Oliva (Safor)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oliva
Bandera d'Oliva Escut d'Oliva
(En detall) (En detall)
Localització

Localització d'Oliva respecte del País Valencià Localització d'Oliva respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Plaça de l'Ajuntament
Plaça de l'Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici Oliver, Olivera
Predom. ling. Valencià
Superfície 59,93 km²
Altitud 25 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
27.787 hab.
463,66 hab/km²
Coordenades 38° 55′ 10″ N, 0° 07′ 16″ O / 38.91944°N,0.12111°O / 38.91944; -0.12111Coord.: 38° 55′ 10″ N, 0° 07′ 16″ O / 38.91944°N,0.12111°O / 38.91944; -0.12111
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde/ssa:

2
7 PP, 6 PSPV, 5 BLOC-Compromís, 2 P.O. i 1 PGD'O
Salvador Fuster Mestre (2014)
Codi territorial 46181
Agermanament Sisteron, Provença-Alps-Costa Blava

Bandera de Provença – Alps – Costa Blava (Estat Francès)

Web

Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor, les primeres notícies d'ocupació humana es remunten a l'època del paleolític mitjà.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El topònim prové de l'àrab اوربة (Awrabatu), de possible origen preromà. Posteriorment es va denominar Awriba o Awruba, i en valencià s'alternaren els termes Oriva i Oliva fins al segle XVI, prevalent l'últim finalment .[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi d'Oliva és en el límit meridional de la província de València. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la muntanya, la plana ocupada per l'horta i la zona pantanosa al sud-est.[2] La muntanya és tota ella de domini cretaci i la prefiguren diversos plecs d'orientació bètica, SO-NE, prolongacions de les serres Gallinera i Mustalla. En la primera d'elles hi ha les majors altures: Covatelles (365 msnm), Tossal Gros (293 m), Cavall Bernat (206 m) i Penya de l'Àguila (170 m), en la segona, a l'extrem meridional, destaquen la Lloma d'Enmig (238 m) i Penyalba (154 m).[2] La zona central, entre la muntanya i la costa, està formada per un pla quaternari fruit de la sedimentació de materials erosionats i arrossegats per les aigües, la majoria dels sediments, sobretot els ocupats avui per l'horta, corresponen al Plistocè. Al costat de les zones pantanoses els materials són més recents, de l'Holocé. La tercera zona està encara en fase de dessecació i l'ocupen els marjals.[2] Part del seu terme municipal està integrat en el Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva.[2]

Platges[modifica | modifica el codi]

El municipi d'Oliva té més de 11,8 km de costa baixa i arenosa (excepte a l'extrem més meridional, on comença la comarca de la Marina Alta.[2]), amb platges amb duna mediterrània, on gaudir del sol i de la mar. Són platges d'arena fina i aigua neta poc profundes vorejades per les dunes que separen els horts de tarongers i la mar. El turista aprecia llargues platges d'arena, d'ambient familiar. És un municipi d'horta i costa que ha desenvolupat tota classe de serveis per a passar-hi les vacances. Les principals platges són:

  • Platja de Terranova
  • Platja Pau Pi
  • Les Aigües Blanques
  • L'Aigüa Morta
  • Platja de Rabdells
  • Platja de les Deveses

Municipis limítrofs

l'Alqueria de la Comtessa, Piles
Font d'en Carròs, Vilallonga, l'Atzúvia Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrània
Dénia, Pego

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal d'Oliva no té grans corrents d'aigua: el riu Gallinera es perd abans d'arribar al mar, el riu Bullent, conegut també com a riu de la Revolta, serveix de límit natural amb el terme de Pego, i, després de rebre les aigües del Racons, es converteix en el riu Molinell, que divideix els termes d'Oliva i Dénia abans de desembocar a la Mediterrània.[2] Entre els seus barrancs cal citar els del Carritxar, Benirrama i Elca, entre les seves fonts, les de Sant Antoni, Pusa i de l'Om.[2]


