Olimpíada d'escacs de 2006

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La sala del torneig

L'Olimpíada d'escacs de 2006, 37a edició de les Olimpíades d'escacs, fou un torneig celebrat entre el 20 de maig i el 6 de juny de 2006 a Torí, Itàlia. Va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

Desenvolupament de la competició[modifica | modifica el codi]

Torneig absolut[modifica | modifica el codi]

Al torneig absolut o open hi participaren 148 equips representant 143 estats o territoris. Itàlia, com a organitzadora, hi era representada amb tres equips, i també hi tenien representació, amb un equip, l'Associació Internacional d'escacs per a cecs, l'Associació Internacional d'Escacs per a Discapacitats Físics, i el Comitè Internacional d'Escacs per a Sords. No hi varen participar ni Somàlia ni Sierra Leone, tot i que en principi, havien registrat un equip.

Liderada al primer tauler pel Gran Mestre (GM) Levon Aronian, el segon Elo més alt de l'Olimpíada, i pel primer suplent, GM Gabriel Sargissian, (qui va fer 10 punts en 11 partides), Armènia va superar el 3r lloc obtingut a l'anterior 36a Olimpíada, assolint la medalla d'or amb dos punts sencers d'aventatge sobre la Xina, el quart tauler de la qual, GM Wang Yue, va acabar invicte, amb vuit victòries i quatre taules. Armènia va acabar el torneig sense haver perdut cap matx, amb 10 victòries i tres empats. Aronian va ser l'únic jugador d'Armènia que va perdre una partida, a la cinquena ronda, contra l'ex-campió del món, el rus GM Vladímir Kramnik. Kramnik, que jugava la seva primera competició internacional en els darrers sis mesos, va fer sis punts i mig de nou partides, contra una forta oposició, el millor resultat de l'Olimpíada (ponderant la força dels rivals). L'equip de Rússia, però, no va obtenir el resultat que s'esperava. Els seus sis integrants eren entre els 17 jugadors més forts del torneig per rànquing;[2] Rússia anava en segona posició, només un punt darrere d'Armènia, a la setena ronda, però va perdre contra França (2 ½ -1 ½), els Estats Units (2 ½ -1 ½), i, a la ronda final, contra Israel (3-1 ), i, finalment, va acabar en sisè lloc, un resultat molt dolent pels russos, considerant que es tractava de la primera vegada des de l'Olimpíada d'escacs de 1950 en què un equip soviètic o rus quedava fora del podi. Israel, tot i que va derrotar als Estats Units, 2 ½ -1 ½ a la penúltima jornada, i va empatar al tercer lloc, no va obtenir medalla: els nord-americans varen obtenir la medalla de bronze per millor desempat. Hongria, que partia en el 16è lloc del rànquing inicial, acabà cinquena, mercès a les sòlides actuacions del tercer tauler GM Ferenc Berkes i del quart, GM Csaba Balogh, mentre que l'Índia, que era el segon cap de sèrie del torneig, va acabar en el lloc 30è, amb una fluixa actuació del primer tauler, GM Viswanathan Anand, i del quart tauler, GM Shekhar Ganguly Surya, que només varen puntuar al voltant del 50 per cent.

Resultats per equips[modifica | modifica el codi]

Varen obtenir medalla equips classificats del primer al tercer lloc a la general, així com els tres primers de cada grup (integrat per equips ordenats en funció del seu rànquing inicial). Les medalles absolutes no són acumulables als premis per grup.

