Oliver Twist

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Oliver Twist és una de les novel·les més famoses de Charles Dickens. Escrita entre 1837 i 1839 i publicada en entregues mensuals, narra les aventures d'un jove orfe de l'Anglaterra del segle XIX pobre que resisteix la temptació del crim i es mou pels diferents ambients de Londres.

Argument[modifica | modifica el codi]

Oliver és un petit orfe que ha perdut a tots dos pares, dels qui solament posseeix un mocador de seda que li va brodar la seva mare quan era bebè. Passa els seus primers anys en l'asil de la senyora Mann. Igual que la resta de nens en l'orfenat, Oliver sofreix contínuament de gana. Els nens decideixen llavors jugar a qui d'ells demanarà més menjar i Oliver resulta ser el triat. En el sopar d'aquesta nit, després de la seva ració normal, es dirigeix al director de l'orfenat i li demana més menjar. A causa d'aquest episodi és ratllat de problemàtic pel Sr. *Bumble, el bidell i el director, qui ho ofereix com a aprenent a qualsevol que ho vulgui contractar. Així, Oliver es converteix en aprenent de l'enterrador *Sowerberry; no obstant això, es baralla amb un empleat de l'enterrador i decideix escapar a Londres. Als afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix a Jack *Dawkins, qui li ofereix un lloc on allotjar-se a Londres. Ple d'innocència, Oliver es veu immers al món del *hampa londinenc i es troba enmig d'una banda de nois carteristes, dirigida pel malvat *Fagin. Londres és descrit com una successió de *laberínticas carrers i carrerons, patis pel que Oliver és arrossegat, i en els quals percep la pobresa, la brutícia o la delinqüència. En aquesta ciutat, coneix a una dona anomenada Nancy, qui es guanya la vida al carrer.

Temes[modifica | modifica el codi]

La infància és un dels temes més estimats per l'autor i Oliver Twist se centra per primer cop a la literatura anglesa en la vida d'un nen com a protagonista intentant reflectir el seu punt de vista sobre la realitat.[1] Els inicis de la vida laboral d'Oliver recorden a la novel·la picaresca, pels diferents amos i descripcions, però el to depriment l'allunya de la paròdia d'aquest gènere.

Fagin representa un arquetip negatiu: és un lladre que usa els nens per aconseguir complir amb la seva avarícia. El seu retrat compleix amb les característiques de la caricatura dels jueus, motiu pel qual va ser acusat d'antisemitisme i va haver de compensar el personatge amb un jueu oposat a Our Mutual Friend.

Dickens oposa els mons del camp i de la ciutat, essent el primer terra d'innocència i felicitat enfront la sordidesa urbana, un tema típic de la literatura des de Virgili i les seves Bucòliques.

Estil[modifica | modifica el codi]

L'estil de Dickens és realista, abunden les descripcions sobre ambients i personatges i es retraten les condicions de vida de les classes baixes amb duresa, a diferència del romanticisme. També és propi del realisme la crítica social de les condicions derivades de la industralització. Romàntica, però, és la subtrama identitària, amb un mocador com a penyora i amors desgraciats.

La novel·la presenta un cert maniqueisme, amb personatges que són bons o dolents i que es reforcen amb símbols de la seva adscripció moral. Aquesta bondat o maldat és innata i no es veu afectada per l'ambient, com es veu en la puresa incorruptible d'Oliver, lluny del determinisme naturalista posterior.

Adaptacions[modifica | modifica el codi]

L'èxit de la novel·la va provocar la seva adaptació al cinema en múltiples ocasions. Destaquen les versions de Frank Lloyd (1922), Oliver! (1968) i Oliver Twist (2005). També se n'han fet versions en dibuixos animats i musicals. Algunes versions han tingut més bon acolliment que unes altres, segurament la pel·lícula d'Oliver Twist que més ha agradat al públic mundial va ser la del 2005 ( va ser traduÏda a molts idiomes).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oliver Twist
  1. Ackroyd, Peter; Dickens. New York: HarperCollins, 1990, pp. 216-7