Olius

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Olius és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a el Pi de Sant Just.

Entitat de població Hab. (2005)
Brics 64
Castellvell, el 38
Olius 118
Pi de Sant Just, el 395
Font: Municat
Mapa del municipi d'Olius, les seves entitats de població i els municipis limítrofes

Taula de continguts

[edita] El municipi

[edita] Situació i límits

Es troba al bell mig de la comarca. És un municipi molt ample car té una extensió de 54,5 km² i prop de 9 km. d'amplitud d'est a oest. Les seves terres rodegen tot el terme de Solsona, menys per la part nord que limita amb el municipi de Lladurs. Per llavant, limita amb Navès; pel sud limita amb Clariana de Cardener, Riner i Llobera i per ponent limita amb Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera.

A l'interior del terme municipal de Solsona hi ha l'enclavament de Mirabella

[edita] Orografia

Mapa orogràfic del municipi.

Excepte en la seva franja més occidental el terme es troba a l'altiplà del Solsonès, a la Depressió Central a unes altituds que oscil·len entre els 600 i els 800 m. a la franja de llevant, aquest altiplà és solcat de nord a sud per la vall del Cardener i en aquest sector les altituds oscil·en entre els 500 i els 600 m. A la franja de ponent, per contra, el territori s'enlaira a causa de les serralades que, també de nord a sud, solquen el centre de la comarca a mode d'espina dorsal. En aquest sector les altituds oscil·len entre els 800 i els 930 m. assolint-se la cota màxima al cim del Torregassa, de 938,2 m. d'altitud.

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya inclou els següents accidents orogràfics:

Serralades:
el Serrat Alt, la Serreta, el Serrat de l'Hostal de les Forques, el Serrat del Moro i el Serrat del Vent.
Cims:
El Castellvell, el Serrat Alt, el Serrat de la Talaia, el Serrat de la Torregassa, el Serrat de Sant Bartomeu, el Serrat del Villaró, el Serrat Xiroi, el Torregassa i el Villaró
Collades:
La Collada de Clarà.
Plans:
El Pla de Golferics, el Pla de l’Àliga, la Plana del Villaró i els Planells de Torredeflot.
Altres orònims:
La Costa de la Rebollosa, la Costa de Vilafranca i la Costa del Bisbe.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
14 18 17 223 532 847 589 522 488
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
416 487 572 600 559 475 323 448 507
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
494 507 482 520 555 582 610 686 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)[1]
Menors de 15 anys De 15 a 64 anys Més de 64 anys
56 homes i 40 dones 191 homes i 187 dones 40 homes i 52 dones


[edita] Economia

[edita] Agricultura

% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)
Tipologia hectàrees  % superfície
del municipi		  % comarcal d'aquesta
tipologia
Terres llaurades 2.117 38,6 10,3
Pastures permanents 232 4,2 2,9
Boscos 2.895 52,8 5,7



[edita] Ramaderia

CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
Tipologia 1982 1999  % comarcal caps de bestiar
per habitant
Boví 559 606 4,4 1,2
Oví 1.203 1.857 6,3 3,6
Cabrum 42 186 5,9 0,4
Porcí 7.144 21.495 16,4 41,1
Aviram 37.692 181.835 22,9 347,7
Conilles mare 1.421 724 6,9 1,4
Equí 1 2 1,7 0,0


[edita] Índex de motorització

PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) [1]
any Cotxes Motocicletes Camions i
furgonetes
1991 502,06 53,50 164,61
2006 580,17 83,09 236,15
Catalunya (2006) 447,39 74,61 108,28



[edita] Història

Amb l'anomenada Reconquesta apareixen les primeres notícies d'Olius[2].

[edita] Edificis emblemàtics

Els edificis més emblemàtics del municipi són l'església d'art romànic de Sant Esteve d'Olius, de finals del segle XI i el cementiri modernista.


[edita] El poble

[edita] L'església i la cripta

És un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de segle XI. El temple d'art romànic va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, Bernat Guillem. Hi dedicà dos altars, un a dalt, en honor de Sant Esteve i l'altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de Santa Maria.

Cripta de sant Esteve d'Olius

L'església és un temple de grans proporcions (36 m per 10 m) amb una sola nau de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle manté l'amplada i l'altura de la nau. En la seva part de fora s'hi dibuixen arquacions segues i lecenes.

La cripta forma un espai rectangular de 10'4 m per 6'28 m, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estança rep llum per tres finestres de dobre esqueixada (veure fotografia adjunta), amb notable pendent cap endins.

[edita] El cementiri

A l'any 1915 es va encomanar el projecte d'un nou cementiri a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell i Puig, home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer. Era un arquitecte d'estil modernista que va rebre l'influència d'Antoni Gaudí i de Lluís Domènech i Muntaner.

L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressió d'un cementiri cristià. L'entrada està formada per un arc parabòlic típicament gaudinià.

L'interior és un espai de planta irregular, adaptat al terreny, on les tombes i els panteons són excavats en les roques i segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l'esvelta agulla cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades que es van apropant fins arribar al cim, acabat amb una doble creu. Al peu d'aquesta creu hi ha la tomba dels rectors d'Olius.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
2000 0 0 0 68 71 139 139
2001 0 0 0 66 71 137 137
2002 0 0 0 66 72 138 138
2003 0 0 0 60 64 124 124
2004 0 0 0 60 62 122 122
2005 0 0 0 58 60 118 118
2006 0 0 0 63 64 127 127
2007 0 0 0 64 61 125 125
2008 0 0 0 62 60 122 122
Font: INE


[edita] Enllaços externs

[edita] Fonts

  • Totes les dades estadístiques han estat extretes o calculades a partir de les dades obtingudes al web de l'IDESCAT.

[edita] Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 IDESCAT: Bases de dades municipals [1]
  2. ↑ A l'any 985, el prevere Duran dóna una vinya a la casa de Sant Esteve. Això fa pensar que ja hi existia una església amb una comunitat de clergues


 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Olius
v • d • e
Municipis del Solsonès
Castellar de la Ribera  •  Clariana de Cardener  •  la Coma i la Pedra  •  Guixers  •  Lladurs  •  Llobera  •  la Molsosa  •  Navès  •  Odèn  •  Olius  •  Pinell de Solsonès  •  Pinós  •  Riner  •  Sant Llorenç de Morunys  •  Solsona
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Olius»