de 12, en comptes d'un round robin es va fer servir el sistema suís, per tal que tots els equips juguessin el mateix nombre de matxs.

L'equip de la Unió Soviètica incloïa quatre jugadors que havien estat o serien campions del món: Tal, Botvínnik, Smislov i Petrossian, el primer tauler dels Estats Units era en canvi un jove (de disset anys) Bobby Fischer: el Gran Mestre Samuel Reshevsky va rebutjar la convocatòria, en negar-se a perdre el primer tauler.

Primera fase[modifica | modifica el codi]

En el primer grup no hi va haver batalla per les tres primeres posicions, mentre que Indonèsia i Israel van lluitar per accedir en la Final B, plaça que va ser guanyada finalment per aquests últims. En el segon grup, després de la Unió Soviètica i l'Argentina, s'enfrontaren els Països Baixos, Àustria i Polònia per la tercera plaça d'accés a la Final A: per a la classificació dels primers foren decisives dues victòries consecutives per als holandesos: 3,5-0,5 contra Àustria i contra Itàlia a la darrera ronda.

La classificació del grup tres es va decicir quan Txecoslovàquia vencé Suècia per 4-0; a la darrera ronda hi va haver una gran batalla entre Xile, Espanya i Romania, els primers van perdre l'esperança quan van ser derrotats 4-0 pels Estats Units, mentre que els altres dos empataren en l'última ronda, resultat que classificava els romanesos.

A la següent taula, cada columna representa un grup, s'indiquen en negreta els equips classificats per a la Final A, i en cursiva aquells que van participar en la Final B.

Segona fase[modifica | modifica el codi]

La medalla d'or va ser per als soviètics, que abassegaren a la competició en les primeres rondes, vencent els seus rivals més temuts (Iugoslàvia, els Estats Units, Hongria i Argentina - el dos últims per a 3,5 a 0,5) en les primeres rondes. El seu triomf va ser realçat per medalles individuals: tots els jugadors va guanyar una medalla, i quatre d'elles d'or. Els Estats Units foren segons sense arriscar massa, cinc punts rere els soviètics, però amb un avantatge de dos punts sobre els iugoslaus, que van obtenir el bronze.

El resultat de l'Argentina, va ser més aviat decebedor, ja que només va aconseguir el vuitè lloc, mentre que els amfitrions de la República Democràtica Alemanya ho feren pitjor que l'anterior edició, tot passant de la sisena a la novena posició, i quedarren darrere els alemanys de l'oest.

Resultats absoluts[modifica | modifica el codi]

Final A[modifica | modifica el codi]

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GM[3] Mikhaïl Tal, GM Mikhaïl Botvínnik, GM Paul Keres, GM Viktor Korchnoi, GM Vassili Smislov, GM Tigran Petrossian 34
Medalla de plata Estats Units Estats Units GM Robert Fischer, GM William Lombardy, MI[4] Robert Byrne, GM Artur Bisguier, GM Nicolas Rossolimo, Raymond Weinstein 29
Medalla de bronze Iugoslàvia Iugoslàvia GM Svetozar Gligorić, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, MI Mario Bertok, Mato Damjanović, Milan Vukčević 27
4 Hongria Hongria GM László Szabó, MI Lajos Portisch, GM Gedeon Barcza, MI István Bilek, Levente Lengyel, MI Gyula Kruger 22,5
5  Txecoslovàquia GM Luděk Pachman, GM Miroslav Filip, MI Jiří Fichtl, Vlastimir Hort, MI Július Kozma, Maximilián Ujtelky 21,5
6 Bulgària Bulgària MI Milko Bobotsov, Nikola Padevsky, MI Oleg Neikirch, MI Atanas Kolarov, MI Nikolai Minev, MI Zdravko Milev 21
7 Argentina Argentina GM Miguel Najdorf, GM Erich Elikases, MI Bernardo Wexler, Osvaldo Bazán, Samuel Schweber, Alberto Foguelman 20,5
8 RFA RFA GM Wolfgang Unzicker, GM Lothar Schmidt, MI Klaus Darga, Heinz Lehmann, Wolfram Bialas, MI Gerhard Pfeiffer 19,5

Final B[modifica | modifica el codi]

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
13 Suècia Suècia GM[3] Gideon Ståhlberg, MI[4] Erik Lundin, Martin Johansson, Zandor Nilsson, Kristian Sköld, Sven Buskenström 27,5
14 Israel Israel MI Yosef Porath, MI Moshe Czerniak, Izak Aloni, Raaphi Persitz, Yair Kraidman, Emanuel Guthi 26,5
15 Àustria Àustria MI Karl Robatsch, MI Alfred Beni, MI Josef Lovkenc, Karl Janetschek, Kurt Kaliwoda, Werner Groiss 24,5

Final C[modifica | modifica el codi]

La final C es jugà per sistema suís per tal que es jugués el mateix nombre de partides que a les altres finals.

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
25 Filipines Filipines Florencio Campomanes, Melitón Borja, Renato Naranja, Ruben Rejes, Edgar De Castro, Villanueva, Secundino Avecilla[5] 28,5
26 Indonèsia Indonèsia Max Wotulo, Arovah Bachtiar, Baswedan, Tan Hiong Liong, Hasian Panggabenan 27,5
27 Mongòlia Mongòlia Naidan Namzhil, Suren Momo, Gonchich Chalkhasuren, Lhamsuren Myagmarsuren, Baldandorsh, G. Badamgarav 27,5

Resultats individuals[modifica | modifica el codi]

Primer tauler[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or" MI[4] Karl Robatsch Àustria Àustria B 13,5 16 84,4
Medalla de plata GM[3] Mikhaïl Tal Unió Soviètica Unió Soviètica A 11 15 73,3
Medalla de bronze GM Robert Fischer Estats Units Estats Units A 13 18 72,2

Segon tauler[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Mikhaïl Botvínnik Unió Soviètica Unió Soviètica A 10,5 13 80,8
Medalla de plata Arinbjörn Guðmundsson Islàndia Islàndia B 11,5 16 71,9
Medalla de bronze MI Artur Pomar Salamanca Espanya Espanya B 8,5 12 70,8

Tercer tauler[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Paul Keres Unió Soviètica Unió Soviètica A 10,5 13 80,8
Medalla de plata MI Robert Byrne Estats Units Estats Units A 12 15 80
Medalla de bronze GM Borislav Ivkov Iugoslàvia Iugoslàvia A 12 16 75

Quart tauler[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Lhamsuren Myagmarsuren Mongòlia Mongòlia C 16,5 20 82,5
Tan Hiong Liong Indonèsia Indonèsia C 16,5 20
Medalla de bronze GM[3] Viktor Korchnoi Unió Soviètica Unió Soviètica A 10,5 13 80,8

Cinquè tauler (primer suplent)[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Vassili Smislov Unió Soviètica Unió Soviètica A 11,5 13 88,5
Medalla de plata Mato Damjanović Iugoslàvia Iugoslàvia A 7 10 70
Samuel Schweber Argentina Argentina A 7 10

Sisè tauler (segon suplent)[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Tigran Petrossian Unió Soviètica Unió Soviètica A 12 13 92,3
Medalla de plata Emanuel Guthi Israel Israel B 9 13 69,2
Medalla de bronze MI[4] Gyula Kluger Hongria Hongria A 6,5 10 65

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
  2. 2,0 2,1 2,2 Només els de la fase final.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Mestre Internacional
  5. Tercer suplent admès per l'organització per substituir un jugador retirat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1960 Modifica l'enllaç a Wikidata