Mediterranean, Oliva (Valencia)

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius càlids.[2] Entre novembre i febrer poden arribar borrasques d'aire fred que afecten a aquesta zona, però les temperatures baixen notablement. Entre maig i setembre poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, però de vegades també en maig i setembre), per exemple, un dia d'Agost amb 32º, i un dia després 38º. Les temperatures per sobre de 35º a l'estiu són freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies al juliol i agost, però no de forma contínua. Les temperatures no baixen dels 5º-6º normalment. En onades de fred poden arribar a 4º, encara que és bastant rar. Les gelades són molt rares, i també ho és la neu. La temperatura mitjana anual és de 18.5 °C.


Una vista panoràmica de la Mar Mediterrani i la platja d'Oliva, a València Regió de l'Espanya
Mar Mediterrani i la platja d'Oliva, a València Regió de l'Espanya
Caminar ruta d'accés al Mar Mediterrani i la platja d'Oliva, a València Regió de l'Espanya


Les precipitacións superen els 743 mm anuals, amb màximes a la primavera i, sobretot, a la tardor (142 mm al novembre) i inundacions periòdiques a causa dels temporals de Llevant, que solen descarregar gran quantitat de pluja en poques hores.[2] Oliva té el rècord oficial de precipitació màxima en 24h de tota Espanya, amb 817 mm, registrats el 3 de novembre de 1987.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers rastres de poblament humà que s'han trobat a Oliva daten del Paleolític Mitjà i provenen de la Cova Foradada. Ací també s'han trobat materials del Paleolític Superior de l'Edat del Bronze.[2] Del Paleolític i el Mesolític s'han trobat restes en el Collado. Durant l'Edat del Bronze sorgiren poblats com Almuixich i el Pic dels Corbs. Destaca sobretot el poblat del Castellar, ja d'època ibèrica.[2] S'han trobat un bon nombre de restes i inscripcions romanes.[4] Així com les instal·lacions d'un forn romà, que han estat excavades i es poden visitar.

L'origen de la població d'Oliva segurament és anterior a la invasió musulmana de la península Ibèrica, i es relaciona amb lAwraba que cita Ibn al-Abbar. Segons ell, es tractava d'un lloc proper a Dénia i dependent de la seua taifa.[2] A mitjans del segle XIII Jaume I la va conquerir, respectant la població musulmana i la va donar en senyoriu a la família Carròs, que tenien el seu centre de poder en el veí castell del Rebollet. Posteriorment fou comprada per la família Centelles, els quals la van separar del Rebollet i obtingueren del rei Alfons el Magnànim (el 1449) el títol de comte en la persona de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.[2] Aquest comtat incloïa Pego, Murla, la Font d'en Carròs, Potries, Hixber, Alqueria Nova i Rafelcofer. Serafí de Centelles la va emmurallar a mitjans del segle XV i el seu nebot Francesc va ampliar les fortificacions amb la construcció del palau comtal com diu aquesta làpida que es conservava en aquest:

« Munivit muris quondam Seraphinus Olivam,
Franciscus muros muniit arce nepos
muris ille quidem speciosam faecit, at iste
formidandam hosti rediit ac stabilem.
A coementis erectae turres et moenia.
Anno Christi MDXV.
Fortificó con muros en otro tiempo Serafín a Oliva,
Su sobrino Francisco fortificó los muros con un alcázar;
quél con los muros la hizo bella; pero éste
la hizo formidable al enemigo y la aseguró.
Las torres y murallas fueron erigidas desde los cimientos
el año de Cristo 1545
»
Teodor Llorente, Valencia

Quan el 1609 l'expulsió dels moriscos deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passà per moments difícils, tot i així, no és de les poblacions més afectades. Una descendent de Francesc Gilabert de Centelles, Magdalena, es va casar amb el que després seria duc de Gandia, Carles de Borja. Amb aquest matrimoni es va formar un sol senyoriu de gran extensió i riquesa, els títols del qual acabarien recaient en la família dels Benavente i finalment a la casa d'Osuna el 1777.[2]