Classificació final absoluta[modifica | modifica el codi]
Posició final[3] Equip Jugadors[4][5] Rànquing[6] Mitjana d'Elo 2006[7] Matxs guanyats Matxs empatats Matxs perduts Punts totals[8]
Primer  Armènia Levon Aronian, Vladímir Akopian, Karen Asrian, Smbat Lputian, Gabriel Sargissian, Artaixès Minassian 3 2682 10 3 0 36.0
Segon  República Popular de la Xina Bu Xiangzhi, Zhang Zhong, Zhang Pengxiang, Wang Yue, Ni Hua, Zhao Jun 12 2628 8 1 4 34.0
Tercer  United States Gata Kamsky, Alexander Onischuk, Hikaru Nakamura, Ildar Ibragimov, Gregory Kaidanov, Varuzhan Akobian 7 2656 9 3 1 33.0
Quart  Israel Borís Guélfand, Ilia Smirin, Emil Sutovsky, Borís Àvrukh, Alexander Huzman, Victor Mikhalevski 6 2663 9 3 1 33.0
Cinquè  Hongria Zoltán Almási, Zoltan Gyimesi, Ferenc Berkes, Csaba Balogh, Robert Ruck, Adam Horvath 16 2610 7 4 2 32.5
Sisè  Rússia Vladímir Kramnik, Piotr Svídler, Alexander Grischuk, Aleksandr Morozévitx, Ievgueni Baréiev, Serguei Rublevski 1 2730 7 2 4 32.0
Setè  França Étienne Bacrot, Joel Lautier, Andrei Sokolov, Laurent Fressinet, Maxime Vachier-Lagrave, Christian Bauer 5 2665 7 5 1 32.0
Vuitè  Ucraïna Vasil Ivantxuk, Andrei Volokitin, Serguei Kariakin, Pàvel Eliànov, Oleksandr Moissèienko, Zahar Efimenko 4 2680 8 2 3 32.0
Novè  Bulgària Kiril Georgiev, Ivan Txeparínov, Aleksandr Dèltxev, Vasili Spasov, MI[9] Vladimir Petkov, MI Valentin Iotov 10 2633 7 2 4 32.0
Desè  Espanya Alexei Shirov, Francisco Vallejo, Miquel Illescas, Julen Arizmendi, Pablo San Segundo, Marc Narciso 11 2628 7 4 2 32.0
Premis per grups[modifica | modifica el codi]

Grup A (equips entre els llocs 1 a 29 del rànquing inicial, excloent els tres primers premiats a la classificació general absoluta)

Equip Classificació final[10] Rànquing[6] Mitjana Elo[7] Punts totals[8]
 Israel 4 6 2663 33.0
 Hongria 5 16 2610 32.5
 Rússia 6 1 2730 32.0

Grup B (equips entre els llocs 30 a 59 del rànquing inicial)

Equip Posició final Rànquing[6] Mitjana Elo[7] Punts totals[8]
 Suècia 17 31 2549 30.5
 Eslovènia 23 32 2545 30.0
 Letònia 28 42 2516 30.0

Grup C (equips entre els llocs 60 a 89 del rànquing inicial)

Equip Classificació final Rànquing[6] Mitjana Elo[7] Punts finals[8]
 Itàlia 48 70 2371 28.5
 Kazakhstan 53 73 2348 28.0
 Colòmbia 57 62 2437 27.0

Grup D (equips entre els llocs 90 a 119 del rànquing inicial)

Equip Classificació final Rànquing[6] Mitjana Elo[7] Punts finals[8]
 Tadjikistan 54 106 2215 28.0
 Algèria 69 91 2285 26.5
Sords Comitè internacional d'escacs per a sords 76 90 2308 26.0

Grup E (equips entre els llocs 120 a 148 del rànquing inicial)

Equip Classificació final Rànquing[6] Mitjana Elo[7] Punts finals[8]
 Japó 87 121 2139 25.5
 Pakistan 98 123 2123 24.5
 Xipre 103 122 2125 24.0

Resultats individuals[modifica | modifica el codi]

S'atorgaren medalles individuals als tres jugadors que aconseguiren una millor actuació basada en la mitjana d'Elo dels rivals (rating performance) i que haguessin jugat un mínim de vuit partides. També obtingueren medalles els tres millors en percentatge de punts guanyats sobre el total de partides jugades, d'entre els que havien jugat habitualment en cadascun dels taulers primer a quart (amb un mínim de vuit partides), així com als suplents que haguessin jugat un mínim de set partides (en qualsevol tauler), computats com a jugadors dels taulers cinquè i sisè. Els empats a la classificació es resolen a favor del jugador amb més partides jugades, i en cas de persistir l'empat, a favor del jugador amb una millor actuació des del punt de vista de la mitjana Elo dels rivals.

