Olivina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Olivina
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química (Mg, Fe)2[SiO4]
Propietats fisicoquímiques:
Color Olivina pura: verd oliva o groc.
Olivina alterada: castany o negra.
Sistema cristal·lí ròmbic
Duresa en l'escala de Mohs 6,5 - 7,0
Lluïssor Vítria
Ratlla Blanca
Densitat 3,5

L'olivina, és un mineral, típicament de roques plutòniques com ara les peridotites i de roques volcàniques, formada per una barreja de silicat de ferro (SiO4, Fe2 i faialita) i silicat de magnesi (SiO4, Mg2 i forsterita. És un silicat de magnesi i ferro corrent de les roques eruptives bàsiques.[1] La seva fórmula química és: SiO4 (Mg,Fe)2.[1] L'olivina cristal·litza en el sistema ròmbic;[1] per exemple, 3,27-4,2, duresa, 6,5-7, és d'un color verd brillant (encara que de vegades pot ser gris, groc, o vermell), té un brillar semblant al d'un vidre i fractura concoide.

L'olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els termes extrems de la qual són la forsterita (Mg2SiO4) i la faialita (Fe2SiO4).[1] L'olivina, la forsterita, la faialita, així com el granat, la crisolita i el peridot, són nesosilicats.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Olivina deriva del llatí oliva, que com en català significa oliva, en al·lusió al color del mineral. La paraula peridotita ve del grec peri, que significa al voltant, i dota, que vol dir don. Aquest nom fa referència a l'abundància de cares dels seus cristalls.

Història[modifica | modifica el codi]

Olivina tallada i polida

Els croats van portar la peridotita a Europa, i a l’Edat Mitjana va ser molt utilitzada amb fins eclesiàstics. Al Barroc va ser la pedra preferida de l'època.

Propietats[modifica | modifica el codi]

L'olivina és un nesosilicat o ortosilicat, és a dir, un mineral del grup de silicats caracteritzat pel fet de tenir una estructura en la qual els tetràedres de (SiO)4- són disposats individualment i només van lligats entre ells per cations. Els nesosilicats són densos i durs.[2]

Les propietats físiques de l'olivina, depenen, en gran part, de la seva composició química. Les olivines ferríferes són fusibles al bufador, mentre que les magnèsiques, són infusibles.

L'olivina presenta un clar exemple d'isomorfisme, a causa del fet que els minerals que la constitueixen (faialita i forsterita), tenen una estructura cristal·lina idèntica. L'olivina s'altera amb bastant facilitat, tant per l'acció de solucions aquoses calentes, com per l'acció de solucions riques en anhídrid carbònic. L'alteració més freqüent dóna lloc a serpentina, poden arribar, a vegades, a una pseudomorfosis serpentina sobre la roca.

Olivina vista amb el microscopi petrogràfic

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els cristalls poden solen ser prismàtics o tabulars gruixuts. Això no obstant generalment es troba formant macles pseudohexagonals de cristalls microscòpics de manera que forma masses de fractura irregular.

Origen[modifica | modifica el codi]

L'olivina és un mineral d'origen magmàtic; és el constituent essencial a moltes roques pobres o faltades de silici, característic en les roques peridotites (roques molt bàsiques), està present en els basalts.

Com a mineral d'origen metamòrfic, aquesta roca, es pot trobar en pissarres cristal·lines, de origen bastant profund. Cal esmentar, que l'olivina, ha estat trobada, en petits fragments, dins de diversos meteorits. El crisòtil, és un tipus d'olivina apreciat dins el camp de la joieria.

Formació[modifica | modifica el codi]

  1. Si conté molt magnesi es forma a partir de roques magmàtiques màfiques i ultramàfiques, ja siguin intrusives o extrusives.
  2. Primer mineral que se solidifica a la cambra magmàtica i forma peridotites i Dunites.
  3. Mineral fonamental a la composició de: Gabres, Diabases. Melafirs i Basalts.

Usos[modifica | modifica el codi]

Si la roca conté molta olivina i poc ferro és utilitzada per fabricar materials refractaris o per extreure magnesi. Les varietats transparentes de l'olivina són buscades com a gemmes de gran valor.

Localitats on es poden trobar[modifica | modifica el codi]

A les laves de San Giovanni en el Mar Roig (Egipte), Noruega, Bohèmia,[1] Moràvia,[1] Eifel (Alemania),[1] Arizona (Estats Units), Birmania i a les laves del Vesubi. A Espanya és abundant als basalts de Girona,[1] Sóller (Mallorca occidental),[1] Ciudad Real i a Serrania de Ronda (Andalusia[1]).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Olivina Enciclopèdia Catalana
  2. Nesosilicat Enciclopèdia Catalana

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Guia de minerales i rocas editorial Guijarbo
  • Guia de Naturaleza Blume: Minerales editorial Blume S.A
  • Guia d'identificació de minerals (Països Catalans i d'altres) editorial Parcir
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olivina