En el segle XVIII Oliva, junt amb el desaparegut Regne de València, iniciarà un període de recuperació econòmica i cultural. A la divisió provincial feta al trienni liberal (1822) fou adscrita a la província de Xàtiva. El 1833 l'inclogueren a la d'Alacant, i no fou fins al 1857 quan, juntament amb Vilallonga, la Font d'en Carròs, Rafelcofer i Potries, passà definitivament a la província de València.[2] En el Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la següent descripció:

« OLIVA: villa con ayuntamiento [...] de la provincia de Alicante (13 leguas) [...] Situada al pie del monte de Sta. Ana [...] Tiene 1,200 casas bajas y de mala distribucion, las cuales forman varias calles algo pendientes, y 4 plazas; un palacio del duque de Gandia, señor del pueblo, un hospital [...] 2 escuelas de niños, una de ellas superior [...] 2 iglesias parroquiales, una en la población dedicada á Sta. Maria [...] y otra en el arrabal titulada de San Roque [...] un monasterio de monjas franciscanas de Sta. Isabel [...] un convento que fue de religiosos franciscanos, cuyo edificio sirve de cuartel de carabineros; una ermita en la villa, otra á su entrada por el S., y 2 en el término, dedicadas á Sta. Ana y San Pedro, la primera de las cuales está arruinada; el cementerio dista unos 300 pasos de la población y no perjudica á la salud [...] Los caminos son de herradura á escepcion del carretero, que procediendo de Denia se dirige por dentro del pueblo hácia Valencia; su estado es bueno [...] Producción: trigo, maiz, seda, vino, aceite, algarrobas, pasas, naranjas, arroz, legumbres y verduras; mantiene ganado lanar. Industria: la agrícola [...] Población: 1,401 vecinos, 5,615 almas [...] »
Diccionari de Madoz[5]

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

Carrer de Santa Anna

Oliva està edificada al vessant oriental del turó de Santa Anna, sobre la qual s'assenten les restes del castell i l'ermita que dóna nom al turó. Està formada per un extens nucli antic de morfologia rural amb barris de cases humils i altres agrupacions, completada pels eixamples de traçats rectilinis posteriors al segle XVIII que s'estenen per la plana.[2]

Es distingeixen quatre barris tradicionals: Santa Maria, Sant Roc, el Pinet i Sant Francesc, als quals cal afegir l'eixample dels últims anys. L'àrea més antiga correspon al barri de Santa Maria, on s'aixeca l'església de Santa Maria la Major. Aquest espai originari va ser emmurallat al segle XV per Serafí de Centelles amb una tanca en la qual s'obrien els portals del Mar, del Molí, del Raval, del Pi i del Carme.[2] A la part més elevada hi havia el palau dels Centelles. L'antic camí ral de València a Dénia seguia els carrers de les Moreres i Major. A ponent d'aquest nucli es va desenvolupar a partir del segle XIII la moreria, o barri del Raval, al voltant de la mesquita que va precedir a l'església de Sant Roc.[2]



Al començament del segle XVIII les seves muralles van ser enderrocades per ordre de Felip V com a càstig pel suport d'Oliva a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria. Durant el segle XIX l'expansió urbana va seguir ocupant les vessants del turó, mentre que en direcció a la Font d'en Carròs es va traspassar el barranc i va començar a configurar-se el barri del Pinet. La construcció del ferrocarril Carcaixent - Dénia i de la carretera València - Alacant (actual N-332) per la part baixa de la ciutat van marcar les directrius i, en el cas de la via fèrria, el límit al creixement durant diverses dècades[2] El creixement demogràfic a partir de la dècada de 1950 va potenciar la creació de nous barris en l'entorn dels carrers del Barranc i de les Covatelles, alhora que s'anava omplint l'espai intermedi entre la carretera i la via fèrria, prenent com a referència principal l'avinguda de València. El tancament de la línia fèrria en 1974 va marcar l'inici d'una nova etapa urbana, en convertir el vell traçat en una àmplia avinguda arbrada al voltant de la qual han anat multiplicant-se en les tres últimes dècades els grans blocs d'habitatges.[2] Perpendicular a aquesta gran artèria s'ha desenvolupat una altra nova en direcció al mar, al costat del qual s'ha configurat al seu torn una gran zona estiuenca i residencial, en la qual alternen els blocs d'apartaments amb els xalets i adossats.[2]