Millors actuacions individuals (segons la mitjana d'Elo del rival)[modifica | modifica el codi]
Jugador[5] Equip Elo FIDE Tauler principal Partides Punts Rating performance
Vladímir Kramnik  Rússia 2729 1 9 6.5 2847
Wang Yue  República Popular de la Xina 2598 4 12 10.0 2837
Étienne Bacrot  França 2708 1 8 6.0 2833
Magnus Carlsen  Noruega 2646 1 8 6.0 2820
Sergey Karjakin  Ucraïna 2661 3 11 8.5 2798
Bu Xiangzhi  República Popular de la Xina 2640 1 12 8.0 2790
David Navara  República Txeca 2658 1 12 8.5 2786
Vladímir Akopian  Armènia 2706 2 12 9.0 2778
Levon Aronian  Armènia 2756 1 11 7.0 2768
Joel Lautier  França 2682 2 11 8.0 2759
Premis per taulers[modifica | modifica el codi]

Primer tauler

Jugador Equip Elo FIDE Partides Punts Percentage[11]
Mohyuddin Gillani Tanveer  Pakistan 2279 8 7.0 87.5
GM[12] Ievguenij Ermenkov Palestina Palestina 2462 10 8.5 85.0
GM Hichem Hamdouchi  Marroc 2559 10 7.5 75.0

Segon tauler

Jugador Equip Elo FIDE Partides Punts Percentage[11]
MI[9] Josep Oms i Pallisé  Andorra 2496 11 9.0 81.8
Brian Dew Hong Kong Hong Kong 2147 9 7.0 77.8
MI Eduardo Iturrizaga  Veneçuela 2397 11 8.5 77.3

Tercer tauler

Jugador Equip Elo FIDE Partides Punts Percentage[11]
Manuel Larrea  Uruguai 2278 8 7.0 87.5
GM[12] Rafael Leitão  Brasil 2575 10 8.0 80.0
GM Miquel Illescas  Espanya 2608 9 7.0 77.8

Quart tauler

Jugador Equip Elo FIDE Partides Punts Percentage[11]
GM[12] Wang Yue  República Popular de la Xina 2598 12 10.0 83.3
GM Robert Zelcic  Croàcia 2525 12 9.0 75.0
GM Borís Àvrukh  Israel 2633 10 7.5 75.0

Cinquè (primer suplent) tauler

Jugador Equip Elo FIDE Partides Punts Percentage[11]
MF[13] Basheer Al-Qudaimi  Iemen 2396 7 7.0 100.0
Amer Karim  Pakistan 2260 8 7.5 93.8
Ali Laith  Iraq 2179 7 6.5 92.9

Sisè (segon suplent) tauler

Jugador Equip Elo FIDE Partides Punts Percentage[11]
Phiri Richmond  Zàmbia sense Elo[14] 7 6.5 92.9
Hirawan Pg Mohd Omar Ak  Brunei 2335 7 6.5 92.9
Hameedullah Haidary  Afganistan no rating[14] 9 7.5 83.3

Torneig Femení[modifica | modifica el codi]

La italiana Marina Brunello (12 anys), amb en Ruki i el batlle de Torí, Sergio Chiamparino

A la categoria femenina hi participaren 106 equips, en representació de 102 països i territoris; Itàlia, com a organitzadora, hi aportà dos equips, i també hi tenien representació, amb un equip, l'Associació Internacional d'escacs per a cecs, l'Associació Internacional d'Escacs per a Discapacitats Físics, i el Comitè Internacional d'Escacs per a Sords. No hi varen participar ni Somàlia ni el Sudan, tot i que en principi, havien registrat un equip. Afganistan, Uganda, i Rwanda es varen retirar després de la primera ronda.

