Oliver Twist

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Oliver Twist és una de les novel·les més famoses de Charles Dickens. Escrita entre 1837 i 1839 i publicada en entregues mensuals, narra les aventures d'un jove orfe de l'Anglaterra del segle XIX pobre que resisteix la temptació del crim i es mou pels diferents ambients de Londres.[1] Va ser traduït en català el 2012 per Maria Mercè Estévez i Figuerola.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

Frontispici de la primera edició del 1838 amb il·lustracions de George Cruikshank

Oliver és un petit orfe que ha perdut tots dos pares, dels quals només posseeix un mocador de seda que li va brodar la seva mare quan era nen. Passa els seus primers anys a l'asil de la senyora Mann. Igual que la resta de nens del reformatori, Oliver sofreix contínuament de gana. Els nens decideixen llavors jugar a qui d'ells demanarà més menjar i Oliver resulta ser el triat. Al sopar d'aquesta nit, després de la seva ració normal, es dirigeix al director de l'orfenat i li demana més. A causa d'aquest episodi és ratllat de problemàtic pel senyor Bumble, el bidell i el director, que l'ofereix com a aprenent a qualsevol que ho vulgui contractar. Així, Oliver es converteix en aprenent de l'enterrador Sowerberry; no obstant això, es baralla amb un empleat de l'enterrador i decideix escapar-se a Londres.

Als afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix Jack Dawkins, que li ofereix un lloc on allotjar-se. Ple d'innocència, Oliver es veu immers al món de la xurma londinenca i es troba enmig d'una banda de nois carteristes, dirigida pel trinxeraire Fagin. Londres és descrit com una laberint de carrers i carrerons, on Oliver és arrossegat, i als quals percep la pobresa, la brutícia o la delinqüència. En aquesta món depravat, coneix una dona anomenada Nancy, que es guanya la vida al carrer.

Temes[modifica | modifica el codi]

La infància és un dels temes més estimats per l'autor i Oliver Twist es centra per primer cop a la literatura anglesa en la vida d'un nen com a protagonista que intenta reflectir el seu punt de vista sobre la realitat.[3] Els inicis de la vida laboral d'Oliver recorden a la novel·la picaresca, pels diferents amos i descripcions, però el to depriment l'allunya de la paròdia d'aquest gènere.

Fagin representa un arquetip negatiu: un lladre que usa els nens per aconseguir complir amb la seva avarícia. El seu retrat compleix amb les característiques de la caricatura dels jueus, motiu pel qual va ser acusat d'antisemitisme i va haver de compensar el personatge amb un jueu oposat a Our Mutual Friend.[cal citació]

Dickens oposa els mons del camp i de la ciutat, el primer presentat com a terra d'innocència i felicitat oposant-se a la sordidesa urbana, un tema típic de la literatura des de Virgili i les seves Bucòliques.

Estil[modifica | modifica el codi]

L'estil de Dickens és realista, abunden les descripcions sobre ambients i personatges i es retraten les condicions de vida de les classes baixes amb duresa, a diferència del romanticisme. També és propi del realisme la crítica social de les condicions derivades de la industralització. Romàntica, però, és la subtrama identitària, amb un mocador com a penyora i amors desgraciats.

La novel·la presenta un cert maniqueisme, amb personatges que són bons o dolents i que es reforcen amb símbols de la seva adscripció moral. Aquesta bondat o maldat és innata i no es veu afectada per l'ambient, com es veu en la puresa incorruptible d'Oliver, lluny del determinisme naturalista posterior.

Adaptacions[modifica | modifica el codi]

L'èxit de la novel·la va provocar la seva adaptació al cinema en múltiples ocasions. Destaquen les versions de Frank Lloyd (1922), Oliver! (1968) i Oliver Twist (2005). També se n'han fet versions en dibuixos animats i musicals.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oliver Twist Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Oliver Twist». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Oliver Twist, traducció Maria Mercè Estévez i Figuerola, Barcelona, Ed. Barcanova, 2012, 160 pàgines, ISBN 9788448930424
  3. Ackroyd, Peter; Dickens. New York: Harper & Collins, 1990, pp. 216-7