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals Oliva, 2011[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Oliva (Safor), 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Maria Consuelo Escrivà Herraiz 3.757 7 28,29%
Partit Socialista del País Valencià Salvador Fuster Mestre 3.708 6 27,92%
BLOC-Coalició Compromís David González Martínez 2.939 5 22,13%
Proyecto Oliva Blai Peiró Sanchis 1329 2 10,01%
Partit Gent d'Oliva José Salazar Cuadrado 1033 1 7,78%
Esquerra Republicana del País Valencià Domingo Jose Parra Garcia 184 0 1,39%
Esquerra Unida del País Valencià Jesús Cuenca Mengual 148 0 1,11%
Vot en blanc 184 - 1,39%
Vot nul 178 - 1,32%
Abstencions 4.352 - 24,43%
Total 13.460 21 75,57%

Alcaldia[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Llopis Sifres PSPV
1983 - 1987 Felipe Oltra PSPV
1987 - 1991 Pepe Llorens AP
1991 - 1995 Vicent Monzonís PSPV
1995 - 1999 Enrique J. Orquín Morell PP
1999 - 2003 Enrique J. Orquín Morell PP
2003 - 2007 Salvador Fuster Mestre PSPV
2007 - 2011 Salvador Fuster Mestre PSPV
Des del 2011 Maria Consuelo Escrivà Herraiz (2011-2012)
David González Martínez (2012-2014)
Salvador Fuster Mestre (2014-2015)[6]
PP (Mocíó de censura)
BLOC-Compromís (Acord)
PSPV (Acord)

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'any 1510 es van censar 710 famílies a Oliva (UNS 2.840 hab.), pràcticament les mateixes que a Gandia, la meitat de les quals eren musulmanes. El 1609 tenia 385 cases de cristians vells i 350 de moriscos o cristians nous, que foren expulsats al nord d'Àfrica a través del port de Dénia. El 1646 només tenia 452 cases, que haurien augmentarien un 656 a el 1713 i gairebé es duplicaren en el transcurs del segle XVIII, fins a sumar una mica més de 5.000 habitants l'any 1786.[2] Des d'aleshores el seu creixement demogràfic ha sigut constant, encara que menor que a Gandia. El 1887 Oliva tenia 8.779 habitants; el 1950 havia crescut a 13.343 i el 1981 fregava ja els 20.000. El 2003 el padró registrava un total de 22.768 habitants, dels que 20.687 corresponien a la capital municipal, 1.650 a la Platja i la resta a csases disseminades pel terme.[2] Oliva tenia una població de 27.374 habitants en 2007 i 28.419 habitants el 2009(INE), de la que un 18,32% està constituït per ciutadans de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica d'Oliva
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2008 2009 2012
6.984 8.779 7.956 9.619 8.995 12.178 18.407 13.343 14.579 16.772 19.580 20.311 21.001 25.318 26.844 27.374 28.279 28.419 28.207

Economia[modifica | modifica el codi]