Ucraïna, que havia acabat 18a a la XXXVI Olimpíada però que arribava a aquesta en el segon lloc del rànquing inicial, anava en segona posició, rere les primeres del rànquing, Rússia, a la setena ronda, i això malgrat que el resultat Ucraïna-Rússia de la 5a ronda havia estat de 2-1. Les ucraïneses, però, varen prendre el liderat a la vuitena ronda, quan guanyaren Hongria, mentre Rússia només va empatar el seu matx amb els Estats Units. Ucraïna disposava de la GMF Natalia Zhukova, que va fer set punts i mig de nou partides, guanyant entre d'altres la primera i la segona jugadores amb més alt Elo de la competició, la GM Humpy Koneru de l'Índia i la GM Aleksandra Kosteniuk de Rússia, i disposava també, al tercer tauler, de la Mestre Internacional (MI) Inna Yanovska-Gaponenko, qui va fer un molt bon resultat (+6, =2, -1), i va assegurar-se la medalla d'or i el Trofeu Vera Menchik amb una victòria a la 12a ronda contra l'Índia (2½-½), de manera que acabà finalment primera amb un punt i mig d'aventatge respecte a les russes, medalla de plata. Les defensores del títol, les xineses, es basaven en la força del seu primer tauler, la GMF Zhao Xue, que acabà invicta, concedint només sis taules en 13 partides, varen obtenir la medalla de bronze amb tres punts d'aventatge sobre els Estats Units, amb qui varen empatar a la penúltima ronda per assegurar les respectives classificacions. Els Estats Units varen superar per desempat Hongria i Geòrgia per la quarta plaça. Varen fer un bon torneig els Països Baixos (18è del rànquing, acabà setè), Eslovènia (17è del rànquing, acabà novè), i la República Txeca (22è del rànquing, acabà desè).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 2006

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a “masculina”, és oberta a homes i dones. Algunes dones varen jugar en la categoria absoluta, com la Gran Mestre Zhu Chen, la Campiona del Món de 2001, (en representació de Qatar).
  2. «37th Chess Olympiad 2006 general».
  3. Quan diversos equips empaten a punts, s'ordenen en funció del Buchholz, calculat sumant les puntuacions finals dels equips rivals. Fou en base a una superior suma de resultats dels rivals, 392.5 a 380.5, que els Estats Units varen obtenir la medalla de bronze per davant d'Israel.
  4. Els jugadors són ordenats per tauler, del primer a l'últim, tal com varen jugar més habitualment; el cinquè i sisè jugadors de cada equip (suplents) poden haver jugar durant la competició en taulers superiors, però sempre un número inferior de partides que els jugadors que ocupen aquestes posicions superiors a la llista.
  5. 5,0 5,1 Llevat que es digui expressament el contrari, tots els jugadors són Grans Mestres.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Els equips estaven ordenats d'inici en funció de la mitjana d'Elo dels seus quatre millors jugadors; per exemple, l'equip més fort d'inici, Rússia, tenia una mitjana d'elo FIDE de 2718, mentre que el més fluix, Somàlia, no tenia cap jugador amb Elo internacional (i per tant se li assignà un número fictici mínim de 1600).
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Comptant la mitjana d'Elo dels quatre millors jugadors de l'equip segons la Llista FIDE d'abril de 2006
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Atès que el torneig tenia 13 rondes, i que cada ronda es jugaven quatre partides per equip, la màxima puntuació possible acumulada era de 52 punts.
  9. 9,0 9,1 MI significa Mestre Internacional.
  10. La posició és determinada després de l'aplicació dels sistemes de desempat, quan escau.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 És el resultats de dividir els punts obtinguts entre els possibles; un jugador que hagi guanyat cinc partides, hagi fet tres taules, i n'hagi perdut dues, hauria fet 6.5 punts sobre 10 partides, assolint un 65 per cent dels punts.
  12. 12,0 12,1 12,2 GM significa Gran Mestre.
  13. FM significa Mestre de la FIDE.
  14. 14,0 14,1 Són jugadors sense Elo els qui no havien jugat les necessàries deu partides contra jugadors amb Elo FIDE abans de l'abril del 2006.



Precedit per:
XXXVI Olimpíada
'XXXVII Olimpíada'
(2006)
Succeït per:
XXXVIII Olimpíada