Oliva ha estat tradicionalment una població eminentment agrícola. Els àrabs van introduir el cultiu de la canya de sucre, aquesta, juntament amb la seda fou la base econòmica d'Oliva durant tota l'edat Mitjana i de part de l'Edat Moderna.[2] L'expulsió dels moriscos el 1609, no va impedir la continuïtat d'aquest cultiu fins a mitjans del segle XVIII, com testimonia Gregori Maians, si bé Cavanilles, el 1794, ja no esmenta aquest cultiu.[2] A partir de llavors fou la morera la que marcaria el paisatge agrari fins a mitjans del segle XIX, quan va ser substituïda pel taronger i l'arròs. El taronger en l'actualitat constitueix un monocultiu, mentre que l'arròs fou abandonat a la dècada de 1960 i les antigues marjals han tornat al seu estat natural o estan sent transformades en camps de golf.[2] La superfície conreada ascendeix unes 3,460 ha, de les quals 3.430 són de regadiu. El secà ha estat substituït per urbanitzacions o simplement abandonat donat la seua escassa rendibilitat. L'aigua per al reg procedeix en part del riu Serpis, del que procedeixen les séquies medievals del Rebollet i Comuna d'Oliva.[2]

La indústria consisteix generalment en derivats de la producció agrícola per al seu processament i comercialització.[2] En 2001 només ocupava al 10,7% de la població activa locals, menys que l'agricultura (11,8%) i que la construcció (18,8%). Oliva va destacar en el passat per una certa especialització industrial en la branca de la ceràmica, encara que actualment només funcionen algunes d'aquelles velles terriseries. Al sector terciari corresponia el 2001 el 58,7% de la població activa, destacant el comerç el turisme com a activitats més representatives.[2]

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Patrimoni religiós[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Maria.
  • Ermita dels Sants Antonis. Data del segle XVIII.[2]
  • Ermita-Portal de Sant Vicent. Es construí el 1726 sobre un antic portal de la muralla.[2]

Patrimoni militar i civil[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu Arqueològic d'Oliva, MADO. Ocupa l'antiga casa dels Pasqual, palau amb elements que van del segle XV fins al XVIII i rehabilitat ehabilitada entre els anys 1997 i 1999. Els seus fons recullen, essencialment, la història d'Oliva i la seua comarca des de la Prehistòria fins a l'edat mitjana. Destaquen la col·lecció de fòssils, els materials paleolítics i neolítics, la col·lecció de ceràmica islàmica, així com les peces ceràmiques de reflex metàl·lic del segle XV, les escudelles blaves i les rajoles del segle XVII. Cal ressenyar igualment que el museu exposa una sala monogràfica dedicada al Palau Comtal d'Oliva.[8]
  • Casa dels Maians, on visqué Gregori Maians i subseu del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat.
  • Museu etnològic d'Oliva, ocupa les cases de Tamarit.
  • Forn romà d'Oliva, espai musealitzat d'un forn ceràmic del segle I d.C.
  • Palau Comtal d'Oliva, del que resta la torre del carrer Comare.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

En homenatge a l'erudit Gregori Maians, el Club de pilota valenciana d'Oliva organitza cada any el prestigiós Trofeu Gregori Maians de raspall. L'equip de futbol, Unió Esportiva Oliva va ser fundat en 1945.

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 «Oliva». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  3. Reconeixen el rècod del diluvi d'Oliva (Vivente Aupí, Levante-EMV)., Récord Levante-EMV
  4. Teodoro Llorente. «XV. Gandía». A: Valencia. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». II. Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª, 1889-1900, p. 706. 
  5. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 12 (en español), 1849, p. 240-241. 
  6. «PSPV y Compromís hacen efectivo el relevo pactado en la alcadía de Oliva». valenciaplaza.com, 5 gener 2014 [Consulta: 6 gener 2014].
  7. Teodoro Llorente. «XV. Gandía». A: Valencia. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». II. Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª, 1889-1900, p. 710. 
  8. «Museu Arqueològic d'Oliva». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  9. Císcar i Císcar, Gabriel (1760-1829)., MCNbiografías.com
  10. Història de la Coral Santa Cecília d'Ador., Coral Santa Cecília d'Ador
  11. Mor l'actor Vicente Parra als 66 anys. El País, 3 de marzo de 1997
  12. «Enric Sòria i Parra». Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. [Consulta: 26 de febrer de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oliva